LES POLÍTIQUES EDUCATIVES

La sensació agredolça és evident dins de la comunitat educativa. En aquesta legislatura trobem l’esforç per pal·liar algunes polítiques anteriors i tornar a una situació de recursos que fossin acceptables per al bon desenvolupament de les nostres escoles.

Però no podem deixar de veure que aquests esforços han resultat del tot insuficients, per exemple en temes com els d’infraestructures educatives les necessitats continuen estant més enllà d’allò que s’ha realitzat i alguns casos concrets com la construcció de les escoles de Campos o l’IES Son Ferriol ja pareixen impossibles de realitzar tot i que la situació és dramàtica. Així, tot i haver arribat a una xifra global de més de 1000 milions del pressupost destinat a Educació el percentatge destinat a educació dins del global del pressupost és menor que els anys anteriors. Per tant, per desgràcia, l’Educació no ha estat la principal prioritat econòmica d’aquest Govern.

Un altre fet important de la legislatura ha estat l’intent d’arribar a un Pacte Educatiu. La comunitat educativa va fer una aposta clara per superar les diferències i trobar els punts d’unió i el món de la política institucional no ha estat capaç de fer el mateix.

Finalment no podem deixar de recordar un dels fets més importants en relació a matèria educativa: la visibilització de les demandes al 0-3. Una altra vegada la comunitat educativa s’ha posat al capdavant d’una reivindicació necessària i, per ara, la Conselleria d’Educació pareix que les accepta i les posa en el seu full de ruta.

Per tant, en conclusió. Podem parlar d’una legislatura amb avenços en polítiques educatives però que han quedat enfora d’allò que s’esperava, tant per les promeses electorals dels partits com per les mateixes necessitats del nostre sistema educatiu.

Comparteix l'article