Quan començàvem el 2020 teníem com principal objectiu consolidar un programa polític que havíem iniciat l’any 2015 i que després d’un any electoral, com va ser el 2019, aquest havia de ser un any de molta feina per tirar endavant el programa electoral que ens havia dut a mantenir el govern a Mancor de la Vall. Res a veure en el que ha succeït en realitat.
A principis d’any sentíem xerrar del coronavirus, una malaltia que semblava llunyana i lleu. Un poc més forta que una grip i que s’estava reproduint en una zona molt concreta de la Xina.
A finals de gener semblava que ja havia passat les fronteres xineses i no era tan lleu, de fet començàvem a sentir parlar d’alguns infectats a Itàlia i algunes persones que havien mort.
Hores d’ara tot això queda molt enfora.
Aquest virus, anomenat pels epidemiòlegs i científics com Covid19, ha esdevingut una pandèmia mundial i que al mes de març va fer que a l’Estat espanyol es declaràs un estat d’alarma, que ens va dur a un confinament de tota la població de l’Estat. Record sortir els matins des de casa per anar a l’Ajuntament i en el recorregut a peu que faig habitualment abans sempre trobava gent i en aquells dies era un recorregut fantasmagòric.
Des del mes de març fins a les primeres mesures de flexibilització d’aquest confinament ens varen trobar amb moltes mancances pel que fa a mitjans sanitaris pels professionals que es veien desbordats i molts d’ells infectats i no podien fer front a la gran quantitat de malalts i hospitalitzats.
Aquesta paralització, que va suposar un cop fort per a l’activitat econòmica i la paralització de moltes empreses i comerços, ens ha dut a una crisi econòmica amb greus conseqüències socials.
A Mancor de la Vall, per sort l’epidèmia ens ha fregat molt poc, fins ara i esperem que es mantingui així per molt temps, segons les dades de la Conselleria de Salut només hem tengut fins ara, dos casos.
Pel que fa a la crisi econòmica i social, aquesta sí que ha estat inevitable. Som un poble on tenim poca activitat econòmica. En l’àmbit d’indústria ens queda un sol taller de sabates amb poc més d’una dotzena de persones que hi treballen i un altre regentat per un matrimoni. En el sector agrícola tampoc hi treballa molta gent i tan sols comptem amb cinc bars i dues botigues.
Per tant tenim un elevat nombre d’habitants, la majoria, que treballen fora del nostre municipi i també molts que són autònoms.
En un primer moment ens posarem a treballar per intentar minimitzar el cop que podria suposar que molta gent passés a l’atur o bé que les seves empreses s’acollissin als ERTOS i varen passar per augmentar la partida d’ajudes que sempre tenim als pressuposts municipals. Vàrem passar de 4.500 € a quasi 50.000. També, amb col·laboració amb el govern de la CAIB vàrem crear una partida destinada a ajudar als autònoms del nostre municipi.
Hem passat de repartir menjar a una o dues famílies a, actualment, tenir tretze famílies que tenen necessitat del rebost dels Serveis Socials municipals.
L’estiu, que en un principi semblava que seria més o manco passable en l’àmbit turístic i que la temporada almanco hauria arribat a l’octubre o principis de novembre, ha esdevingut un desastre afegit, amb molts d’hotels tancats a finals d’agost i amb molts dels nostres veïns de nou a l’atur o en ERTOS abans del que tots esperàvem.
A principis de setembre ens hem trobat amb un inici escolar complicat i en què des de l’Ajuntament hem col·laborat en la direcció de l’escola per tal de poder cedir espais municipals perquè es pogués complir amb les mesures sanitàries marcades per la Conselleria d’Educació.
Des de l’equip de govern de MÉS per Mancor tenim clar, molt clar, que seguirem amb aquesta línia d’ajudes per fer front a la crisi sanitària econòmica i social i fins i tot ho augmentarem segons les necessitats que tinguem. Comptem amb un romanent de tresoreria de més d’un milió i mig d’euros que no dubtarem en fer servir per fer front a les necessitats que s’esdevinguin amb el pas dels mesos que vénen, i en aquest sentit estam tranquils.
Seguirem treballant perquè els nostres veïns puguin sortir el millor possible d’aquests moments durs i feixucs que a principis d’aquest 2020 mai ens haguéssim imaginat.
