T1 La majoria de municipis mallorquins continuaran a l’esquerra

El mapa municipal mallorquí no variarà substancialment en relació al que teníem fins a les passades eleccions. Les esquerres mantindran 24 municipis, entre els quals Palma, Calvià, Marratxí, Inca i recupera Manacor. Les dretes, contant el PI, en tindran 18, els ja tradicionals com Santanyí, Campos, Muro, Santa Margalida, Banyalbufar, Escorca i incorporant Alaró. I queden pendents de pactes 10 municipis en els quals el Pi decidirà si mira a la dreta o a l’esquerra, alguns tan significatius com Pollença, Sóller o Llucmajor.

Una altra cosa és com queda la distribució de les Batllies tant en municipis de dretes com d’esquerres, que per això haurem d’esperar els pactes.

Una primera anàlisi dels resultats globals d’aquestes eleccions locals ens diu que el PP, sense tenir la derrota estrepitosa de les generals de fa un mes, té uns resultats molt minsos, probablement els pitjors en molt de temps. I queda molt lluny d’aquell PP que pintava de blau el mapa municipal de Mallorca.

A pesar d’aquest resultat del PP, Ciudadanos no fa el “sorpaso” ni poc fer-hi. A Palma amb una important davallada del PP mantén els mateixos quatre regidors, que es converteix amb el número més alt de regidors a un municipi i en general té resultats més baixos i a molts de pobles ni tan sols entre a l’Ajuntament.

I VOX no supera els 15 regidors a tot Mallorca, sobretot concentrats a l’Àrea Metropolitana. A la gran majoria de pobles no entra. Molt lluny de les expectatives que li donaven els resultats de les generals. En definitiva si ajuntem les tres dretes, el mapa municipal queda molt lluny dels anys daurats de l’Amo en Biel Canyelles. Encara que no els hi agradi a alguns els pobles de Mallorca no són majoritàriament de dretes i molt manco la part forana.

Dins l’esquerra l’estirada del PSOE es nota molt, especialment a Palma. Calvià, Inca, Alcúdia i altres. Puja òbviament en nombre de regidors i es col·loca amb el primer partit de l’esquerra amb 150 regidors. Mentre Podemos no arriba als 20 regidors a tot Mallorca i Més per Mallorca que baixa en número de vots, en percentatges similars al Parlament i al Consell, manté 140 regidors. En perd 20 però en treu 10 de nous, per tant baixa tan sols en 10 regidors. La distribució d’aquests regidors dins els distints municipis marcarà els pactes de govern i sobretot les batllies, que previsiblement afavoriran al PSOE.

L’explicació d’aquesta recomposició del vot dins l’esquerra s’haurà de cercar-la en causes locals, encerts i errors comesos, però estic absolutament convençut que tant la pujada del PSOE com la davallada de MÉS s’ha de cercar en causes que van més enllà de les polítiques locals. Ni la pujada del PSOE ni la baixada de MÉS es pot explicar tan sols per la gestió feta. I en el cas de Podemos s’explica, sobretot, per la debilitat organitzativa als municipis, sumat al fet que a diferència del 2015 no ha tingut una estirada estatal sinó més aviat tot al contrari.

Si la pujada generalitzada del PSOE i la baixada de MÉS i Podemos s’hagués produït tan sols a Mallorca, hauríem de concloure que és un fenomen mallorquí i per tant hauríem de cercar les causes a casa nostra. Però no és així, s’ha produït a tot arreu de l’Estat.

Si comencem per les nostres Illes, Gent per Formentera baixa 3 regidors i el PSOE puja significativament. El mateix passa a Eivissa, baixada de Podemos i pujada del PSOE. Lamentablement en aquest cas ni tan sols poden evitar l’accés de la dreta a moltes institucions. I a Menorca la pujada del PSOE, excepte a Ciutadella marca els resultats a tots els municipis.

Però si anem a la Península, a Galícia el PSOE, que no té cap espai de poder a la Comunitat Autònoma i no controlava cap dels municipis importants desbanca amb força a As Marees i el BNG, que ja estava prou debilitat de les anteriors municipals, es manté amb el mateix nombre de regidors.

Al País Basc EHBildu aguanta l’estirada del PNB i manté la seva presencia a municipis i a les Juntes Forals, però no puja i el PSOE que estava molt dèbil recupera espais molt significatius. A Navarra el PSOE es converteix en decisiu a l’Ajuntament de Pamplona, desbancant el batlle de EHBildu i Podemos i Esquerra Unida queden fora de l’Ajuntament.

A Saragossa la batllia del canvi, vinculada a Podemos cau, com cau a Madrid i com hem comentat a totes les ciutats gallegues.

Al País Valencià, a part de la gran victòria a València de Compromís, també es reprodueix la recomposició del poder municipal a favor del PSOE i en contra de Compromís i Podemos.

Fins i tot al Principat, que ERC treu uns excel·lents resultats municipals, convertint-se amb la força amb més regidors de Catalunya i que per primera vegada a la seva història guanya les eleccions a Barcelona, el PSOE té una reviscolada impensable tan sols fa unes setmanes, arribant a superar en regidors a Junts per Catalunya.

En definitiva l’avançament de les eleccions generals per part de Pedro Sánchez ha resultat una maniobra que li ha sortit redona.