Resumir en una pàgina l’acció de govern és una tasca impossible, i la conseqüència immediata és que em deixaré moltes accions per esmentar. Una de les primeres evidències és la manca de crispació social, i això és resultat de la capacitat de dialogar del Govern amb tots els sectors socials, polítics i econòmics. Un dels avanços més significatius en el consens social és la concertació social. La Concertació permet garantir el funcionament dels serveis amb les entitats del tercer sector social a la vegada que es garanteix que la valoració per a l’accés aquests serveis es faci des de l’Administració pública.
Durant aquests quasi quatre anys s’han millorat els serveis públics, especialment els educatius, socials i sanitaris. La sanitat per a tothom és un dret recuperat. És suficient fer un seguiment de les protestes dels sanitaris d’altres comunitats autònomes demanat que es reverteixin les retallades o paralitzin la privatització dels serveis públics, per adonar-se’n que el Govern Balear ha realitzat una política d’aposta decidida pels serveis públics. En aquest sentit la contractació de més de 2000 nous treballadores i treballadors públics en sanitat, educació i serveis socials, i la consolidació de les plantilles mitjançant la convocatòria de les oposicions reafirmen la voluntat d’estabilitzar el sector públic.
Els ciutadans tornen a tenir dret a dirigir-se a qualsevol empleat públic en català. En temes de política fiscal s’ha creat i recaptat més de 150 milions amb l’impost de turisme sostenible i s’ha augmentat el tram autonòmic de l’IRPF de les rendes més altes, a la vegada que se suprimia la taxa de la targeta sanitària per a tothom. Des de l´1 de gener els i les pensionistes no pagaran el copagament farmacèutic. S’ha lluitat contra l’explotació laboral en campanyes d’inspecció molt intenses els mesos d’estiu. Els programes de política activa de contractació han tingut èxit especialment amb els joves qualificats. Hem obert les foses del franquisme.
Les Balears tornen a ser solidàries amb els països empobrits mitjançant la política de cooperació social i l’acolliment de persones que han sol·licitat asil.
S’han creat nous drets i nous serveis, per exemple en serveis socials, la renda social que ja arriba a més de 7.500 famílies; la renda d’emancipació per joves extutelats, més de 200 joves han estat beneficiaris temporals; nous centres de dia, més de 180 places; noves places residencials, més de 400; atenció a les persones tutelades judicialment; el retorn dels educadors socials als instituts; un 60% d’increment d’hores d’atenció primerenca; s’ha reactivat la dependència, més de 8000 persones incorporades en 4 anys.
S’han fet polítiques d’igualtat i la paritat amb el desenvolupament de la Llei d’igualtat entre dones i homes. I s’ha aprofundit amb valors democràtics amb la Llei LGTBI.
Tot això s’ha fet amb criteris i amb objectius polítics clars: millorar la qualitat de vida de les persones, avançar amb la redistribució de la riquesa i treballar l’interès general i comú front a l’individualisme.
Es podrà dir que no és suficient, i és cert, perquè quatre anys no són suficients per aconseguir estructurar canvis i iniciar tots els que són necessaris. Queda per fer molt en habitatge social, en transport públic (especialment el tren), acabar els plans d’equipaments (centres de salut, Son Dureta, residències, Verge del Toro, Can Misses, centres educatius), aprofundir en la diversitat del model econòmic, per diversificar-lo és imprescindible un nou REB, la diversitat econòmica passa per la indústria i el comerç i aquests han de poder ser competitiu, per això el REB és cabdal.
D’aquí a uns mesos la ciutadania haurà de decidir si dóna suport aquestes polítiques o si vol un canvi de polítiques cap a la dreta, s’ha de ser crític i exigent, però el balanç global és satisfactori.
