L’avantprojecte de llei per fer efectiu el principi d’intercanvi de places i establir un sostre real de places turístiques, i per regular adequadament la comercialització d’estades turístiques en habitatges pretén atendre una realitat social com és l’anomenat «lloguer turístic», i fer-ho avançant cap a un model turístic sostenible.
És un repte que dóna compliment al mandat dels #AcordsPelCanvi, que preveuen l’adopció de «Mesures reguladores del turisme» i la «Modificació de la llei de turisme per regular el lloguer turístic», i que respon a una sèrie de problemes provocats per l’evolució de l’actual model turístic. D’una banda, el principi d’intercanvi de places no és d’aplicació universal, ja que la llei hi estableix nombroses excepcions: els hotels de 5 estrelles, els hotels de ciutat, els agroturismes, els hotels rurals… estan exempts de comprar places turístiques a les borses insulars de places turístiques (o d’aportar-ne d’obsoletes que es donin de baixa). Els habitatges de lloguer turístic també n’estan exempts. També hi ha una oferta il·legal que, òbviament, tampoc queda subjecta al principi d’intercanvi de places. Tot això fa que, ara per ara, no existeixi un sostre real de places turístiques a les Illes Balears.
Aquest fet (juntament amb un element conjuntural com és la difícil situació geopolítica dels nostres competidors directes) està directament relacionat amb l’increment progressiu del nombre de turistes que ens visiten. La massificació turística creixent augmenta la pressió damunt el territori i els recursos, i acaba provocant rebuig en una part de la població resident, i insatisfacció en els visitants.
D’altra banda, segons la llei de turisme actualment en vigor només està permès el lloguer turístic als habitatges unifamiliars, mentre que als edificis plurifamiliars està prohibit. Això provoca un greuge comparatiu. A més, la realitat és que els darrers anys està augmentant el fenomen del lloguer turístic, especialment en pisos, al marge de la normativa (i, per tant, escapant a les obligacions tributàries, de requisits de qualitat, etc).
La proliferació d’aquesta oferta no reglada provoca una sèrie de problemes, bàsicament de dos tipus: en primer lloc, problemes de convivència amb els veïnats; i en segon lloc, un encariment dels lloguers residencials que dificulta l’accés a l’habitatge per part de residents i treballadors en determinades zones.
La normativa s’ha demostrat ineficaç: hi ha una demanda no atesa, que genera una oferta il·legal. La realitat ha passat per damunt de l’actual llei de turisme. S’hi ha de posar ordre. Per això, la proposta legislativa que feim des del Govern pretén:
D’una banda, establir per primera vegada un sostre real de places turístiques. No només del sector de l’anomenat «lloguer turístic», sinó de places turístiques en general, per contribuir a evitar una saturació turística que perjudicaria el sector i la societat en general.
En segon lloc, posar ordre en el fenomen del lloguer turístic. Cosa que passa per millorar la regulació actual i per regular una realitat existent, com la dels lloguers turístics en plurifamiliars, que el PP va prohibir en la normativa actualment en vigor. Es fa en compliment dels #AcordsPelCanvi i per no establir greuges.
Finalment, garantir el dret a l’habitatge, que en algunes zones s’ha complicat per l’increment de pisos destinats al lloguer vacacional, fet que ha provocat una reducció de l’oferta de pisos de lloguer per a residents i, de retruc, un increment dels preus dels lloguers, que els fa impossibles per a determinats sectors socials.
En definitiva: volem definir un sostre de places i regular el lloguer turístic en benefici del bé comú, tot fugint de l’especulació i fent d’aquesta modalitat d’allotjament una peça més del canvi de model turístic i econòmic demandat per la majoria de la gent. Val a dir que la proposta és oberta: ara és el moment perquè tothom hi digui la seva i presenti al·legacions que puguin millorar l’avantprojecte de llei.
