Renovant-nos, seguim endavant
La capacitat de renovació és, probablement, la millor arma per a aquells que anem sempre a contracorrent. El pitjor dels malsons per a qualsevol moviment revolucionari hauria de ser quedar aturat, agafar olor de caserna, no connectar amb la gent ni amb el poble.
L’esquerra abertzale, com a moviment que Ă©s, sempre ha tingut i ha demostrat la seva capacitat de renovar-se. Segons l’estratègia i el context històric del moment, ha sabut canviar i adaptar l’arquitectura de la seva organitzaciĂł a les noves circumstĂ ncies. I aquest ha estat, sense cap dubte, una de les claus per seguir amb la seva força polĂtica i social.
Quan en 2009 l’esquerra abertzale va decidir canviar la seva estratègia, no va resultar gens fĂ cil. Va ser una decisiĂł presa en unes condicions molt difĂcils, fruit d’entre altres, el pes d’anys d’il·legalitzaciĂł i el malestar provocat desprĂ©s de la ruptura del procĂ©s de negociaciĂł.
El canvi d’estratègia va suposar una gran revoluciĂł en el si de l’esquerra abertzale, ja que suposava deixar de banda l’estratègia politicomilitar desprĂ©s del cicle històric de 50 anys, i apostar per una estratègia polĂtica democrĂ tica i pacĂfica, amb la creença que ja comptĂ vem amb les condicions per emprendre un procĂ©s sobiranista a Euskal Herria. El canvi d’estratègia va ser la clau per connectar de nou amb el poble, en aquell moment en què l’Estat ens tenia agafats fins a ofegar-nos, quan ens volia aĂŻllats i arraconats. L’esquerra abertzale va començar amb força el nou cicle polĂtic desprĂ©s de finalitzar la lluita armada: la il·lusiĂł als carrers, els excel·lents resultats electorals, Sortu va obrir les portes per superar l’època d’il·legalitzaciĂł. I amb la renovaciĂł, seguim endavant.
No obstant això, un dels deures quedĂ pendent per aquell temps. El remolĂ causat pel canvi d’estratègia no es va enfocar correctament ni va donar temps suficient per realitzar els canvis que s’havien de donar tant en l’organitzaciĂł, com en la cultura polĂtica. En resum: tenĂem una nova estratègia, reeixida i amb un gran potencial alliberador, però per fer front al nou repte continuĂ vem amb les eines i mentalitat antigues.
Arnaldo Otegi va manifestar el dilema en una entrevista: l’esquerra abertzale tĂ© una gran capacitat de sacsejar l’escena polĂtica i obrir nous escenaris, però desprĂ©s li costa molt adaptar-se a aquests nous escenaris i treure benefici polĂtic.
Amb el pas dels anys, cada vegada era mĂ©s evident la necessitat d’’aturar-se’ i fer canvis en el model organitzatiu. TambĂ© la necessitat de fixar les bases d’una nova cultura polĂtica i maneres de funcionament, conscients que serĂ un procĂ©s que durarĂ anys i que el camĂ es fa en caminar. Punt de partida de tot això va ser el procĂ©s de debat ’Abian’ (En marxa) realitzat en tota l’esquerra abertzale a principis del 2016. Juntament amb el balanç d’autocrĂtica dels Ăşltims anys, el procĂ©s llançava dos mandats a tota l’esquerra abertzale.
El primer, que feia tornar a l’esquerra abertzale a la seva tesi de partida: la lluita de classes pren la forma de lluita nacional a Euskal Herria i, per tant, el fons de l’estratègia i prioritat serà posar en marxa un procés sobiranista per construir un Estat basc. L’anomenem Procés Independentista Transformador. Per a això, es va dir que hem de saber articular els espais de poder i contrapoder, utilitzant com a palanca de canvi del procés les tensions creatives que es creen entre aquests espais.
El segon mandat va ser refundar l’esquerra abertzale, cada organitzaciĂł mitjançant el seu corresponent congrĂ©s. L’objectiu, com s’ha esmentat, era adaptar l’esquerra abertzale a la nova estratègia respecte a l’organitzaciĂł i la cultura polĂtica. Es va apostar per relegar l’esquema avantguardista i es va proposar una direcciĂł del procĂ©s compartida i democrĂ tica, mostrant la intenciĂł de compartir la direcciĂł del procĂ©s amb agents externs a l’esquerra abertzale.
Aquest Ă©s l’objectiu de Sortu en el procĂ©s de refundaciĂł des de juliol del 2016. Vam dir llavors que anĂ vem a realitzar la segona revoluciĂł a l’esquerra abertzale. Sortu, al mateix temps que renovava la seva adreça al congrĂ©s, va adaptar el seu rumb polĂtic i estratègic. Ha plantejat canvis profunds en la seva organitzaciĂł i model de funcionament.
Pel que fa a l’estratègia polĂtica, aposta per una estratègia confederal. I això Ă©s un gir copernicĂ en la història de l’esquerra abertzale. Tot i reconèixer que vivim en un poble dividit en dos Estats, i juntament amb el principi democrĂ tic, tĂ© com a objectiu articular majories socials a favor de l’Estat propi, cada territori al seu ritme, obrint aixĂ la porta a l’oportunitat d’aconseguir tres Estats: en la CABasca, Nafarroa i Ipar Euskal Herria, perquè desprĂ©s es confederin entre els tres territoris. No obstant això, i mentrestant, s’impulsarĂ , a travĂ©s d’una agenda nacional, la cooperaciĂł entre els territoris.
Pel que fa a l’organitzaciĂł, Sortu s’ha definit com a partit-moviment. Combina, d’una banda, l’estructura, l’estratègia comuna, la cohesiĂł i capacitat de sĂntesi que caracteritzen el partit i, de l’altra, l’horitzontalitat, l’obertura i el punt transgressor caracterĂstics d’un moviment. Per això combina estructures verticals i horitzontals, sempre mantenint l’espai de decisiĂł en les estructures territorials (les verticals) i entenent els espais oberts com espais per a les aportacions i la participaciĂł. En això hi haurĂ qui digui que hem tornat tambĂ© al punt de partida, ja que recorda al model d’Herri Batasuna.
A més de tot això, el model de congrés també ha estat innovador, en l’intent de mantenir la coherència entre el que reivindiquem i el que fem: democrà cia, transparència i participació.
Per primera vegada en la història de l’esquerra abertzale, s’ha donat l’opció de debatre i votar de manera presencial i telemà tica. Per això, les persones participants s’han inscrit mantenint el principi d’una persona / un vot. D’altra banda, s’ha optat pel model de primà ries per presentar-se a la direcció o presentar ponències.
Aquest procés, a més d’aportar credibilitat i confiança, ha ofert diferents vies per vincular-se a Sortu, fent seva per complet la filosofia partit-moviment.
Després del llarg procés de debat d’any i mig, l’esquerra abertzale i Sortu tornen a mirar cap endavant. Amb les forces recobrades, plens d’il·lusió i amb ganes de guanyar. Alhora, Ernai ha celebrat el seu congrés, el sindicat LAB ho culminarà aquest mes i l’EPPK també està immers en el seu debat.
AquĂ seguim, en lluita. Volent tancar un cicle i obrir-ne un altre, per sobre dels obstacles que vinguin dels Estats. L’esquerra abertzale ha tornat a demostrar la seva capacitat de renovaciĂł. El capital polĂtic i militant acumulat durant anys Ă©s avui el nostre tresor mĂ©s preuat, i mĂ©s que amortitzar-lo, hem de capitalitzar-lo, encara que alguns el vulguin vendre com a cĂ rrega.
Ara comptem amb les eines adequades i estem molt mĂ©s preparades per respondre als reptes polĂtics que tenim entre mans. Seguim cap endavant.