Hi ha una obsessió dins l’esquerra social per fer crítica permanent a l’esquerra política, especialment quan governa, per no complir amb els programes de màxims de totes i cada una de les entitats, moviments, associacions, sindicats, etc., que han donat suport a les urnes als diferents partits que conformen l’espai de l’esquerra política i, a més, fer-ho en una legislatura, no fos cosa que no repetíssim els pròxims quatre anys i no ho deixéssim tot fet i consolidat.
Dit així pareix una estupidesa, però realment és el que està passant. Tenim per primer cop a la història de Balears uns governs, íntegrament d’esquerres que, sense cap mena de dubte, són els que més han fet polítiques d’esquerres a tots els àmbits, educació, sanitat, serveis socials, medi ambient, treball, habitatge, turisme, transport i, cal dir-ho, ha estat una tasca que encara no llueix per molts de motius, perquè en molts dels casos no hi havia res fet -i en una legislatura no hi ha temps més que per deixar els fonaments- i també perquè s’ha hagut de reconstruir i recuperar tot el que el Govern Bauzá es va passar per damunt: tots sabem que destruir és molt fàcil, mentre que refer-ho és un procés molt més lent.
A més, aquest esforç s’ha fet en un entorn gens favorable, on el discurs dominant -polític, social, però sobretot econòmic- és ultradretà i genera molta desigualtat que polaritza la societat, i fa que dur endavant determinades polítiques públiques que perdurin en el temps sigui molt complicat i es requereixi més temps.
Per tant, des de l’esquerra social, haurem de ser crítics amb el que falta per fer, com no pot ser d’altra manera, emperò també tenir un poc mes de paciència i veure el tassó mig ple, perquè tan sols un govern d’esquerres podrà construir el camí que falta per recórrer, i convindria que no ho oblidéssim. Els altres ja sabem qui són i el que faran.
