Religi贸 i immigraci贸

Els immigrants sovint s’enfronten a un angoixant dilema. Per a molts d’ells, el principal repte 茅s seguir sent com s贸n a pa茂sos on moltes coses es combinen per fer d鈥檈lls “altres persones”. Aix貌 els planteja una lluita dif铆cil i complexa. Si pel cam铆 alguns es rendeixen deixant-se atrapar pel seu nou entorn fins al punt d’oblidar qui s贸n i d’on venen, uns altres, desitjant preservar els seus costums i viure d’acord amb els principis dins els quals varen ser educats, es mantenen durant tota la seva vida a l’estranger.

No obstant aix貌, es veuen obligats a fer algunes concessions, i regularment han de jugar a la corda fluixa per triar entre els valors que volen mantenir, aquells que han d鈥abandonar perqu猫 no estan d’acord amb les seves noves realitats, i aquells que volen adoptar. En aquesta lluita di脿ria, la religi贸 sovint t茅 un paper central. A m茅s d鈥檃propar-los a la divinitat en la qual creuen, sovint els permet mantenir-se en contacte amb alguns aspectes de la seva cultura i fer front a moltes dificultats.

L’univers religi贸s dels immigrants est脿 poblat de diferents tipus de creients:

– Per alguns, sortir del seu pa铆s ha estat un cop de sort del cel, una casta d’il路luminaci贸. La llunyania ajudant, han sabut aprofitar de la solitud, del temps, etc. per millorar els seus coneixements i pr脿ctiques religioses per estar m茅s a prop del seu Senyor: l’emigraci贸 ha estat el catalitzador de la seva fe!

– Per altres, la dist脿ncia no afecta la seva vida religiosa. Tot i les temptacions que puguin trobar en el seu nou entorn, sempre mantenen el mateix fervor que quan vivien al seu pa铆s d’origen.

– Per altres encara, l’estranger ha estat el lloc d鈥檃lliberament o tal volta de perdici贸. 脡s el cas d’aquells que, quan vivien entre els seus, de vegades tenien altres tend猫ncies. Per貌, la por del que diran, la pressi贸 social, la manca de llibertat, la sensaci贸 d’estar vigilat constantment per una comunitat en la qual el l铆mit entre la vida privada i la vida p煤blica no est脿 ben definit per ells constitueix una mena de fre. Per tant, un cop que es troben sols en un m贸n nou, donen curs a totes les seves fantasies i/o addiccions reprimides o ocultes. La seva nova vida els pot portar a abandonar gradualment les seves pr脿ctiques religioses. Despr茅s ve el grup de persones que es consideraven “correctes” quan vivien al seu pa铆s d’origen, per貌, potser la seva falta de personalitat i/o la facilitat de cedir a la temptaci贸 i/o les altres influ猫ncies les han dut a adoptar altres actituds i h脿bits abandonant gradualment les seves antigues pr脿ctiques religioses.

La religi贸 茅s un component de la cultura que l’immigrant pot “perdre” a poc a poc durant la seva vida a l’estranger si no va amb compte. Per貌, per poder preservar-la, la vida comunit脿ria sembla una bona muralla, una bona soluci贸. Perqu猫 els llops solen atacar a les ovelles extraviades o aquelles que estan lluny del ramat; i, en general, els immigrants que volen cercar altres vies fan tot el possible per tallar tots els lla莽os que els uneixen als membres de la seva comunitat d’origen.

Tot i aix貌, aix铆 com la vida comunit脿ria els pot salvar la vida religiosa, tamb茅 茅s probable que obstaculitzi la seva integraci贸 al pa铆s de resid猫ncia.



Aquesta web utilitza galetes. Aqu铆 pots veure la pol铆tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l鈥檃cceptes.    Veure
Privacidad