2.2 Fem-ho!

La crisi de la Covid19 va venir a demostrar, una vegada més, dues coses essencials per al futur de Galiza (i també per a Mallorca). En primer lloc, que les receptes neoliberals que no van valer en el passat tampoc valdran en el futur. En segon lloc, que una Galiza sense capacitat de decidir, mai podrà protegir-se a si mateixa com ha de ser ni desenvolupar les seves potencialitats.

Els problemes que enfrontarà Galiza en els pròxims mesos (i anys) no tenen el seu origen exclusivament en la Covid19. El que farà la crisi del coronavirus és accelerar i engrandir problemes d’arrels més velles i profundes.

Vénen temps durs. No obstant això, el problema no serà (només) les dificultats objectives provocades per la situació socioeconòmica postcovid, sinó la nostra actitud com a poble a l’hora d’encarar-la. En aquest sentit, les eleccions al Parlament de Galiza del pròxim 12 de juliol cobren un paper crucial.

Ens intentaran convèncer per terra, mar i aire que el futur ja està escrit i que una majoria absoluta del PP -i les polítiques que porta parelles- són inevitables. No és cert.

Galiza no es pot permetre quatre anys més d’invisibilitat i irrellevància política en el context estatal i internacional, de desertificació industrial i desmantellament dels nostres sectors productius, de pèrdua de parlants i escanyament del nostre teixit cultural, de retallades en els serveis públics i empitjorament de les condicions materials de vida de molts gallecs i gallegues amb més atur, pitjors treballs, major emigració i empobriment. No ens podem resignar a què el futur de Galiza sigui no tenir futur.

Hi ha alternativa a aquest país gris, sense rumb i amb el motor parat. Però, aquesta alternativa mai vindrà de la mà de les polítiques de sempre, aplicades pels de sempre i, com sempre, pensades des de Madrid.

És possible gestionar d’una altra manera. Fer-ho serà condició necessària, però no suficient. No basta amb gestionar millor que el PP i fer-ho al servei de les majories socials. Molts dels nostres problemes són conseqüència de la dependència política del nostre país.

Avui l’Estatut d’Autonomia no és un vestit que ens hagi vingut petit. És una camisa de força que oprimeix les nostres possibilitats de desenvolupament econòmic, social i cultural. Una autonomia fonamentalment administrativa, raquítica i de posar i treure, com va demostrar aquesta crisi sanitària, amb una recentralització injustificada, que no va resoldre res i va ser ineficaç i ineficient en la lluita contra la pandèmia.

Galiza mai tindrà futur si les principals decisions sobre la seva economia, organització social o control del seu territori es prenen a centenars o milers de quilòmetres en despatxos de Madrid o Brussel·les. Galiza mai podrà protegir la seva gent sense poder decidir sobre una mateixa, perquè quan tu no decideixes sobre tu, ho fan uns altres. I, normalment, no precisament pensant en les teves necessitats i interessos. Ho vivim recentment amb la gestió de la covid19 i, lamentablement, tenim diversos segles d’experiència acumulada sobre aquest tema.

Això només serà corregible mitjançant la superació de l’actual marc estatutari i aconseguint les estructures d’estat concordes a la nostra condició nacional. Per a això, necessitem no d’un submís i acomplexat “delegat del govern en províncies” al capdavant de la Xunta de Galiza, sinó d’una presidenta per a un país digne. Una dona disposada a liderar les demandes de llibertat i justícia social del poble gallec. Aquest treball només es farà si el Bloc Nacionalista Gallec governa d’aquest país.

Si bé és cert que som un país espoliat, empobrit i pèssimament gestionat, no és menys cert que som una nació amb enormes riqueses, talent i potencial. Tan sols, ens ho hem de creure i actuar en conseqüència.

Si volem un futur diferent com a poble, necessàriament hem de començar per fer coses diferents. Si totes les persones que estimem aquest país i aspirem a construir una societat lliure, més justa i sustentable votarem el 12 de juliol, aquest canvi polític serà una realitat. Fem-ho!.