El mes de novembre ens va deixar un company infatigable de lluites socials i ecologistes, Pep Oliver Vaquer. En Pep s’havia jubilat ja fa uns anys com a treballador de banca on havia estat, durant anys, sindicalista, de la mà de la CGT i el SABEI, del qual va ser secretari d’organització. Però mai no se’n va desentendre, del seu compromís personal i social per una Mallorca i un món millors, a pesar d’una malaltia que se’l va dur quan ja semblava que l’havia superada.
Com assenyalava recentment Jaume Perelló, el lideratge d’en Pep era sobretot el d’una persona que feia, i feia en un sentit ample, des de l’impuls a la xarxa territorial del GOB, a l’agricultura ecològica quan gairebé ningú no en parlava, i amb ella de les iniciatives de consum responsable com el grup la cooperativa de consum el Lledoner o l’associació ciclista Pedal Verd.
Si algú feia lliçó cada dia del «pensa global, actua local», era Pep Oliver, qui també va impulsar amb altres companys el «grup Rif», que va ser pioner en la feina de cooperació en xarxa amb entitats mallorquines i del Marroc durant anys. Incansable tant a Mallorca com a altres latituds era una metàfora del seu amor per la terra i la vida. En els darrers temps aprenia a tocar les xeremies, perquè en Pep estimava la música i admirava la música de la nostra terra, i era fàcil trobar-se’l a qualsevol concert, de la mateixa manera que era un autèntic fan de na Maria del Mar Bonet.
I en Pep no sols estimava la nostra terra, la seva cultura i la seva llengua. En Toni Pons, un dels seus amics, ens recorda que «en Pep també cultivava la terra a la seva finca a Llucmajor, amb la seva companya Núria. Les
tomàtigues, els pebres i els fruits de la terra també eren part de la seva vida. I allà a més de cultivar la terra gaudia de les amistats i l’alegria de les trobades».
Un altre dels seus amics, l’activista Pep Juárez, afirmava en el seu missatge de comiat que «en Pep posseïa una capacitat inabastable d’estimar. Sense ell, el món és una mica més petit, perquè la generositat i el suport, permanent i incondicional que hem rebut d’ell han estat i són imprescindibles per tirar endavant».
T’enyorarem, Pep Oliver. I seguirem lluitant, amb compromís, amor i alegria, com tu ho hauries fet.
