VOX no és tan sols una proposta que justifica ideològicament al franquisme. Que aposta per la polarització social i per l’enfrontament entre les mateixes capes populars. Que vol combatre frontalment els valors dels moviments socials progressistes amb la difamació i les mentides. Vol ser també, com fan totes les dictadures feixistes, els fidels guardians dels interessos dels monopolis i de les grans empreses.
El que no hem de perdre mai de vista, és que la pretensió final del feixisme és destruir els mecanismes de resistència de la classe obrera i aconseguir la seva total submissió. La violència, la repressió, els genocidis, són el mitjà, però no la principal finalitat. El feixisme va néixer per esclafar els impulsos revolucionaris de la classe obrera després de la revolució russa d’octubre i de les fallides revolucions o revoltes a altres àmbits europeus. Amb el suport dels grans monopolis empresarials que els finançaren, els donaren suport, s’enriquiren amb la seva repressió i que «transmutaren» miraculosament amb els seus beneficis a la democràcia liberal, després de perdre la segona guerra mundial. A Portugal i a Espanya varen poder aguantar més temps.
El neoliberalisme sorgeix als anys vuitanta del segle XX, per tal d’acabar amb el bloc soviètic i també amb l’estat del benestar. S’havia de recuperar de l’interregne de la postguerra i de les obligades cessions que va suposar per als aliats, compartir la victòria amb els soviètics. Que s’impulsés l’estat del benestar per tal de frenar la influència comunista a l’Europa capitalista. Una vegada obtinguda la derrota del bloc soviètic i guanyada ideològicament la croada contra l’estat del benestar, no és casualitat que la «nova» extrema dreta, sigui ara la ideologia que es vulgui presentar com la més coherent per a defensar el neoliberalisme.
Un feixisme presentat amb una nova retòrica de «aggiornamento» del pensament «liberal», i que fa apologia de la ideologia individualista, nacionalista-supremacista, repressora del dissident, de la cultura d’altres pobles sense estat, que fa befa del feminisme, dels drets sexuals, de l’ecologia, del sindicalisme, de «la dictadura progre». Així són les seves formes i els seus discursos. Però els interessos de fons als quals serveixen són els mateixos a qui servien en temps del nazisme. Ells són els dòbermans de la finca que anomenen «pàtria». Aspiren a ser els seus capatassos. Òbviament a les ordres dels grans propietaris i de la dinastia, que l’han considerada des de sempre com a seva.
No és gens banal la proposició no de llei que presentà VOX al Parlament Balear el 13 d’abril de 2020, per tal de reactivar el turisme. Baixar l’IVA turístic del 10% al 4%. Eliminar l’Impost de Turisme Sostenible. Baixar les taxes aèries a les aerolínies un 50% fins a l’1 de mars de 2021 i el 75% l’1 de mars de 2021 fins al 31 d’octubre de 2021, i tornar al 50% fins febrer de 2022, sempre que mantenguin els preus. Reduir la pressió fiscal a les empreses turístiques que en lloc de repartir beneficis, ho destinin a la renovació de la planta hotelera. Promoció del turisme de tota mena. Reclamar més presència del turisme de creuers…
Sembla escoltar la carta als Reis Mags que faria el propietari de qualsevol cadena hotelera, abans del COVID-19, durant la pandèmia i per a després de la pandèmia. Baixar imposts i taxes, lliure mercat a rompre, promoció turística pagada amb fons públics, tornar al turisme que teníem just abans de la pandèmia, deixar construir a balquena, minimitzar les situacions laborals i els abusos als treballadors i treballadores, considerar els impactes ambientals com a danys col·laterals inevitables…
El més perillós d’aquest discurs és la seva simplicitat i la facilitat en què pot connectar amb el sentit comú de la gent que vol sortir com sigui d’aquesta situació de crisi. «Facem el que sempre hem fet, i que sabem fer tan bé» Malgrat sia una fal·làcia i una carrera desorientada cap al precipici. Per això té més sentit que mai, que tota l’estratègia de reconstrucció per a sortir de la crisi, estigui basada en una planificació estratègica per tal d’iniciar una transició cap a models econòmics i socials veritablement sostenibles. Les absències de polítiques clares i les improvisacions que no vagin en aquesta direcció, juguen a favor de les propostes simplistes de VOX.
Com encarem aquesta crisi serà crucial pel futur polític de la nostra comunitat. VOX posarà els altaveus amb el seu missatge simplista i jugarà amb la desesperació de molta gent. No menyspreem la seva capacitat d’incidència. Encertar amb els ritmes de la transició, en la cobertura més gran possible dels col·lectius més vulnerables, en explicar pedagògicament les propostes ben assenyades i ben argumentades, en la cogovernança amb les més amples capes de la societat, confiar amb la participació ciutadana, són les úniques vacunes eficaces, contra la pandèmia del neofeixisme que ja s’ha manifestat i que té un perill molt gran d’estendre’s. Un perill a mitjà i llarg termini socialment molt més letal que el COVID-19.
Mai oblidem que els que més cridaven contra el confinament obligat en aquesta pandèmia, són als qui els agradaria confinar obligatòriament a la gent d’esquerra i als sobiranistes. A les bones fent-mos callar o il·legalitzar-mos; a les males…
