Som la comunitat de l’estat amb més pes relatiu de l’agricultura ecològica
Ens trobam a S’Escorxador saludant gent coneguda que ve al CineCiutat a veure la projecció Food Coop, promoguda per les Fundacions Darder Mascaró. Hem quedat amb Miquel, perquè la seva associació també difon el documental. De sobte ens compareix un jove, amb més pinta de professional liberal que de pagès, que arriba una mica tard i atabalat; s’excusa perquè ve d’una altra reunió de treball i no ha pogut acabar abans. Ens entenem immediatament amb una rialla còmplice i tot d’una intentam trobar una taula manco renouera a una de les poblades terrasses d’aquest centre cívic.
Ets el President d’ APAEMA, Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca, i véns de…
Bé, som mig de Santa Eugènia i mig de Pòrtol, tenc una cama de cada banda. Visc a Santa Eugènia. Tenc quaranta-dos anys i som enginyer industrial.
Des de quan estàs a APAEMA?
Com a soci deu fer cinc o sis anys.
I perquè estàs ficat en el tema de l’agricultura ecològica?
Intentaré contextualitzar una mica… La meva família, els meus repadrins eren pagesos, tant d’una banda com de l’altra. Un hortolà i l’altre més d’ametlers i vinya. Jo sempre he viscut aquest ambient, encara que els meus pares no s’hi han dedicat mai, ni professionalment ni res. Però jo sempre ho vaig tocar perquè, de petit, tant a l’hort d’uns com a les ametles, garroves i vinya amb els altres, ajudava i era un compromís familiar. I, encara que de petit, en certs moments, és una purga, quan vas creixent trobes que és una cosa que t’estira. És cert que per la meva família i per la meva carrera, enginyeria industrial, no té res a veure amb el sector, però…
Tot va venir quan vàrem recuperar una finca familiar, que era d’ametlerar, sis hectàrees, amb els arbres molt envellits, molts amb símptomes de xilella (encara que en aquells moments no sabíem que ho fos. Vàrem decidir sembrar-hi oliveres i, a partir d’aquí, vàrem iniciar un projecte agrari que podríem dir personal. Clar, quan comences, coneixes el que havies viscut en l’àmbit familiar, però no tenia coneixements ni formació agrària, com pogués tenir d’enginyeria.
Comences, ho comentes, comences a llegir, a investigar… I tota la part de verins, de gestió del sòl… et comences a preocupar per la part ambiental i la part ecològica. A partir d’aquesta preocupació cerques gent que també comparteixi aquesta inquietud, que tengui els mateixos objectius. Vaig començar a anar a APAEMA, vaig participar en qualque junta i… les coses s’emboliquen fins que acab a on estic ara!
Des de quan està creada APAEMA?
Té dotze anys; el 2006.
Quants de socis teniu, més o manco, i quin percentatge de terres de cultiu podríem dir que, en aquest moment, està disponible?
De socis en tenim prop de 340, no vos puc donar el número exacte. I, a nivell de terra de cultiu, no tenim una declaració, però pel que fa a les hectàrees de cultiu ecològic a Mallorca estam al voltant de 32.000 declarades en el CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica), que és l’organisme certificador i el que du el control de tota la producció eco. També hi ha gent que fa producció ecològica i no està associada ni cerca la certificació…
Hi ha altres associacions com vosaltres?
D’agricultura ecològica, no.
Quin percentatge suposa respecte del total de l’agricultura?
No gosaria dir-vos-ho. Sí que puc dir-vos que som la comunitat amb més pes relatiu de l’agricultura ecològica de tot l’estat.
I amb dades absolutes, quina és la comunitat que té més producció ecològica?
Andalusia.
Qui defineix oficialment què és agricultura ecològica? Bé, vosaltres vos deis producció agrària, però “agrària” engloba agricultura, ramaderia, explotació forestal…
Nosaltres també englobam ramaders, tenim un projecte de tot el que suposa el mè ecològic, que enguany farà el tercer any d’ençà que es va posar en marxa. Això es va impulsar des de APAEMA, amb un conjunt de socis que eren ramaders i que estaven preocupats per defensar el mè de raça d’aquí. Però, a més a més, amb producció ecològica. Perquè, aquí, a Mallorca, curiosament no es venia cap mè de producció ecològica criat a Mallorca. Clar, es va desenvolupar tot un sistema de mercat de la canal, perquè hi havia molts de problemes amb els carnissers, perquè quan un xot està en canal, tot es pot mesclar. Es marca de determinada manera per tal que totes les peces quedin identificades i això també dóna unes facilitats als comercialitzadors: tenir càmeres separades… simplificava molt més, també, la possible distribució. Donam absoluta confiança en el camí que defineix la traçabilitat del producte. La veritat és que ha anat molt bé. És un projecte que, any rere any, ha anat creixent. L’any passat se sacrificaren 1.800 xots eco, i enguany ja hem arribat a aquesta quantitat; o sia, que es preveu que serà superior. Pel que fa a l’explotació forestal no tenim cap soci, ni sabem d’explotacions forestals estrictament ecològiques a Mallorca.L’agricultura ecològica, és un negoci o és una militància?
(rialles…) Jo crec que, si no hi creus… Hi ha una part de militància que jo crec que és imprescindible. Si et mous estrictament per criteris econòmics… És un tema una mica romàntic… ha de sortir del cor! Jo no el comtempl d’una altra manera. Sí que es pot enfocar tan sols com a negoci… Tota l’activitat econòmica ha de ser rendible, també l’ecològica. Però, des del meu punt de vista, hi ha una component militant de defensa de determinats valors, molt forta i significativa.
Tant per part del productor com del consumidor?
Sí!! Això també té avantatges i inconvenients. Ara s’està rompent, però, fins ara l’agricultura ecològica es considerava una cosa de quatre “hippies” i de gent un poc rara, molt maniàtics de la salut. Cada vegada més els temes de la salut alimentària (d’on provenen els aliments, com han estat produïts, etc.) estan entre les preocupacions de la gent. Anam coneixent els efectes nocius que tenen certs aliments sobre la salut (a causa dels pesticides, herbicides, glifosats, els antibiòtics a la ramaderia, etc.). Ja no és sols la preocupació del pagès que els utilitza per produir, sinó del consumidor. També es va introduint l’ “slow food”, un altre plantejament dels valors de la vida i de l’alimentació…
Podries parlar-nos dels vostres consumidors i dels canals de distribució, perquè abans hi havia molt aquesta imatge que tu deies del productor que omple la senalla ecològica del qui la va a cercar… Hi ha canals de distribució molt més complexes, APAEMA interveniu ja en la distribució?
Evidentment això està canviant. APAEMA encara no estam intervenint directament en la distribució, però amb el tema del mè s’ha creat una cooperativa de pagesos ecològics, que ara desenvolupa bàsicament el tema del mè, però que no és exclusiva per fer temes de ramaderia. És una cooperativa amb voluntat de creixement, sobretot per tirar endavant la distribució del producte fresc, del producte transformat. Ara mateix estam fent obres perquè iniciam un projecte d’un obrador vegetal, dins el marc d’un pla pilot finançat per la Conselleria, on farem proves en transformació de productes vegetals dels nostres socis; dels productors ecològics. De cara a tirar endavant obrir línies de producte, sobretot en idees de transformat, per a després poder comercialitzar. Es tracta de fer una sèrie de proves amb distints productes per veure quina resposta poden tenir dins el mercat, sobretot entre els consumidors (agrada, no agrada), capacitat de distribuir… I, intentar donar sortida, donar valor afegit a produccions locals. No sols produir una lletuga o un llegum, sinó fer una passa més i oferir un producte transformat que pugui oferir una renda més adequada al productor i que, a la vegada, també pugui arribar al consumidor amb més diversitat d’opcions de consum ecològic.
Coneixem realitats cooperatives d’altres llocs on s’assessora els pagesos respecte de les terres, dels productes que més s’hi adeqüen, tipus de maquinària, etc. No sols recollir i comercialitzar els productes…
Nosaltres, pel fet d’esser socis, tenim un assessorament anual gratuït sobre qüestions agràries; sobre qualsevol cosa que tengui a veure amb el camp. A part, tenim dues ADVs (Agrupacions de Defensa Vegetal) on distints productors que s’han agrupat per cultius comparteixen uns tècnics. Tenim dos tècnics, ara mateix, que estan assessorant una ADV que és d’olivar i vinya (s’està fent un seguiment de les finques, control de producció, seguiment de plagues, tractaments fitosanitaris, adobs de les finques…) i una altra ADV que du produccions més extensives (cereals, llegums, horta i llenyós, ametler i garrover bàsicament). Ara tenim aquestes dues ADVs i estan assessorant els socis que podríem dir que estan en un nivell més professional. Es tracta d’un assessorament tècnic durant tot l’any.
És rendible l’agricultura ecològica?
Si, sí! Sí que és rendible! A més, la demanda és cada vegada més gran. A Mallorca no tenim producció suficient per atendre la demanda que hi ha. I els pagesos que hi ha es defensen bastant bé amb els productes, tot que hi ha el mite de si és més car o no és més car. El que cal saber és si el preu que es paga correspon al valor real de qualitat del producte i al treball acumulat i ben valorat que hi ha al darrere.
Les grans cadenes de distribució comencen a incorporar el producte ecològic. Són producte local o vénen de fora aquests productes?
Hi ha una petita part de producte local, però la majoria és de defora. Això és un punt que encara no està resolt… A Mallorca, sigui producte convencional sigui ecològic, la producció local seria incapaç d’abastir la demanda que tenim. Sobretot, motivada pel turisme, naturalment. Però, així com l’agricultura convencional està més tecnificada, o més industrialitzada, si voleu, a la part eco aquest bot productiu encara no s’ha fet; però és qüestió de dos anyets, perquè ja hi ha grans productors convencionals que s’estan acostant a l’experiència ecològica… Ens ve a veure gent que ens diu: “escolta, ens volem passar (gent que està en producció integrada) a ecològic”. Per què? Perquè hi ha una demanda forta de la societat i no hi ha prou producte local. Evidentment, des del moment que tu has de dur un producte des de fora, per molt ecològic que sigui, implica per força una petjada mediambiental pel que fa al transport, per no entrar amb altres consideracions…
Els productors ecològics es dediquen en exclusiva a aquests productes o són productors mixtes?
N’hi ha que són mixtes. Hi ha explotacions que són mixtes, el que passa és que una explotació pot estar formada per múltiples parcel·les o múltiples finques. El que sí que et demana el reglament és que, si tu tens una finca que està ecològica, en aquesta finca no hi pots fer ecològica i convencional. No pots mesclar. Tot ha de ser ecològic. Però, sí que hi ha productors que tenen explotacions amb les dues modalitats.
Una pregunta que et volíem fer era sobre el tema de l’accés a la terra. Cadascú té el seu bocí, de forma individual, o vos plantejau algun projecte de cooperació compartida en el tema de l’ús de la terra? Fer una espècie de “banc de terres” si hi ha terres que no estan explotades…
Tot això s’està parlant, sobretot amb l’Ajuntament de Palma. Tirar endavant projectes de banc de terres; perquè a vegades hi ha joves pagesos que es volen incorporar i no tenen terra a la qual puguin accedir o la que tenen és massa petita per a tirar endavant una explotació. S’ha parlat amb l’Ajuntament sobre tenir un banc de terres per a dedicar-les a la producció ecològica. De manera que, gent que antigament es dedicava a la pagesia, té terres i ara ja no s’hi dedica, posa en coneixement “tenim aquesta finca, si qualque pagès està interessat a explotar-la…”. S’obri la porta es tracta de connectar, de lligar caps…
Hi ha cultura de cooperativa entre els pagesos?
En principi no. Jo no dic que siguin els pagesos, jo crec que és Mallorca. El meu padrí deia: “els mallorquins, un darrere l’altre, no fan tira!” Tothom està molt amb el seu, no sé per què sí o per què no. Estam molt acostumats a fer la guerra pel nostre compte, i costa molt agrupar-se. I, llavors, les experiències cooperatives crec que a vegades tampoc no han estat bones. Això tampoc ha ajudat. Que hi hagi uns estàndards valorats, ètics o de bona gestió, fa que la gent agafi confiança i tengui ganes d’emprendre projectes cooperatius i de tirar coses endavant. Les bones experiències creen consciència cooperativa. Com comentàvem abans amb el mè ecològic.Quines polítiques públiques creis que farien falta per impulsar l’agricultura ecològica?
Ara, per exemple, s’està tramitant la Llei Agrària. A la llei agrària que s’ha presentat (sempre hi ha coses que es poden millorar) s’ha definit l’agricultura ecològica com un objectiu estratègic. El fet que estigui com a element estratègic a una llei obri moltes portes pel que fa a finançaments europeus. Perquè alguns agricultors que puguin esser inicialment refractaris a entrar a la producció ecològica, potser s’atreveixen a donar aquesta primera passa i s’activin. Després, manca, principalment, formació, polítiques formatives. Donar a conèixer la realitat dels productes; explicar les bondats dels productes ecològics.
Formatives del productor o del consumidor?
Del consumidor,! Del productor, el que vos comentava abans sobre la Llei Agrària. Per part del consumidor fa falta més formació i més coneixements.
El consumidor, a Mallorca, és mallorquí o estranger?
No ho tenim quantificat… Vos puc dir que jo faig oli i el 85% dels meus consumidors són estrangers. Al mercat eco de la plaça dels Patins, aquí el consumidor, bàsicament, és local. Després hi ha els pagesos que fan cistelles i tot això i els consumidors són locals. També depèn del producte; hi ha productes que estan enfocats a un tipus de client o a un altre, però jo diria que està bastant mesclat.
Com vos duis amb els pagesos convencionals?
Nosaltres no tenim cap animadversió ni res en contra…
Vos sentiu animadvertits...?
Bono, a vegades, no pels pagesos… Jo no sé si va unit als temes formatius o de coneixements, però, a vegades, veus associacions que van un poc en contra de determinats sistemes productius… Hi ha diferents sistemes, igualment vàlids; jo m’estimaria més que tothom fes agricultura ecològica, naturalment, però no aniré en contra de ningú perquè no faci el que ho faig. Crec en la llibertat d’elecció i d’exercici.
Els Ajuntaments podrien fer alguna cosa específica per potenciar el producte ecològic?
Potser cursos de formació. O que s’integrassin a fires o mercadets els productes ecològics. A vegades ens trobam que diu “Fira Ecològica” i d’ecològica no en té res, perquè no hi ha cap producte ecològic. A Santa Maria sí, hi ha un espai amb diferents productors ecològics i a Palma també. Ara hi ha un mercadet entre Montuïri, Porreres i Vilafranca, que va rotant i ens insistiren que hi vagi algun pagès a vendre-hi.
També poden potenciar els productes ecològics i locals com a consumidors en les recepcions, degustacions, activitats amb les entitats de la societat civil…
A vegades no basta que l’Administració promogui coses, també hi ha d’haver la iniciativa privada. No podem esperar que tot ens arribi de dalt. La iniciativa privada, en el sentit de què els pagesos diguin: “venga…!” Com a exemple, el que vos explicava amb el tema dels mens. “Volem defensar això… ens hem d’ajuntar. Si anam junts, som més forts. Podem tirar endavant iniciatives noves. Si som grossos, podem donar servei…”. A través del mè estam donant servei a una cadena hotelera, té dos hotels en què es serveix mè ecològic. Els clients ho saben; es publicita. Això no ho podria fer un pagès individual! Tenim un tècnic que ajuda als pagesos a organitzar el treball (“ara hem de preparar tants de mens per a aquesta setmana…”). Així com abans només es tenia en compte el mè de Pasqua o Nadal, ara n’hem de proveir durant tot l’any els mercats, d’una manera constant. Si les coses s’organitzen i la gent té aquesta iniciativa de tirar en conjunt les coses endavant, és possible. Però hi ha d’haver aquesta empenta; no hem d’esperar que tot ens ho resolguin.
Ara hem fet un Decàleg d’Agricultura Ecològica, que hem distribuït a tots els Ajuntaments. Amb criteris de bones pràctiques, difusió de la cultura del consum ecològic… és una eina formativa i té una bona acceptació.
Gràcies, Miquel, i tant de bo pagesos i ciutadans ajuntem forces, cada dia més, per fer un món més sa i sostenible.
