Que la insularitat genera uns costs afegits a la ciutadania i al teixit empresarial de les illes és una opinió quasi unànime a la societat de les Illes Balears. Aquest consens s’ha explicitat amb el suport general a les mesures de la proposta del nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB) per part de la societat civil, les administracions públiques i els partits polítics.
El document adreça les principals problemàtiques a les quals s’enfronten els ciutadans de les Illes Balears, que augmenten el cost de la vida i obliguen a realitzar un major esforç per al manteniment de l’estat del benestar: dependència de ports i aeroports com a portes d’entrada i sortida de béns i persones, dificultats per assolir economies d’escala, menor competència i competitivitat, costs elevats en el transport i el sòl, …
La proposta presentada està estructurada en quatre eixos que contemplem mesures per a pal·liar els efectes negatius de la insularitat i proposa l’equiparació de les mesures compensatòries de l’arxipèlag canari per al de les Illes Balears.
En el primer trobam mesures referents a transport aeri i marítim, articulades al voltant de bonificacions al transport de persones, mercaderies i residus; co-gestió d’infraestructures – principals ports i aeroport amb rebaixa de tarifes i taxes; traspàs de la gestió de ports – Molinar i Portitxol – i l’aeròdrom de Son Bonet i declaracions d’obligacions de servei públic (OSP). Algunes d’aquestes propostes han tengut una presència mediàtica important al llarg dels darrers anys com les OSP des de Menorca cap a la península, el descompte de resident del 75% o l’aplicació d’aquest als vehicles.
Al segon, s’enumeren iniciatives de caràcter sectorial molt lligades a les principals polítiques actuals socials i econòmiques de les Illes. Es demanen actuacions decidides en l’àmbit energètic com una planificació energètica personalitzada i la igualtat en els preus respecte a la península; també s’hi estableixen mesures de diversificació econòmica i augment de la competitivitat dels tres sectors de producció – promoció i suport a l’exportació, modernització i nous productes i serveis- que actualment el govern de les Illes Balears ha adreçat mitjançant instruments com l’impost de turisme sostenible, el pla d’indústria i d’altres; mesures de caràcter social com a compensacions de la insularitat en matèria d’educació universitària i atenció sanitària, d’accés a l’habitatge i lligades a les particularitats del mercat laboral de les Illes Balears – ex: fixos discontinus.
En el tercer eix de mesures fiscals, es demana l’aplicació de tipus especials d’IVA especialment en aquelles activitats lligades al medi ambient i a l’economia de les Balears; deduccions per a inversions en indústries culturals i creatives (ICCs), en activitats d’innovació tecnològica, per a producció de béns a agricultura, ramaderia i pesca de les Illes Balears i una reserva per a inversions de les empreses capaç de compensar el cost més gran relatiu de la inversió empresarial. Aquestes mesures poden marcar l’establiment d’un règim fiscal molt favorable per a les empreses establertes a les Illes, que millori la competitivitat de les empreses actuals, atregui inversions foranes, fomenti l’emprenedoria i que paral·lelament ajudi a la diversificació econòmica d’arxipèlag promovent la I+D+i i les ICCs, polítiques puntals avui dia d’algunes de les administracions de les Illes com l’Ajuntament de Palma o el Govern de les Illes Balears.
Finalment, en el darrer punt, s’expliciten dues actuacions, per una banda la creació d’un Fons d’insularitat i per l’altra el manteniment de les inversions directes de l’estat com a mínim en la mitja d’inversions estatals a la resta de comunitats autònomes. El Fons d’insularitat, tal com preveu la disposició transitòria novena de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, cobriria inversions relatives al fet insular com el transport terrestre; la protecció del medi ambient i el litoral; la gestió dels residus, la promoció de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació, la promoció de les energies renovables, etc.
Ara, només ens queda esperar la resposta del Govern de l’Estat, que en opinió de l’autora, no respondrà a l’ampli consens assolit per part de la societat de les Illes Balears. Esper equivocar-me.
