T1 La COVID des dels municipis: de la crisi a l’oportunitat

La crisi provocada per la COVID19 ha afectat tots els aspectes de la vida: des de la motivada preocupació per la salut a la traumàtica aturada de la principal activitat econòmica del nostre país, a més de la transformació de les relacions humanes, l’oci, la cultura, la mobilitat…

Aquest daltabaix l’hem viscut de forma molt directa des dels Ajuntaments. Sense tenir les eines legals, humanes o pressupostàries suficients, hem hagut d’explicar i fer complir les restriccions tant a residents com a turistes, i sobretot intentar preveure i començar a posar dics a una crisi social i econòmica que no fa més que començar.

Evidentment és una situació complicadíssima. “Quina mala sort, justament entrau voltros a s’Ajuntament i passa tot això!” és un comentari recurrent contra el qual em rebel per dues raons: per començar, no hem vingut a riure sinó a treballar d’una forma apassionada, i a més treball més passió… fins i tot o especialment en els dies més durs de l’estat d’alarma, la feina que fèiem des de l’Ajuntament era més necessària que mai, donant informació, entreteniment, consol i ja començar a garantir uns mínims de subsistència a tothom; i en segon lloc perquè en les grans crisis la incidència de les polítiques públiques es multiplica, deixant més en evidència els defensors del perniciós i neoliberal mantra “des dels Ajuntaments no es fa política, just gestió”.

A Deià vàrem decidir encarar la crisi des de quatre premisses clares: la cohesió social, la garantia de la salut, l’aposta pels serveis públics i el sosteniment del teixit econòmic conjugat amb la seva transformació.

El nostre municipi, com la majoria dels pobles de Mallorca, tenim una dependència quasi absoluta del turisme; així, el simple endarreriment de l’inici de la temporada turística va augmentar les demandes de Serveis Socials en un 1.200%. En un poble de 617 habitants vàrem arribar a tramitar la Renda Social Garantida impulsada per na Fina Santiago per a 15 famílies, vàrem assumir el pagament de lloguer i subministraments bàsics com l’electricitat a 7 llars i vàrem aportar aliments i productes de neteja i higiene a 17 unitats familiars. El pressupost de Serveis Socials ha augmentat en un 900%, bàsicament retallant la partida de Festes, i tot baix el lema de “A Deià ningú queda enrere”. Malgrat el bàlsam que va suposar l’estiu, en què es va reactivar l’activitat econòmica, estam preparats per a garantir que cap deianenc ni deianenca quedi sense les seves necessitats bàsiques cobertes durant una tardor i un hivern que igualment esperam duríssims, i hem ampliat la cartera de serveis de forma que des de l’Ajuntament també puguem cobrir les taxes i els impostos municipals a aquelles persones que no estiguin en disposició de fer-hi front.

Els infants i joves han merescut un tractament específic: durant el confinament vàrem ajudar aquells estudiants que no tenien accés a internet o ordinador a casa seva perquè poguessin seguir les classes; tot d’una que vàrem poder vàrem reobrir l’Escola 0-3 i vàrem planificar l’Escola d’Estiu, entenent que s’hi conjugava la necessitat de socialització i educació en el lleure dels infants amb la conciliació familiar; a més, n’hem assumit el cost total o parcial per a 32 nins i nines. També hem incrementat l’ajuda a l’AMPA i a l’escola, sufragant tota la despesa en llibres i material escolar a més d’una persona més dedicada a la neteja i desinfecció.

Pel que fa als joves, enguany s’ha incrementat encara més una partida que vàrem impulsar contra l’abandonament escolar, que sufraga totes les despeses en els estudis no obligatoris a més de crear un “sou” mentre els cursin.

També hem creat uns ajuts per a empreses i autònoms afectats per la COVID, i també per a les que mantinguin la seva activitat els mesos de tardor i hivern -en la recerca de la tan esperada desestacionalització- i per a les que es dediquin a qüestions que no siguin el turisme i la construcció -l’impuls de la diversificació és cabdal-. Per a això hem mobilitzat pràcticament un 5% del pressupost total de l’Ajuntament, havent de pegar mà del romanent de tresoreria fins i tot abans que estàs permès fer-ho. La “rebel·lia” de no resignar-nos a gestionar les engrunes del capitalisme a què ens vol relegar la legislació estatal és imprescindible si volem fer vertaderes polítiques de progrés.

També pactat amb les empreses i autònoms hem posat en marxa la campanya més gran de dinamització cultural de la història de Deià, amb un o dos actes setmanals (concerts, teatre, recitals, cinema…) pensats en l’accés a la cultura dels deianencs i les deianenques i en l’atracció de visitants que vulguin compartir aquests esdeveniments amb nosaltres alhora que puguin també consumir als nostres bars i restaurants, els quals a més d’assumir part del cost dels concerts ofereixen ofertes als assistents.

I per més que visquem una crisi monumental, no hem abandonat la nostra agenda: tot just acabam d’aprovar el Pla d’Igualtat, el 1r de gener començarem amb el sistema de recollida selectiva porta a porta i estam ultimant els tràmits per a iniciar la redacció d’unes noves Normes Subsidiàries.

És a dir, la COVID ha trastocat els nostres plans, com els de tothom, però no ha fet variar el nostre full de ruta sinó que m’atreviria a dir que ha augmentat la velocitat de navegació. I tot plegat, amb el màxim consens possible: no només totes aquestes propostes han sortit per unanimitat al ple, sinó que s’han creat fòrums de debats (per exemple amb empresaris i autònoms) inexistents fins ara.

Hi ha moltes sortides a la crisi. I una pot ser per l’esquerra. Dependrà de la voluntat de la gent i de la valentia dels governs, però en qualsevol cas serà completament diferent de les que s’impulsen des d’altres ideologies. De fet, serà millor.