Al darrer consell polític de MÉS per Mallorca acordàrem celebrar aquesta tardor una Assemblea per tal de debatre i definir l’estratègia de MÉS per Mallorca com a força política sobiranista, d’esquerres, ecologista i feminista, per tal d’avançar en l’horitzó d’una Mallorca lliure, igualitària, sostenible i auto-governada.
El punt de partida és el marc polític present, els Acords pel Canvi i els pactes progressistes dels quals feim part activa a casa nostra, en un Estat espanyol cada vegada més recentralitzat, conservador i negador de la diversitat, fet que ens col·loca en una situació d’alt risc de regressió social. I un marc europeu i mundial d’onada reaccionària. La clau de la nostra dignitat com a poble és la sobirania, però allò que ens volem plantejar amb aquesta Assemblea és: com fer avançar un projecte sobiranista en aquest marc, per tal d’esdevenir l’opció majoritària? Per això el debat i el full de ruta que plantegem van més enllà de l’horitzó del 2019, conscients que els projectes de transformació van més enllà de les fites electorals.
En l’equador de la legislatura, el balanç dels Acords pel Canvi és més que positiu, sobretot si tenim en compte el limitadíssim marge de maniobra de què disposam, en termes de sobirania: de fet, en aquest marc exigir el compliment de l’Estatut -aprovat en l’època de Jaume Matas!- esdevé gairebé un acte revolucionari. El govern central no sols impugna moltes de les lleis impulsades pel Govern o aprovades pel Parlament, sinó que controla mitjançant els mecanismes d’ajustament del dèficit les polítiques públiques que legítimament ens correspon fer des de les Illes Balears.
Per exemple: encaram el debat de la transició cap a un model econòmic diferent, amb mesures cabdals com la regulació del lloguer turístic, o protegint el territori; però tenim zero sobirania pel que fa als ports i aeroports com a principal porta d’entrada que, tot i estar contemplada la seva cogestió a l’Estatut, no són més que unes infraestructures perquè l’Estat faci caixa. Tot i que hem aprovat mesures transformadores com la Renda Social, voldríem accelerar la dignificació dels serveis públics bàsics, però el mal finançament i les restriccions de Montoro ens prohibeixen que el previsible creixement dels ingressos en els propers pressuposts autonòmics, no el podem repercutir en salut, ni educació, ni serveis socials, ni medi ambient o habitatge social, entre d’altres: si no es destinen a amortitzar el deute amb l’Estat (fruit del mal finançament) i d’aquest amb la banca (rescatada amb diners públics), ens tallen l’aixeta de la liquiditat. D’això es diu unes institucions colonitzades, amb un marge de maniobra mínim, fins i tot inferior al de fa una dècada.
Constatam l’esgotament d’un marc autonòmic i constitucional que ens precaritza com a poble i com a ciutadania, i que sense sobirania no tindrem dignitat. És impossible que en l’actual marc autonòmic, tal com està definit, es toqui «en positiu» el sistema de finançament perquè la injustícia de ser els qui més aportam al sistema mentre som aquells qui menys rebem, aniria en detriment d’aquelles altres comunitats que mantenen privilegis gràcies al «café para todos» decretat en el seu moment.
I volem entendre la sobirania en clau de fita i en clau de procés. La sobirania com la clau de la transformació de la nostra societat, i alhora com l’element diferenciador de la proposta política de MÉS per Mallorca en relació a altres partits, i fil conductor dels valors emancipadors que defensam. Volem sobirania per decidir allò que desitgem com a poble, però volem també sobirania institucional, fiscal, econòmica i energètica, reproductiva i de transformació de les relacions socials patriarcals… Cal anar sumant progressivament gent indignada per allò que se’ns nega, convidada pel sentit comú i l’aspiració de viure dignament.
I tot això cal establir un calendari, i aprofitar la posició de privilegi de la qual gaudim en l’actual context, on podem teixir aliances socials i polítiques per, d’entrada, aprofitar la legislatura per situar aquells elements claus per començar a avançar: sistema de finançament, inversions estatutàries, gestió dels ports i aeroports de les Illes, i un Règim Especial perquè d’una vegada per totes l’Estat reconegui el fet diferenciador insular, i la importància de desplegar l’Estatut. La confrontació amb el govern central és inevitable, i Catalunya és la demostració de la incapacitat del Regne d’Espanya per assumir la democràcia i el dret a decidir.
I tot això no ho aconseguirem si no se’ns reconeix i se’ns respecta. Si no deixam de ser una màquina de fer diners per a l’Estat i ens erigim com a subjecte polític, no se’ns respectarà. I en la mesura en què les nostres propostes comptin amb el suport majoritari de la gent, i enllacin amb la dignitat perduda i les necessitats reals, tindrem més força per negociar un nou statuts amb l’Estat, una relació diferenciada com tenen altres indrets d’Europa i del món, pel fet de ser com diria d’Efak un regne (o millor una república) enmig de la mar, parlant de tu a tu. D’illa sobirana, de la mà d’altres illes sobiranes, davant d’Espanya i de la Unió Europea, defensant els nostres respectius pobles i els nostres legítims somnis.
Si algun dia volem arribar a ser una república mallorquina, ens haurem de posar les piles. Quan just estem a punt de celebrar els 40 anys de la Diada en defensa de l’Estatut d’Autonomia, ens toca renovar els vots, i per dignitat, dir que amb l’autonomia no és prou: que volem Sobirania.
