Arribam a un poble tranquil, assolellat, amb el passeig ple de paperines que anuncien la propera festa de Sant Pere i encara afegeixen un aire més jovenívol a la nostra arribada. Molt a to amb la jove batlessa que ens esperava a la Casa de la Vila d’Esportes; espontània i extravertida.
Després que en Pep fa les presentacions protocol·làries, per qualque cosa és el personatge més conegut, anam per feina.
Tenc 32 anys, som mestra d’Educació Infantil. Militant del PSM des dels setze o desset anys, ja no me’n record, tenc el carnet a ca nostra. Sempre he estat ficada en les mogudes del meu poble, intentant col·laborar. En temes esportius, vaig formar part del club de basquet durant molts d’anys, jugadora i entrenadora. També, des de petita, al club d’Esplai, Sa Cadernera. I a mesura que he tornat gran en les distintes activitats del poble.
I la militància política?
Me’n record que de la Trobada de Músics per la Llengua, que es feia a la plaça de Toros. Jo i na Maria Romero, que anàvem amb els amics i ens vàrem aturar allà. I una cosa va dur l’altra i ens vàrem fer militants. He estat ficada en els moviments socials d’aquí, i la inquietud per anar fent coses… Així va ser com va començar tot.
Què sents quan et diuen batlessa d’Esporles?
Ara ja, després de cinc anys, crec que ho he assumit, però els primers anys de batlessa, a vegades me n’anava a reunions i em sobtava, perquè veia tots els batles i deia: jo som aquí…! Quan era jove i em demanaven: tu què vols ser de gran? Gairebé mai una pensa que vol ser batlessa, però esser la batlessa del teu poble és una de les coses que et satisfan, ja ho crec. El que sí és cert és que els primers anys ho vius amb el respecte que el lloc es mereix. El dia després de la investidura record que em vaig seure a la cadira i, durant deu o quinze minuts, em deia: Ostres, això és el despatx d’en Miquel! No, no… això és el meu despatx! La cosa bona és que jo som batlessa després de quatre anys d’haver estat regidora d’Educació, Cultura, Festes, i de Joventut. Ja tens assimilat el que és el funcionament de l’Ajuntament; ja no et ve tan de nou el que és l’organització interna, coneixes el personal i hi tens una relació… Al final, jo ja sabia on anava.
El fet de ser dona hi afegeix qualque cosa?
Jo som la primera batlessa del municipi d’Esporles, amb molt d’orgull, i, en aquell moment, tenia 27 anys! Per tant, dona i jove. I, clar, la gent: I tu, tan jove…! Al final crec que no és una qüestió de joventut, sinó de les qualitats que tens, de la teva capacitat de fer feina… Hi ha moltes coses que van lligades al càrrec i no la joventut.
D’alguna manera vas haver de passar la prova de jove i de dona
D’alguna manera sí. Tot d’una la gent ja m’identificava com que era “la batlessa”. Potser si hagués estat un home, s’hauria accentuat manco. Però, la veritat és que des del començament m’he sentit molt acceptada i, que jo sàpiga, mai m’han qüestionat el fet de ser dona i batlessa quant a la gestió del dia a dia de l’Ajuntament. I també és molt d’agrair perquè et dóna força. El dia de la investidura i les setmanes següents gent de totes les edats venien i em manifestaven la seva alegria perquè, per primera vegada, una dona fos batlessa. Les dones també han de ser presents a la política per tant, n’estic molt contenta.
Tanta por fas a la dreta perquè no hi hagi cap candidatura que se’t vulgui enfrontar a les eleccions?
Bé…(rialles)…jo crec que allò va ser… No sabria dir molt bé per què no hi va haver una candidatura de la dreta, crec que va ser una circumstància… No ho sé explicar gaire, però som conscient que la dreta hi és. Els resultats de les autonòmiques i de les estatals ens diuen que hi ha gent que vota dreta. Per això nosaltres, quan preparàvem les eleccions i sabérem que la dreta no es presentava, teníem ben present que, si jo som batlessa, des d’aquest mateix moment jo som la batlessa de tots els esporlerins i les esporlerines, independent de si t’han votat o no t’han votat. I volíem obrir espais perquè la gent es senti representada encara que no sigui del mateix partit.
Podríem dir que Esporles és “la milla d’or” de la progressia palmesana?
És cert que el poble, llevat d’un interval de vuit anys de PP, sempre ha tengut una tradició socialista progressista. Ara fa quinze anys que estam governant i s’ha demostrat el canvi que ha fet el municipi, la feina que hem fet com a poble, i ens sentim recolzats. Al final, també és important fer sentir a la gent que el projecte que nosaltres volem dur a terme és el projecte que ells també s’han de fer seu.
Hi ha hagut un “efecte cridada”?
Ha vingut a viure molta gent. Aquí tenim molts de serveis: Escoleta, Escola de Música, Biblioteca, Servei de Joventut... Com Ajuntament som conscient de la importància de donar aquests serveis: potenciar la cultura, l’educació, els serveis socials, l’esport…
Teniu pobres?
Tenim…?
Pobres
Ara, més que tenir pobres, el que sí vos puc dir és que amb la Covid19 les demandes en serveis socials han pujat, però jo no ho titllaria de pobres.
És un luxe ser pobre a Esporles…
És un luxe viure a Esporles! És un luxe ser d’Esporles! Mem, jo dic que Esporles és el poble més guapo, però un altre dirà que és el seu. Tenim muntanya, tenim la platja a prop, tenim molts de serveis, tenim un teixit associatiu increïble, també tenim un teixit empresarial molt bo. Jo, fa tres mesos que no baix a Palma i fa un mes que ja podria haver-hi baixat, però he fet totes les compres aquí…
Quines febleses té aquest poble?
També té febleses. Una d’elles és que el preu de l’habitatge és car i els joves no poden quedar aquí, perquè no poden pagar un lloguer o comprar una casa. Nosaltres, com Ajuntament, hem d’intentar posar-hi remei. Intentar que la gent quedi aquí; aquest és el problema més gran que tenim com a municipi: la vida és cara.
Un dels valors del que vos enorgulliu com a municipi és la participació; i tu hi has estat ben implicada en això. És bo de fer gestionar la participació?
Ja sabem que la participació no consisteix a fer que la gent vagi cada quatre anys a votar, sinó que la gent es faci seu el projecte. Quan la gent veu que participant es duen a terme aquelles coses que s’han proposat, és quan la gent creu en la participació. Perquè podem fer moltes reunions, però si no materialitzes, si tu no respons a les coses que la gent et demana… no serveix per res. Al final els processos de participació també caduquen, si sempre repeteixes el mateix… Necessites un canvi. Aquí es va fer un pla d’accions, el que eren els foros ciutadans, que es feien per àrees, durant la legislatura passada ho vàrem concretar més i durant tres anys fèiem reunions per barriades. Dividírem el municipi en tretze parts i venien els veïnats a presentar el que més els preocupava de la seva zona, temes concrets i temes generals. ( L’any 2019 Esporles compta amb 5.062h censats.)
I ara, en aquesta legislatura, també volem cercar una altra manera amb què la gent pugui participar. Avui en dia hi ha moltes altres maneres de poder participar. Abans, gairebé, sols existia la manera presencial, darrerament el desenvolupament tecnològic fa que ens haguem de reinventar noves maneres de participació.
A vegades la participació es veu dificultada pels poders fàctics: senyors, famílies, lobbys, església…
Ummm… Ja vos he dit que hi ha un teixit associatiu molt gran. Hi ha entre vint i trenta entitats, són moltes. Sí que intentam treballar amb elles, estar al seu costat, perquè al final és un valor afegit al municipi. Clubs esportius, entitats culturals, associacions educatives… I també les feim partícips d’aquests processos. I, al final, si la gent veu que serveix per a qualque cosa participar, és quan la gent vol seguir participant. Clar, ara, en aquest nou temps en què les coses van canviant ens hem de reinventar noves formes. Això, sí, sempre ho deim, l’important és que les portes de l’Ajuntament sempre estiguin obertes a qualsevol inquietud, queixa (constructiva, si pot ser). A la gent que ve a veure’m li ho dic: “si vosaltres no m’ho deis, no ho sabré. I m’estim més que m’ho digueu a mi perquè intentem cercar la solució. Si es pot, sí; i, si no es pot, no”. Però, al manco, que nosaltres ho sapiguem… però, si ningú ens ho diu… a vegades és complicat.
El PSOE és l’única candidatura que es presentà diferent a PAS-MÉS per Esporles. És un aliat o és una oposició al govern municipal?
Tenim molt bona relació amb el PSOE. De fet ahir vàrem aprovar els Pressuposts i els vàrem aprovar per unanimitat. Són un pressuposts molt socials, tenint en compte la situació que vivim. Intentam consensuar tot el que duim als plenaris; qualsevol cosa que surti del normal, del dia a dia, perquè, al final, va en bé del poble.
Tu també formes part de l’Executiva de MÉS per Mallorca. Tens algun tipus de responsabilitat?
Sí, estic a la Comissió Territorial. Duc la zona de Tramuntana.
Com creus que es pot consolidar millor el projecte polític de MÉS per Mallorca? Quines fortaleses i quines febleses hi veus?
Pens que el més important és eixamplar molt el projecte. Arribar a molta gent a través de la participació, amb l’associacionisme, en el dia a dia en el carrer, ser molt en el carrer… Ser present a la vida, que és com ho hem fet nosaltres aquí. Hem estat molt amb les entitats en el carrer, i crec que això és la base. MÉS per Mallorca som un partit municipalista i a tots els municipis hi estam en aquesta sintonia: estar ficats en el teixit associatiu… estar molt en el carrer és la base.
Quins problemes veus en aquests moments, quines amenaces pot tenir el projecte de MÉS?
Crec que estam molt arrelats en tots els municipis. També a la Comunitat Autònoma i al Consell de Mallorca, ens coneixen. Però la gent no ens veu com per poder arribar al Congrés de Diputats o al Senat. I ara tenim senador i que es veu que fa feina i que la feina que fa un senador a Madrid és molt important. La veu de les Illes ara hi és present. Fins ara no hi havia estat, perquè els diputats i senadors que ens representen no ho havien fet ( Excepte excepcions com les de Pere Sampol). És important que ens vegin com a candidats a poder tenir algun dia un diputat al Congrés.
Hi ha una “corrent esporlerina” dins MÉS?
No! Hi ha gent d’Esporles dins MÉS, i hi ha gent que ha fet molta feina pel municipi. Hi ha gent d’Esporles, com n’hi ha de molts altres municipis, i n’hi ha que estan a llocs estratègics. Crec que és fruit de la feina que s’ha fet aquí, en el municipi, han fet molta feina. Els quinze anys que fa que governam és gràcies a la feina que ells han fet i de la que nosaltres en volem ser continuadors. Nosaltres, com equip de govern, volem seguir duent endavant aquest projecte polític, ells el començaren i nosaltres el volem seguir.
Creus que pot haver-hi un cert desencís entre els votants progressistes, especialment entre els de MÉS a causa de les seves actuacions o no actuacions en els distints equips de govern on participen?
Mirau, xerr per experiència pròpia, vos parl com a Maria. Quan arribes a l’Ajuntament et vols menjar el món; però no et pots menjar el món sencer de cop. Primer de tot has d’estar alerta que el món no et mengi a tu i, després, acceptar que l’Administració té el seu ritme. És important anar a poc a poc, sobre tot duent a terme aquelles coses per les quals la ciutadania ha volgut que siguis en el lloc on ets. No sempre pots fer el que t’havies plantejat. A vegades val més dir: “això no es podrà fer, per això i per això!” que anar “por les cerros de Úbeda”.
Ens has parlat molt de portes obertes. A vegades costa obrir les portes de dedins…
Quan parlam de portes obertes és perquè nosaltres ho consideram important. Durant la campanya dèiem: hem d’intentar arribar al màxim de gent; perquè hi ha gent que no se sent representada. Nosaltres, d’ençà que som aquí, hem intentat escoltar sempre tothom independentment de si és de dretes, si és d’esquerres, si no és de cap partit, si és de centre… Jo som la batlessa de tots els esporlerins. Segur que m’he equivocat moltes vegades, segur, perquè no som perfectes i només s’equivoca qui fa coses, però sempre mantenint el compromís de fer-les en una línia clara i de recordar per què som aquí; amb sentit comú i amb coherència.
Davant la crisi de la Covid 19 com heu treballat l’Executiva de MÉS?
Com ho ha duit a terme tothom: les persones primer. També aquí, com Ajuntament, que ningú es pugui considerar ferit a tots els nivells. L’experiència que he viscut aquí aquests dos mesos ha estat una situació que ningú s’imaginava viure. Si la primera setmana de març ens diuen “estareu dos mesos tancats”, ningú s’ho creu. I, també, haver de prendre decisions ja, aviat, haver d’interpretar normatives… Nosaltres hem intentat donar informació a la ciutadania perquè les persones se sentissin segures sobre el que podia fer o no. Això dona més tranquil·litat a l’hora d’estar confinat. A partir d’aquí et marques què vols prioritzar. Nosaltres, aquí, les persones per damunt de tot. De fet, de bon començament vàrem reforçar els Serveis Socials perquè hi havia més demanda. Ajudar el teixit empresarial i econòmic del municipi. I, després, també ahir vàrem aprovar els Pressuposts; els havíem d’aprovar la setmana en què ens varen confinar. Del que teníem previst al que vàrem aprovar ahir hi ha hagut canvis. Tenint en compte els Serveis Socials, el teixit empresarial i mantenir els serveis que fins ara donàvem: Escoleta, Escola de Música, tot el tema cultural, esportiu, associatiu. Tenint present la crisi econòmica que vindrà, però, com que tenim l’experiència de la crisi anterior, intentar que els serveis no es vegin trastocats.
De què viuen els esporlerins i les esporlerines?
Del sector serveis.
Serveis de fora o d’aquí?
Més de fora. Però aquí hi ha molts d’autònoms, empreses de construcció, hi ha moltes botigues, ho pots trobar gairebé tot aquí… També té molt a veure amb la proximitat amb Palma, aquí hi ha molta restauració, petit allotjament turístic. Tenim un parell d’agroturismes. Tenim turisme alternatiu: muntanya, senderisme, hem arreglat un parell de camins… Ho volem potenciar molt. Tenim l’IMEDEA i la Universitat a prop.
Des del punt de vista d’una força sobiranista, com valores la centralització que ha dut l’estat d’alarma. Correm el risc de quedar invisibilitzats?
Jo crec que MÉS ha estat bastant visible. Sempre s’ha intentat donar un missatge positiu, propositiu. Naturalment, durant la crisi s’ha dictat una normativa des de dalt, però MÉS hi ha estat, essent propositius amb moltes propostes. A les conselleries on MÉS hi és s’ha fet molta feina.
Què és el que et fa més por del futur?
No sé si és por, és respecte pel que ve, la crisi que vindrà. Però també encoratjada perquè l’Administració ara entra en la primera línia i hem d’estar a l’altura de les circumstàncies. És un repte per a tots. Sabem que vindrà una crisi molt forta i que l’Administració ha d’estar al costat de les persones i ajudar perquè ningú quedi enrere.
Els Ajuntaments podeu manejar els pressuposts; el romanent?
No. Endemés, com a batles ho hem reclamat molt: Llei Montoro, superàvits… Durant tota aquesta crisi ens han anat afegint competències als Ajuntaments, però no ens han alliberat el superàvit ni tenim recursos humans, tenim els mateixos que abans, no tenim recursos materials. Som bons per a assumir competències, però no som bons per gastar els nostres doblers! Els doblers no són de ningú més, són dels ciutadans, de cada municipi. Som conscients que l’Ajuntament és el primer portal on la gent ve a tocar a la porta. I nosaltres hem d’estar preparats per a donar sempre una resposta.
Dius que hi ha hagut una bona connexió de vosaltres cap a la base, i de vosaltres per amunt?
Sí. I es veu que ara mateix s’estan movent respecte a subvencions… Però nosaltres, ja abans de la crisi, el que demanàvem era gestionar els nostres doblers. No demanàvem res més: gestionar els nostres doblers!
Quin muntant de doblers gestionau en els pressuposts?
Quatre milions tres-cents, més o manco.
I inversions directes?
Enguany, per primera vegada després de molt de temps, els primers pressuposts que vàrem fer podíem fer inversions amb fons propis. Què vàrem fer? Per no tocar serveis, hem prescindit d’aquelles inversions que no són imprescindibles i les hem destinat a Serveis Socials, provisió econòmica, mesures de conciliació (vàrem obrir, fa dues setmanes, un espai perquè les famílies poguessin conciliar amb la vida laboral). I així ens ha permès que aquelles coses que havíem de fer com inversió es decidissin de forma relativament fàcil.
Teniu romanent?
Sí que en tenim, però tampoc no tenim milionades.
En què et sents personalment més forta i què milloraries?
Jo tota sola no faria moltes coses. Estic totalment recolzada en el meu equip. Tenir vuit persones, vuit regidors, es nota, són moltes mans. A més, he de lloar el meu equip, perquè no hi ha ningú que tingui dedicació exclusiva llevat de jo. Tota la feina la fan durant el seu temps lliure, lleven temps de la seva família, dels seus moments d’oci… Vénen a l’Ajuntament per encapçalar el projecte en què tots creiem i, evidentment, sense ells no seria el mateix. Sí, em sent forta, quan sent el suport de la majoria, i amb ganes de continuar quan veus que tots (Ajuntament, entitats) remam per a millorar el municipi.
Autocrítica? Buff, en podria fer molta!
Què t’han de fer o t’han de dir perquè peguis un bot de la cadira?
Me l’han de fer molt grossa, perquè m’enfad molt poc. Crec que tenc bon caràcter, ho duc més per dedins. Quan m’enfad ho sap tothom! Em dura un parell de dies, però no som rancorosa. Potser m’hauria d’enfadar més, tal vegada sigui una de les coses negatives que em poden atribuir. M’agrada més asseure’ns i parlar-ne; conversant la gent s’entén… Potser com que som mestra…
M’agrada que valorin que escolt la gent. Vàrem fer molta pedagogia en aquest sentit: si una persona tenia una queixa, no l’havia d’amollar en el Facebook personal, sempre l’havia de fer arribar pels canals oficials: tenim un correu electrònic, tenim un registre d’entrada, qui més que manco pot tenir el telèfon d’un regidor o de la batlessa… Si vénen per canals oficials, nosaltres respondrem. Ara, nosaltres no podem estar mirant els Facebook de la gent. Quan arriba qualque cosa pels canals oficials tot d’una ho destap. Ho destap i responc: ara mateix ho farem, o em sap greu, ara no podem i en poder ho farem. Que la gent senti que hi ha un feedback, que hi ha qualcú darrere; que envies un missatge i no queda en un no res. Jo crec que la gent ho valora a això. Hi ha coses que no es poden fer tot d’una i que, segurament, se’ns ha escapat (el dia a dia du aquestes coses), però la gent valora molt la proximitat.
Quan et volen ferir, què et diuen?
A mi em fa molta ràbia la frase típica: “Tots els polítics sou iguals; a mi no m’interessa la política”. Estan en un municipi; jo no et deman que t’interessi la política, et deman què vols, o vols groc o ho vols vermell? La vida política és seva! M’agrada la crítica constructiva, però em fa ràbia que la gent critiqui sense saber per què ho fa. Els dónes una explicació i et responen: ah, jo no ho sabia! Nosaltres no ens aixecam un dia, miram enlaire i decidim fer… No! Tot té un procés. També procuram informar bastant per evitar aquestes situacions.
Teniu “fake news” a Esporles?
Síii, com pertot! Si tothom fos del Barça o del Madrid seria molt avorrit. També l’experiència és un grau. Els primers anys, quan veia qualque crítica ho passava molt malament, mal de panxa… Després t’hi acostumes, de totes maneres no és agradable que et critiquin, no és agradable que la gent estigui enfadada, per descomptat que no. Però, quan estàs en aquest lloc passa això, no tothom està content, és inevitable. Però procures que la gent estigui el més còmode possible, que estigui contenta.
M’agrada el que faig. Ser Batlessa d’Esportes és molt gratificant, perquè fas feina pel teu poble. I, quan ja no estigui asseguda aquí, seré una esporlerina que voldré tenir el millor poble, tant de bo sigui dirigit per un altre membre del nostre grup. I, si fem un poble millor, també farem una Mallorca millor i un món millor.
Gràcies, Maria. La veritat és que veure gent tan jove amb aquesta empenta convida a mirar el futur amb il·lusió i esperança malgrat tots els ennigulats que amenacen l’horitzó.
