E        Magdalena Perelló

Batlessa de Llubí

Un petit apunt biogràfic:

Vaig néixer a Palma el 1966 on hi vaig viure fins a l’any 1987.

Vaig fer feina al Sindicat Professional de Policia i després al Sindicat CSI-CSIF durant 20 anys

Regidora del PSM-Entesa Nacionalista a l’Ajuntament de Llubí (1991-1992) i regidora de Més per Mallorca 2011-2015.

En el segon pacte de progrés, cap de Personal de SFM (2008 al 2011).

Batlessa del municipi de Llubí des del 2015.

Hi ha poques batlesses encara a Mallorca, i vós sou una d’elles d’ençà de 2015. Considerau que la política municipal és més fàcil per als homes?

Tot i que les coses estan canviant progressivament, la desigualtat de gènere encara es perpetua en moltes situacions i activitats de la nostra societat. La política municipal no n’és una excepció, ben al contrari. La societat canvia, però de manera massa lenta i amb unes inèrcies que semblen ser cròniques. Hem de continuar lluitant activament i aconseguir capgirar aquestes inèrcies. Contràriament, he de dir que a l’equip de govern de l’Ajuntament de Llubí hem aconseguit aquesta igualtat, fins i tot està integrat per més dones que homes.

Els resultats de MÉS al municipi de Llubí són dels més alts de tota l’illa. Què heu fet perquè això sigui així?

La clau probablement està en canviar la manera de fer política, activar la transparència i la participació, involucrar la gent en la política municipal, comunicar molt i planificar les coses. I sobretot, deixar de banda la política inconnexa i arbitrària, decidida de manera unilateral i d’esquena a la realitat del poble. A més, a Llubí, tenim la gran sort de tenir un equip de regidores i regidors excepcional i una agrupació local de Més amb persones que ens assessoren i ajuden constantment.

Què destacaríeu de la vostra gestió?

Dues coses. La primera, que intentam fer sempre una gestió planificada. Actuacions i inversions pensades a mitjan i llarg termini, que tenguin un sentit i un propòsit clar per a la població, sense deixar de banda coses tan importants com el dia a dia dels serveis públics, la conservació i el manteniment del nostre poble, etc. La segona, que ens esforçam per la participació i la comunicació. Les decisions i inversions importants s’han de consultar, informar i comunicar, cercar sempre la complicitat del poble. Evidentment, aquest és un camí llarg, en el que contínuament pots millorar.

I com ho feis, des d’un municipi petit per millorar la vida de les persones i garantir els serveis malgrat els entrebancs de la Llei Montoro?

Intentam prioritzar, planificar i aprofitar tots els recursos. El pressupost ordinari el dedicam majoritàriament a mantenir els serveis públics, el bon manteniment i la qualitat del nostre poble (la importància de les partides socials, culturals, etc.). Les inversions, que són consultades i ben planificades, les feim gràcies a les subvencions del Govern i del Consell de Mallorca.

Hi ha centralisme també a les administracions públiques insulars i autonòmiques?

Més que centralisme, el que sí existeix és un gran desequilibri econòmic entre municipis. Els municipis petits, per exemple els municipis del Pla de Mallorca, que han sabut conservar un medi rural i un estil de vida més sostenible, pateixen falta de recursos i finançament. En canvi, en altres municipis turístics podem veure sovint infraestructures i despeses difícilment justificables si volem apostar per la sostenibilitat i el futur de les nostres illes. Consider que caldria activar més la compensació intermunicipal i reforçar més encara els serveis insulars de suport a municipis petits.

A un poble petit, què pesa més la ideologia o el tarannà personal? Té intimitat una persona que es dedica a la política d’un poble com Llubí?

És evident que en política municipal, i més a pobles petits on tothom es coneix, el tarannà i la personalitat del polític és un factor importantíssim. No obstant això, no ens enganyem… cada cop és més notòria la influència de l’equip o la candidatura que enrevolta el o la cap de llista i la seva caracterització política. No tant la ideologia estricta, diria jo, sinó més aviat l’entorn ideològic i la caracterització política conjunta de l’equip.

Es pot planificar a llarg termini, o la immediatesa de les eleccions obliguen a ser «immediatistes»?

Cal cercar un equilibri. La meva opinió és que si realment penses amb el bé del teu poble, has de repensar bé les coses, consultar-les a la gent i planificar-les a mitjan i llarg termini. Únicament d’aquesta manera es faran coses coherents, amb continuïtat i les inversions que necessiten temps i doblers, i que cal fer-les al llarg dels anys. No hauríem de renunciar de cap manera a fer la política que creiem que realment mereix el nostre poble per un tema de calendari d’eleccions. Seria inexcusable i injust. Això no vol dir, que no haguem d’atendre la immediatesa, molt especialment pel que fa a temes d’equipaments públics, serveis a les persones i qualitat de vida.

El poble està interessat per la política? Valoren el compromís polític o vos consideren uns aprofitats?

Evidentment, hi ha una gran diversitat d’opinions i les valoracions són extremadament heterogènies. I no és gens estrany! Els interminables casos de corrupció de la dreta mallorquina durant anys i la corrupció política en general a l’estat espanyol causen la desafecció social envers la política i les institucions. Aquest és un fet lamentable i que convendria superar com més aviat millor. D’altra banda, el camí de la participació, d’involucrar la gent en la política municipal, de les consultes, de la transparència, de la comunicació interactiva amb les institucions, tot plegat és un camí llarg i complex. Cal millorar molt i fer molts esforços en aquest sentit.

Quina relació trobau que hi ha entre municipalisme i sobiranisme?

El sobiranisme històricament i en l’àmbit dels països de parla catalana sempre ha anat de la mà del municipalisme. I no és gens estrany, atès que qüestions com el dret a decidir, les consultes populars, la defensa de les competències locals, la protecció del sentit d’identitat i personalitat d’un poble, l’autogestió municipal, la defensa de la llengua i cultura pròpies, etc. són temes que formen el basament del sobiranisme. L’aposta d’una estructura nacional de caràcter municipalista, acostada a la gent i al territori, és i serà sempre un bon escenari per al sobiranisme.

Quina és la decisió més difícil que ha hagut de prendre com a batlessa?

No ha estat una decisió…., ha estat una situació. Crec que la situació que esteim vivint aquests dies amb el COVID-19 és la més difícil que he viscut com a batllessa.

De quina decisió vos sentiu més orgullosa?

D’haver aconseguit gairebé finalitzar un tema que a Llubí s’arrossegava durant moltes legislatures i que la dreta mai no havia solucionat: l’escoleta municipal. Ens sentim molt satisfets de la seva construcció i sobretot d’haver consensuat amb tot el poble l’estratègia, l’emplaçament i el projecte. Un bon exemple de consulta i participació.

La política local és dura, vostè se sent secundada pel partit? Què li demana al partit per dur endavant aquesta tasca?

La política local és, sens dubte, complicada i intensa, i comporta una gran dedicació. No oblidem que l’Ajuntament és la primera instància on s’adreça el ciutadà i, en els pobles petits, la batlessa o el batle ha de ser una persona molt propera i que cal trobar en tot moment. Per aquest motiu, les batlies s’han de sentir molt el suport del seu partit i de les institucions, en aquest sentit no ens podem queixar. Més és un partit sobiranista i d’esquerres, en aquest sentit sempre ha volgut tenir una dedicació especial als municipis. D’altra banda, jo diria que es veu molt la diferència quan que els mateixos dirigents del partit o els diferents càrrecs institucionals provenen o no del món municipalista.

Com veu el present i el futur del poble?

Estam molt il·lusionats de la nova etapa que començàrem la legislatura passada i que continuam ara mateix. Crec que hem sabut transmetre al nostre municipi la importància de planificar les coses, de la feina conjunta, de pensar entre tots què volem i cap on volem anar. Durant aquests anys hem vist que s’han multiplicat les activitats socioculturals, les iniciatives col·lectives i les aportacions individuals. Vàrem iniciar i acabar projectes que eren molt necessaris per al nostre poble i alguns tenen continuïtat. D’altra banda, ja s’estam projectant noves iniciatives i equipaments. Tot plegat fa que vegem el futur de Llubí amb molta esperança i il·lusió, el nostre municipi s’ho mereix.