ReAcció és la paraula escollida per significar el Pacte Social contra les Violències Masclistes a les Illes Balears, així subratllant l’Acció perquè, d’això es tracta, d’actuar de no quedar-nos aturats o aturades davant qualsevol indici de violència masclista, es tracta de moure’ns, de fer passes.
El passat 24 de novembre, en el Born entre la gran quantitat d’esdeveniments, d’actes, de concentracions, etc., que s’organitza entorn al 25N dia internacional contra la violència cap a les dones, vàrem presentar el Pacte Social Contra les Violències Masclistes que s’ha impulsat des d’IBDona i del Govern de les Illes Balears, i del que fa temps hi estàvem fent feina.
El 25 de novembre del 2015 el Parlament de les Illes Balears va instar al Govern a un Pacte contra les violències masclistes, fent seu el reclam fet per part dels moviments feministes d’arreu de l’Estat Espanyol concentrat en multitudinàries manifestacions el 7N del mateix any. I és que els assassinats i el maltractament envers les dones es feia i es fa insuportable. A més hem de tenir present que des del 2010 el pressupost per atenció a dones víctimes de violència de gènere havia minvat més d’un 20% i el destinat a igualtat més d’un 45% a l’Estat Espanyol. Per tant calia una Reacció.
Hem reaccionat i quina feina hem fet en aquest temps? el Parlament de les Illes Balears dia 13 de juliol va aprovar la Llei d’Igualtat de dones i homes, una llei aprovada amb un ample consens, 5 anys després. Ara estam fent feina amb el desplegament reglamentari d’aquesta llei i al mateix temps vàrem iniciar la feina per articular aquest Pacte Social contra les Violències Masclistes.
Teníem clar què no podia ser un pacte de signar un manifest i prou, teníem clar que si el govern convidava a la ciutadania a fer passes i fer un compromís per eradicar les violències masclistes, primer de tot s’havia de comprometre el mateix govern.
Per això comptàrem amb les aportacions de diferents expertes, persones compromeses amb la igualtat, de la universitat i de diferents institucions, persones que han tingut responsabilitats institucionals, professionals i intel·lectuals què ens assenyalaren quins eren els eixos amb els quals treballar i que ens remarcaren la necessitat de compromís i per tant de pressupost.
Compartírem també amb diferents associacions de dones, amb col·lectius feministes i amb homes compromesos amb la igualtat que ens marcaren prioritats i ens feren aterrar.
Amb tot això, repassant la llei d’igualtat recent aprovada i amb anades i tornades de documents, a les diferents Conselleries per anar concretant i mesurant econòmicament les diferents accions a les quals es compromet el govern, anàrem donant forma al Pacte.
Teníem un esborrany de Manifest, en forma de decàleg i 135 mesures que impulsa el Govern des de cada una de les Conselleries distribuïdes en 6 línies estratègiques, 4 de les quals impulsen la igualtat i la prevenció de les violències masclistes, 1 d’elles planteja millores en l’atenció a les dones que pateixen o han patit violència masclista i l’altra que articula el seguiment, l’avaluació del pacte. Ah i amb pressupost més de 13 milions en 4 anys.
Però parlam d’un pacte social, una convidada a tota la societat a actuar contra les violències masclistes, a actuar en la prevenció d’aquestes violències. Per això, entre d’altres tipus d’accions que s’aniran posant en marxa, es va crear, debatent amb els diferents grups parlamentaris, amb els consells insulars, etc. una web www.reaccionem.com, on qualsevol persona, entitat, institució que es vulgui adherir al pacte, hi pot entrar, es trobarà amb la informació de les mesures que desplega el Govern, i tant si és entitat, com si és particular per adherir-se, caldrà també que anoti el seu compromís o compromisos.
El pacte social contra les violències masclistes està llançat, s’ha de fer realitat, calen les aportacions de totes i tots, cal què els compromisos que farem cada una o cada un de nosaltress no sigui sols marcar una casella a un ordinador.
Hi ha una unitat mòbil amb ordinadors que està a la disposició de cada municipi perquè en el marc d’algun acte esportiu, cultural, festiu, etc. s’hi pugui fer present el compromís contra les violències masclistes.
Cal que les violències masclistes que patim les dones a ca nostra, al carrer, a l’escola o a la feina, deixin de ser quelcom privat. Cal que com a societat ho denunciem, i que com a societat, hem de crear xarxes de protecció, cal què anem construint comunitats en les que les nines i les dones ens hi puguem sentir segures.
El 2016, 6 dones han estat assassinades a les Illes Balears, som la comunitat autònoma amb el percentatge més elevat de denúncies, cal que la lluita contra la violència cap a les dones sigui una qüestió prioritària, tant del Govern com de totes i tots nosaltres.
#REACCIONEM
