Tradicionalment, la principal reclamació de les forces sobiranistes del país -i també de les autonomistes o federalistes- ha estat la referent a un millor finançament per a les Illes Balears. Això no obstant, en els darrers anys s’ha posat de manifest la necessitat de posar l’objectiu en el control de les principals infraestructures d’entrada i sortida de béns i persones, és a dir, ports i aeroports. Aquest control, avui en dia, està en mans del Govern central o d’entitats semipúbliques, sense que les institucions pròpies de les illes ni els seus habitants hi tenguin cap poder de decisió, ni tan sols d’opinió.
La importància s’ha posat de manifest en els darrers anys quan, davant l’arribada massiva de visitants via aèria o en creuers, el Govern de les Illes Balears res ha pogut fer per limitar ni el nombre d’avions ni de vaixells. Encara més escandalosa és la qüestió dels beneficis que l’Estat en treu i que no reinverteix en el nostre territori.
Per aquest motiu, des de la Plataforma Avançam vàrem organitzar el passat 14 de juliol un acte reivindicatiu a l’aeroport de Son Sant Joan per a reclamar-ne el control absolut per a les nostres institucions, conscients que es tracta d’un element clau en la consecució de més i millor sobirania.
I triàrem l’aeroport atès que es tracta de la principal infraestructura de les Illes Balears, la porta més gran d’entrada i sortida de persones i, per tant, un element cabdal per a la nostra economia, tant pels recursos que genera com per la seva incidència en la mobilitat dels ciutadans.
Com s’ha exposat a l’inici en els darrers anys el nombre de persones que han arribat a Mallorca a través de l’aeroport ha augmentat sensiblement. Durant l’any 2016 va rebre un total de 26.253.882 passatgers i durant el mes d’agost es va batre el rècord de visitants, quan en varen arribar 2.755.320. Aquesta circumstància va fer que la pressió humana a les nostres illes arribàs a una punta de més de 2 milions de persones el dia 9 d’aquell mes.
Per tant, com a país, no tenim ni la capacitat de regular el flux d’entrada de persones ni de decidir el destí dels enormes beneficis econòmics que això genera. Les dades són prou eloqüents: els aeroports de les Illes Balears recapten 1.153.000.000 € anuals en taxes, diners que van directament a la caixa d’AENA. Cada any, els aeroports de les Illes Balears reporten un benefici de 200.000.000 € a AENA, dels quals uns 160.000.000 € corresponen a Son Sant Joan. Això significa el 25% del benefici total d’AENA a tot l’Estat.
Només l’activitat comercial de l’Aeroport de Palma va suposar uns ingressos de 70.000.000 € per a AENA el 2016. De tots aquests beneficis que genera Son Sant Joan, uns 160 milions anuals, AENA va anunciar el gener del 2017 que es reinvertirien a l’aeroport mallorquí uns 296 milions en els pròxims 5 anys, és a dir, 59,2 milions anuals. Per tant, hi ha 100 milions anuals que genera el nostre aeroport que volen de les illes cap a algun altre lloc, o a millorar altres infraestructures de l’Estat o directament a engreixar els comptes d’AENA. Com passa amb la resta de recursos econòmics i imposts que genera aquesta terra, bona part parteixen sense que mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers puguem ni tan sols opinar.
Les institucions de les Illes Balears no tenen cap poder de decisió sobre els seus aeroports, no poden decidir ni en què invertir els beneficis, ni en el nombre de vols, ni en el nombre de passatgers, ni en les seves instal·lacions ni en cap element d’aquesta infraestructura. Totes aquestes decisions estan en mans de l’Estat i d’un 49% d’inversos privats sense cap relació amb la nostra illa. A més, està damunt la taula la seva privatització total, motiu pel qual les decisions quedarien en mans d’especuladors i fons d’inversió.
Davant aquesta situació de flagrant injustícia, de menyspreu a les nostres institucions i d’espoli injustificat de la nostra riquesa, des d’Avançam reclamam la gestió total de l’aeroport de Son Sant Joan per a les institucions de les Illes Balears, les quals han de poder decidir sobre la recaptació, gestió i inversió de tots els recursos econòmics que genera l’aeroport; el nombre de vols i passatgers que ha de suportar la infraestructura, inclosa la decisió sobre un possible decreixement; i sobre qualsevol aspecte que afecti les seves instal·lacions i organització.
La sensibilitat i opinió de la ciutadania d’aquest país ha anat canviant en els darrers anys. Una gran part de la nostra societat pensa que ja n’hi ha prou de pagar imposts i generar riquesa i que això no reverteixi en el nostre benestar i en poder garantir els serveis bàsics que han de prestar les nostres institucions: educació, sanitat, serveis socials…. A tall d’exemple, els 100 milions nets que AENA se’n du del nostre principal aeroport cada any permetria augmentar en prop d’un 11% el nostre pressupost d’Educació.
Els ciutadans d’aquestes illes som gent solidària, i així ho hem demostrat en nombroses ocasions. Però la solidaritat no es pot entendre com un sistema que signifiqui generar i donar molt per al final disposar de menys recursos que la resta. Volem decidir, i volem decidir ja. Volem decidir sobre els imposts i recursos que generam, recaptar-los i gestionar-los, i també volem decidir sobre les nostres principals infraestructures: ports i aeroports. Volem dir què s’hi ha de fer, gestionar els seus beneficis i decidir els seus límits si és necessari.
És imprescindible que la gent d’aquest país es comprometi i mobilitzi per aconseguir allò que és just i necessari: poder decidir sobre els aspectes més importants que afecten aquesta terra.
Sabem que el camí és llarg i ple d’entrebancs, però hem de pensar que l’objectiu final val la pena: el benestar i els drets de la gent que habita aquestes illes.
