Els immigrants sovint s’enfronten a un angoixant dilema. Per a molts d’ells, el principal repte és seguir sent com són a països on moltes coses es combinen per fer d’ells “altres persones”. Això els planteja una lluita difícil i complexa. Si pel camí alguns es rendeixen deixant-se atrapar pel seu nou entorn fins al punt d’oblidar qui són i d’on venen, uns altres, desitjant preservar els seus costums i viure d’acord amb els principis dins els quals varen ser educats, es mantenen durant tota la seva vida a l’estranger.
No obstant això, es veuen obligats a fer algunes concessions, i regularment han de jugar a la corda fluixa per triar entre els valors que volen mantenir, aquells que han d’abandonar perquè no estan d’acord amb les seves noves realitats, i aquells que volen adoptar. En aquesta lluita diària, la religió sovint té un paper central. A més d’apropar-los a la divinitat en la qual creuen, sovint els permet mantenir-se en contacte amb alguns aspectes de la seva cultura i fer front a moltes dificultats.
L’univers religiós dels immigrants està poblat de diferents tipus de creients:
– Per alguns, sortir del seu país ha estat un cop de sort del cel, una casta d’il·luminació. La llunyania ajudant, han sabut aprofitar de la solitud, del temps, etc. per millorar els seus coneixements i pràctiques religioses per estar més a prop del seu Senyor: l’emigració ha estat el catalitzador de la seva fe!
– Per altres, la distància no afecta la seva vida religiosa. Tot i les temptacions que puguin trobar en el seu nou entorn, sempre mantenen el mateix fervor que quan vivien al seu país d’origen.
– Per altres encara, l’estranger ha estat el lloc d’alliberament o tal volta de perdició. És el cas d’aquells que, quan vivien entre els seus, de vegades tenien altres tendències. Però, la por del que diran, la pressió social, la manca de llibertat, la sensació d’estar vigilat constantment per una comunitat en la qual el límit entre la vida privada i la vida pública no està ben definit per ells constitueix una mena de fre. Per tant, un cop que es troben sols en un món nou, donen curs a totes les seves fantasies i/o addiccions reprimides o ocultes. La seva nova vida els pot portar a abandonar gradualment les seves pràctiques religioses. Després ve el grup de persones que es consideraven “correctes” quan vivien al seu país d’origen, però, potser la seva falta de personalitat i/o la facilitat de cedir a la temptació i/o les altres influències les han dut a adoptar altres actituds i hàbits abandonant gradualment les seves antigues pràctiques religioses.
La religió és un component de la cultura que l’immigrant pot “perdre” a poc a poc durant la seva vida a l’estranger si no va amb compte. Però, per poder preservar-la, la vida comunitària sembla una bona muralla, una bona solució. Perquè els llops solen atacar a les ovelles extraviades o aquelles que estan lluny del ramat; i, en general, els immigrants que volen cercar altres vies fan tot el possible per tallar tots els llaços que els uneixen als membres de la seva comunitat d’origen.
Tot i això, així com la vida comunitària els pot salvar la vida religiosa, també és probable que obstaculitzi la seva integració al país de residència.
