Fins ara som una comunitat que no molestem. No fem massa enrenou. De tan bons al·lots a vegades semblem bàmbols. No tenim la força suficient per fer-nos valer en les negociacions dels Pressuposts Generals de l’Estat. I malgrat tot ens veuen malament. Pels que estan acostumats a gestionar la cosa pública seguint les ordres de les autoritats econòmiques, socials i militars competents, els espanta que hi hagi polítics “amateurs” que vulguin gestionar per al conjunt de la societat, però especialment per als més desvalguts. Biel Company ens va fer avergonyir en el congrés del PP de Mallorca. Va voler fer mèrits davant el seu quefe, menyspreant a Francina Armengol i al seu govern, malgrat que fos a costa de ridiculitzar el paper institucional de la nostra comunitat.
I el cap de govern espanyol, el que diu que governa per a tots els espanyols, anuncià en el seu acte de partit, els regalets que ens toquen necessàriament dels serralls de les negociacions fetes amb Nueva Canarias. I sense trobar ni un minut per a poder parlar amb la presidenta del nostre govern.
Cal ser conscients que ens veuen com un mal exemple per a la resta d’espanyols. Els acords entre socialistes, sobiranistes i podemites, fan mal als ulls de les classes benestants espanyoles. Els hi fa por l’efecte contagi, especialment després de la victòria de Sánchez a les primàries. També a les classes benestants de les nostres illes no els hi agrada gens, però sembla que se n’adonen que cal guardar les formes, després del daltabaix de la gestió de Bauzá i el seu espanyolisme militant.
El dilluns 5 de juny està prevista una reunió dels parlamentaris triats a les Illes per anar al Congrés de Diputats i al Senat, amb la “Plataforma per a la reforma d’un nou finançament de les Illes”. Una plataforma que aglutina a més de seixanta entitats de la societat civil de les Illes. Es demana un nou càlcul del finançament ordinari, la reclamació de les inversions estatutàries que estan pendents, negociar el Règim Especial Balears que tingui en compte de veres el tema insular i plurinsular de la nostra comunitat i que es condoni el deute de la nostra comunitat, com a mínim pel que fa a l’infrafinançament de les transferències rebudes.
Des de la societat civil podem rompre aquesta visió subordinada de la política illenca, que acostuma a fer el PP. Aquest xantatge indigne de dir que Madrid ens castiga pel color de les forces que governen a les Illes. O dit de manera més humiliant, que Madrid ens protegeix d’aquelles mans foradades de l’actual govern.
Afortunadament ja són molts els sectors socials que són conscients que si no ens fem valer com a comunitat, de cada vegada serem més marginals i perifèrics, governi qui governi a l’estat. Amb un centre acostumat a xuclar tot el que calgui, ens cal ser més empipadors que mai. Podem fer molt més renou del que ens pensem. I deixar de creure que depenem de llepaculs, virreis o favorits del govern central, que es pensen que són ells els que aconsegueixen les coses, quan no són més que vailets submisos, sempre disposats a riure les gràcies que es dignen a concedir els seus amos.
