Divuit anys són molts quan es parla d’organitzar un curs d’estiu feminista, que pretén analitzar el món, amb tota la seva complexitat, amb ulleres violeta i ulls ben oberts. Quan vàrem començar aquesta engrescadora aventura, allà per l’any 1997 (durant dos anys no vàrem poder dur a terme el curs per manca de subvenció per part de qui en aquells moments dirigia l’IBD), la situació era ben diferent de l’actual, molt particularment en el marc legislatiu, tant en l’àmbit Estatal com a la CAIB. I, des d’aquest punt de vista, sens dubte hem avançat. Però, és ben sabut que, una cosa és la igualtat formal, i una altra ben distinta la igualtat real, i, en relació a aquesta darrera, l’optimisme se’ns va a norris.
La història en ensenya que els avanços en Drets Humans s’han de defensar sempre, i els Drets Humans de les dones encara més. Res sembla estar consolidat de manera definitiva, ni al nostre món més proper, ni a escala planetària, on hi ha zones allà on les dones no tenen dret gairebé ni a existir.El feminisme, com a teoria política i com a moviment social, representa per a la humanitat la revolució que més aspira a defensar aquests drets, sempre pacíficament, amb una organització horitzontal, amb lideratges compartits, i en permanent revisió i discussió (pot ser a vegades un poc massa… però això és un altre tema), per això parlem de feminismes, així en plural, perquè tinguin cabuda tots els matisos. Davant una realitat polièdrica, també els feminismes ho han de ser.D’aquí el títol d’aquesta edició d’enguany, per fer front a un món convuls, els feminismes són més imprescindibles que mai. I per això vàrem organitzar aquesta XVIII UEEG amb un doble eix: per un costat, des d’un punt de vista intergeneracional, amb feministes històriques de l’àmbit acadèmic (com ara les professores emèrites Genoveva Sastre i Montse Moreno), i de la militància social (amb la presència de Leonor Taboada); i, per altra, amb diferents punts de vista dels feminismes actuals, com Marisa Soleto (FundaciónMujeres), feminista de la igualtat, o els posicionaments més alternatius del professor de psicologia Dau Garcia Dauder.I, com anem fent gairebé sempre, abordant la violència de gènere, amb les aportacions del magistrat Joaquim Bosch, o de Graciela Atencio, del portal feminicidios.net , s’han fet tallers sobre noves masculinitats, prevenció de la violència de gènere en adolescents, micromasclismes a les xarxes, o diversitat funcional i gènere.erò, com sempre, l’autèntic protagonista de la setmana és l’alumnat, que, una vegada més, ens ha donat la seva confiança i ha participat de manera activa i dinàmica, aportant suggeriments i enriquint la discussió i la reflexió.També ha format part d’aquesta edició una taula rodona amb representants dels quatre principals partits, PSOE, MES, PODEMOS i PP, als quals hem interpel·lat sobre els seus compromisos feministes.
Saben que hi ha temes encara no resolts, com ara la prostitució, que genera acalorades discussions entre abolicionistes (com és el nostre posicionament) i reglamentaristes…, i problemàtiques noves que s’han incorporat amb força a l’agenda feminista, com els ventres de lloguer, el feminisme no blanc (del que ens va parlar Mercedes Jabardo) i molts d’altres, que fan necessària una XIX UEEG que esperem poder dur a terme l’estiu que ve, sense oblidar una data important: els 40 anys de l’article 14 de la Constitució Espanyola.
D’on venim i on volem anar… En parlarem, si tot va bé, el juliol del 2018. Allà us esperem a totes i tots.
