T1 La COVID des dels municipis: de la crisi a l’oportunitat

La crisi provocada per la COVID19 ha afectat tots els aspectes de la vida: des de la motivada preocupació per la salut a la traumàtica aturada de la principal activitat econòmica del nostre país, a més de la transformació de les relacions humanes, l’oci, la cultura, la mobilitat…

Aquest daltabaix l’hem viscut de forma molt directa des dels Ajuntaments. Sense tenir les eines legals, humanes o pressupostàries suficients, hem hagut d’explicar i fer complir les restriccions tant a residents com a turistes, i sobretot intentar preveure i començar a posar dics a una crisi social i econòmica que no fa més que començar.

Evidentment és una situació complicadíssima. “Quina mala sort, justament entrau voltros a s’Ajuntament i passa tot això!” és un comentari recurrent contra el qual em rebel per dues raons: per començar, no hem vingut a riure sinó a treballar d’una forma apassionada, i a més treball més passió… fins i tot o especialment en els dies més durs de l’estat d’alarma, la feina que fèiem des de l’Ajuntament era més necessària que mai, donant informació, entreteniment, consol i ja començar a garantir uns mínims de subsistència a tothom; i en segon lloc perquè en les grans crisis la incidència de les polítiques públiques es multiplica, deixant més en evidència els defensors del perniciós i neoliberal mantra “des dels Ajuntaments no es fa política, just gestió”.

A Deià vàrem decidir encarar la crisi des de quatre premisses clares: la cohesió social, la garantia de la salut, l’aposta pels serveis públics i el sosteniment del teixit econòmic conjugat amb la seva transformació.

El nostre municipi, com la majoria dels pobles de Mallorca, tenim una dependència quasi absoluta del turisme; així, el simple endarreriment de l’inici de la temporada turística va augmentar les demandes de Serveis Socials en un 1.200%. En un poble de 617 habitants vàrem arribar a tramitar la Renda Social Garantida impulsada per na Fina Santiago per a 15 famílies, vàrem assumir el pagament de lloguer i subministraments bàsics com l’electricitat a 7 llars i vàrem aportar aliments i productes de neteja i higiene a 17 unitats familiars. El pressupost de Serveis Socials ha augmentat en un 900%, bàsicament retallant la partida de Festes, i tot baix el lema de “A Deià ningú queda enrere”. Malgrat el bàlsam que va suposar l’estiu, en què es va reactivar l’activitat econòmica, estam preparats per a garantir que cap deianenc ni deianenca quedi sense les seves necessitats bàsiques cobertes durant una tardor i un hivern que igualment esperam duríssims, i hem ampliat la cartera de serveis de forma que des de l’Ajuntament també puguem cobrir les taxes i els impostos municipals a aquelles persones que no estiguin en disposició de fer-hi front.

Els infants i joves han merescut un tractament específic: durant el confinament vàrem ajudar aquells estudiants que no tenien accés a internet o ordinador a casa seva perquè poguessin seguir les classes; tot d’una que vàrem poder vàrem reobrir l’Escola 0-3 i vàrem planificar l’Escola d’Estiu, entenent que s’hi conjugava la necessitat de socialització i educació en el lleure dels infants amb la conciliació familiar; a més, n’hem assumit el cost total o parcial per a 32 nins i nines. També hem incrementat l’ajuda a l’AMPA i a l’escola, sufragant tota la despesa en llibres i material escolar a més d’una persona més dedicada a la neteja i desinfecció.

Pel que fa als joves, enguany s’ha incrementat encara més una partida que vàrem impulsar contra l’abandonament escolar, que sufraga totes les despeses en els estudis no obligatoris a més de crear un “sou” mentre els cursin.

També hem creat uns ajuts per a empreses i autònoms afectats per la COVID, i també per a les que mantinguin la seva activitat els mesos de tardor i hivern -en la recerca de la tan esperada desestacionalització- i per a les que es dediquin a qüestions que no siguin el turisme i la construcció -l’impuls de la diversificació és cabdal-. Per a això hem mobilitzat pràcticament un 5% del pressupost total de l’Ajuntament, havent de pegar mà del romanent de tresoreria fins i tot abans que estàs permès fer-ho. La “rebel·lia” de no resignar-nos a gestionar les engrunes del capitalisme a què ens vol relegar la legislació estatal és imprescindible si volem fer vertaderes polítiques de progrés.

També pactat amb les empreses i autònoms hem posat en marxa la campanya més gran de dinamització cultural de la història de Deià, amb un o dos actes setmanals (concerts, teatre, recitals, cinema…) pensats en l’accés a la cultura dels deianencs i les deianenques i en l’atracció de visitants que vulguin compartir aquests esdeveniments amb nosaltres alhora que puguin també consumir als nostres bars i restaurants, els quals a més d’assumir part del cost dels concerts ofereixen ofertes als assistents.

I per més que visquem una crisi monumental, no hem abandonat la nostra agenda: tot just acabam d’aprovar el Pla d’Igualtat, el 1r de gener començarem amb el sistema de recollida selectiva porta a porta i estam ultimant els tràmits per a iniciar la redacció d’unes noves Normes Subsidiàries.

És a dir, la COVID ha trastocat els nostres plans, com els de tothom, però no ha fet variar el nostre full de ruta sinó que m’atreviria a dir que ha augmentat la velocitat de navegació. I tot plegat, amb el màxim consens possible: no només totes aquestes propostes han sortit per unanimitat al ple, sinó que s’han creat fòrums de debats (per exemple amb empresaris i autònoms) inexistents fins ara.

Hi ha moltes sortides a la crisi. I una pot ser per l’esquerra. Dependrà de la voluntat de la gent i de la valentia dels governs, però en qualsevol cas serà completament diferent de les que s’impulsen des d’altres ideologies. De fet, serà millor.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad