En la recta final de l’actual legislatura és un bon moment per fer un balanç comparatiu de les polítiques econòmiques que hem tengut damunt la taula les dues darreres legislatures. Perquè hi ha diferències substancials. Perquè és important poder donar continuïtat a determinades polítiques iniciades aquesta legislatura. Perquè és important decidir si volem fer el mateix de sempre o millorar.
D’on veníem? Quina va ser l’aposta econòmica del període 2011-2015? Què va plantejar el govern anterior per sortir de la situació de crisi econòmica que patíem? Idò el model plantejat pel Govern Bauzà-Company va proposar sobretot pujades d’imposts, retallades en serveis públics, aprimar l’administració i intentar fiar-ho tot al mateix model de sempre: el binomi turisme-construcció permetent més projectes i construccions en sòl rústic i afavorint el creixement il·limitat.
En canvi, com s’ha afrontat el model econòmic des del 2015? El primer que es fa aquesta legislatura és pensar i planificar quin model de futur volem. Pensar com volem que evolucioni l’economia de les Illes Balears en els pròxims 20 anys. En definitiva, deixar de tirar per endavant sense un rumb definit i amb les cucales posades.
A partir d’aquí el primer era recuperar els espais de participació i consulta romputs en el passat. Es recupera el Consell Econòmic i Social com espai de reflexió i participació dels diversos agents socials, mediambientals i econòmics. I es constitueix la Mesa de Diàleg Social amb sindicats i empresaris que a més s’obri a la resta de la societat, i es comencen a consensuar les polítiques econòmiques de futur.
Així s’han aprovat Plans per desenvolupar els pròxims anys amb inversions i propostes concretes: el Pla d’Ocupació de Qualitat, el Pla d’Emprenedoria, el Pla d’Innovació, el Pla d’Indústria, el Pla d’Equilibri Ambiental i Turístic…
S’han planificat polítiques destinades al desenvolupament econòmic des de la sostenibilitat ambiental en temes claus com l’energia o els residus. I l’aprovació de les lleis de Canvi Climàtic i de Residus seran fites claus en el futur model de sostenibilitat de les Illes Balears.
S’han revertit les retallades públiques, recuperant professionals sobretot en les àrees de Medi Ambient, Sanitat i Educació i s’han recuperat tota una sèrie de convocatòries públiques que havien estat retallades. Així s’han recuperat inversions en indústria i comerç, en innovació i recerca, en indústria cultural i s’afavoreixen inversions en infraestructures tecnològiques que afavoreixin el desenvolupament del teixit econòmic.
En matèria turística s’han fet canvis fonamentals. Des de la implantació de l’impost de turisme sostenible que permet reinvertir la recaptació en medi ambient, patrimoni i diversificació, fins a l’aplicació per primera vegada de plans d’inspecció. Plans d’Inspecció orientats a la lluita contra el turisme incívic conjuntament amb Palma i Calvià; al control de la sobreocupació hotelera i del tot inclòs; i al control de l’activitat dels rentacars i del lloguer turístic. Abans no interessava el control de l’activitat turística, era millor que fos un campi qui pugui.
També tenim per primera vegada una regulació del lloguer turístic. Passam de mirar cap a una altra banda davant la realitat i de tenir una prohibició que ningú es creia, a una regulació amb criteris territorials, de qualitat i d’equilibri.
Es fomenta l’allargament de la temporada amb bons resultats en termes de despesa turística i número de turistes en els mesos de temporada baixa i mitjana, i amb una aturada del creixement els mesos d’estiu, on ja hem arribat al límit i hem d’equilibrar.
També haurà estat fonamental la implantació d’un sostre de places turístiques. Davant el creixement sense límits que es plantejava en el passat passam a una limitació que ens permeti un model sostenible. Davant el “tot val” en el creixement de la planta hotelera, passam a què les reformes hoteleres s’orientin a la qualitat però no signifiquin ocupar més terreny, ni més alçades, ni increment de places.
I s’han fet passes perquè els beneficis del turisme arribin als treballadors. En aquest sentit, l’aprovació del nou Conveni Col·lectiu d’Hoteleria ha estat fonamental.
En definitiva s’aposta per la diversificació, l’equilibri, la sostenibilitat i la qualitat, en lloc de la quantitat. En lloc de més turisme, millor turisme.
Tot això ens duu al fet que les bases posades aquesta legislatura ens han de permetre avançar cap a un model que no volem que sigui el de sempre. Que el necessitam millorat, més eficient, més competitiu, més diversificat i més sostenible.
Però a la vegada, és molt fàcil destruir tots aquests avenços si no hi ha prou consens social i polític. Perquè queda molta feina a fer. I perquè n’hi ha que volen tornar al de sempre. El futur depèn de tots. Del sector privat, les administracions i per descomptat,.. De la ciutadania.
