La proposta de REIB del Govern amb suport de la societat civil

Que la insularitat genera uns costs afegits a la ciutadania i al teixit empresarial de les illes és una opinió quasi unànime a la societat de les Illes Balears. Aquest consens s’ha explicitat amb el suport general a les mesures de la proposta del nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB) per part de la societat civil, les administracions públiques i els partits polítics.

El document adreça les principals problemĂ tiques a les quals s’enfronten els ciutadans de les Illes Balears, que augmenten el cost de la vida i obliguen a realitzar un major esforç per al manteniment de l’estat del benestar: dependència de ports i aeroports com a portes d’entrada i sortida de bĂ©ns i persones, dificultats per assolir economies d’escala, menor competència i competitivitat, costs elevats en el transport i el sòl, …

La proposta presentada està estructurada en quatre eixos que contemplem mesures per a pal·liar els efectes negatius de la insularitat i proposa l’equiparació de les mesures compensatòries de l’arxipèlag canari per al de les Illes Balears.

En el primer trobam mesures referents a transport aeri i marítim, articulades al voltant de bonificacions al transport de persones, mercaderies i residus; co-gestió d’infraestructures – principals ports i aeroport amb rebaixa de tarifes i taxes; traspàs de la gestió de ports – Molinar i Portitxol – i l’aeròdrom de Son Bonet i declaracions d’obligacions de servei públic (OSP). Algunes d’aquestes propostes han tengut una presència mediàtica important al llarg dels darrers anys com les OSP des de Menorca cap a la península, el descompte de resident del 75% o l’aplicació d’aquest als vehicles.

Al segon, s’enumeren iniciatives de carĂ cter sectorial molt lligades a les principals polĂ­tiques actuals socials i econòmiques de les Illes. Es demanen actuacions decidides en l’àmbit energètic com una planificaciĂł energètica personalitzada i la igualtat en els preus respecte a la penĂ­nsula; tambĂ© s’hi estableixen mesures de diversificaciĂł econòmica i augment de la competitivitat dels tres sectors de producciĂł – promociĂł i suport a l’exportaciĂł, modernitzaciĂł i nous productes i serveis- que actualment el govern de les Illes Balears ha adreçat mitjançant instruments com l’impost de turisme sostenible, el pla d’indĂşstria i d’altres; mesures de carĂ cter social com a compensacions de la insularitat en matèria d’educaciĂł universitĂ ria i atenciĂł sanitĂ ria, d’accĂ©s a l’habitatge i lligades a les particularitats del mercat laboral de les Illes Balears – ex: fixos discontinus.

En el tercer eix de mesures fiscals, es demana l’aplicaciĂł de tipus especials d’IVA especialment en aquelles activitats lligades al medi ambient i a l’economia de les Balears; deduccions per a inversions en indĂşstries culturals i creatives (ICCs), en activitats d’innovaciĂł tecnològica, per a producciĂł de bĂ©ns a agricultura, ramaderia i pesca de les Illes Balears i una reserva per a inversions de les empreses capaç de compensar el cost mĂ©s gran relatiu de la inversiĂł empresarial. Aquestes mesures poden marcar l’establiment d’un règim fiscal molt favorable per a les empreses establertes a les Illes, que millori la competitivitat de les empreses actuals, atregui inversions foranes, fomenti l’emprenedoria i que paral·lelament ajudi a la diversificaciĂł econòmica d’arxipèlag promovent la I+D+i i les ICCs, polĂ­tiques puntals avui dia d’algunes de les administracions de les Illes com l’Ajuntament de Palma o el Govern de les Illes Balears.

Finalment, en el darrer punt, s’expliciten dues actuacions, per una banda la creaciĂł d’un Fons d’insularitat i per l’altra el manteniment de les inversions directes de l’estat com a mĂ­nim en la mitja d’inversions estatals a la resta de comunitats autònomes. El Fons d’insularitat, tal com preveu la disposiciĂł transitòria novena de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, cobriria inversions relatives al fet insular com el transport terrestre; la protecciĂł del medi ambient i el litoral; la gestiĂł dels residus, la promociĂł de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovaciĂł, la promociĂł de les energies renovables, etc.

Ara, només ens queda esperar la resposta del Govern de l’Estat, que en opinió de l’autora, no respondrà a l’ampli consens assolit per part de la societat de les Illes Balears. Esper equivocar-me.



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad