Jaume Palou
En Joan Verger Rossinyol és batle de Montuïri per MÉS per Mallorca des de juny del 2015. El seu partit quedà la força més votada amb 5 regidors, seguit del PP també amb 5 i el PSOE amb 1. Feia 28 anys que el municipi era governat pel PP. Per tant, el canvi electoral que es produí ara fa dos anys suposà un trencament en respecte a tot l’anterior.
Joan, com expliques el tomb electoral que hi va haver a les eleccions del 2015 a Montuïri i el bon resultat de MÉS?
Des de feia uns anys hi havia ganes de canvi, de fer les coses diferents, de sortir de la paràlisi econòmica social i cultural que vivia el poble. Cada vegada més gent volia que Montuïri fos el poble festós i alegre que havia estat als anys vuitanta i principi dels noranta. Aquesta feina de dinamització va ser començada per les entitats socials, culturals i esportives del poble però faltava un canvi a l’Ajuntament. Gràcies a la nostra tasca d’oposició i a haver-nos acostat a diferents grups de persones amb ganes de canviar les coses, MÉS va esdevenir la millor eina per dur el canvi tan anhelat a la Casa de la Vila.
Quins varen ser els principals eixos amb els quals vareu encetar la legislatura?
En el meu discurs d’investidura vaig destacar dos conceptes “portes obertes” i “transparència” i volem que aquests quatre anys estiguin regits pels eixos de dinamització social, dinamització cultural i dinamització econòmica.
Per una part, des d’un primer moment, teníem molt clar que l’Ajuntament és la casa del poble, on tots els ciutadans i ciutadanes hi tenen cabuda. Per una altra part, la transparència s’ha demostrat posant en coneixement de tot el poble el deute real que tenia l’Ajuntament, obrint a totes les associacions i entitats de Montuïri les barres de les festes i posant en marxa un sistema de reserva d’espais públics.
Parla’ns de la dinamització social i cultural que heu portat a terme aquests dos primers anys de legislatura:
Montuïri s’assembla cada dia més al poble actiu, festós i dinàmic que reclamàvem quan érem a l’oposició. Les festes de tot l’any són participades i participatives amb voluntaris que ajuden a fer-les cada vegada millor i comptant amb l’opinió de les entitats. Hem fet canvis a les festes de Sant Bartomeu que han estat molt ben acollits i s’han fet reviscolar l’arribada dels Reis d’Orient, la Rua dels Darrers Dies i les festes de Sant Antoni. De la mateixa manera, fem reunions periòdiques amb entitats i obertes a tothom per organitzar conjuntament les festes i saraus.
En l’aspecte cultural, hem posat en marxa una agenda mensual on anuncien tots els actes. També duem a terme iniciatives com per exemple el passat mes de maig amb el Maig Ple de Música. El mes passat vàrem poder gaudir d’un fantàstic concert dels Blavets de Lluc i l’escolania de Notre Dame de Reims. S’han organitzat dues edicions d’un concert de nadales a l’església i d’actuacions teatrals a bars per Sant Bartomeu que han tingut una gran acollida. Un conveni que hem signat amb Fundatur permetrà rehabilitar les cases de Son Forners per acollir el museu arqueològic. També hem publicat les II Jornades d’Estudis Locals sobre Patrimoni i Festes i amb col·laboració amb la Banda de Música han organitzat concerts ben especials com el que va tenir lloc al jaciment arqueològic.
També has parlat que al poble havia minvat l’activitat econòmica, com intenteu revertir aquesta situació?
Per recuperar l’activitat econòmica hem ajudat a organitzar dues desfilades de models, hem propiciat que es fes la Fira de Pa amb Oli que enguany tindrà continuïtat, hem obert el centre del poble per facilitar l’accés a Plaça, hem posat en marxa una Fira d’Oportunitats i des de l’Ajuntament organitzem cursos d’anglès, de xarxes socials i de decoració per als comerciants i empresaris del poble.
Juntament amb altres municipis de la comarca s’han fet passes per a promocionar el Pla de Mallorca, i de manera especial Montuïri, entre els visitants que cerquen un altre tipus de turisme i hem presentat un vídeo de promoció turística.
També tenim un projecte de mercat rotatori setmanal entre Algaida, Montuïri i Porreres. Aquesta és una iniciativa que impulsàrem quan érem a l’oposició i ara serà una realitat.
De passada, has comentat la qüestió del deute que vareu trobar a l’Ajuntament, ens ho pots explicar?
Des de feia anys sabíem que el deute de l’Ajuntament de Montuïri era important. Des de l’oposició havíem denunciat el desgavell dels comptes municipals. Una vegada vàrem entrar, comptabilitzàrem el deute en uns sis milions d’euros aproximadament.
El deute és una llosa important en la gestió del dia a dia però no ens hem aturat per això de fer coses. Hem reduït les despeses, hem intentat fer el mateix o molt semblant amb un cost menor i intentem aprofitar totes les ajudes, que són moltes, que arriben d’altres institucions com el Govern de les Illes Balears o el Consell de Mallorca.
Sabem que en qüestions de memòria històrica també s’ha marcat una fita importantíssima aquests dos anys?
Sí, l’any passat el batle republicà Joan Mas i Verd “Collet”, assassinat el 1936, va ser declarat fill il·lustre de Montuïri per tots els partits polítics del consistori. El seu retrat ja penja de la sala de plens, li dedicàrem tot l’any 2016 i s’organitzà una exposició del Montuïri republicà.
Hem col·laborat tot el que hem pogut amb l’exhumació de la fossa de Porreres ja que es creu que hi ha un montuïrer enterrat, Miquel Martorell Fiol “Terric”. En els propers mesos, obrirem la fossa del cementeri de Montuïri per cercar les restes dels quatre campaners que es creu que s’hi troben enterrats.
Què queda per fer aquesta legislatura, Joan?
Alguns temes que ens agradaria accelerar són els pressupostos participatius perquè els ciutadans puguin decidir projectes d’inversió, volem aprofundir en una vertadera política de convivència entre els montuïrers i montuïreres de diferents orígens, també hauríem de donar sortida als nostres pagesos perquè no només siguin els jardiners dels paisatges sinó que puguin viure de treballar i vendre el seu producte i també ens agradaria valorar i reconèixer el paper de les dones al llarg de la història del municipi i al nostre temps.
