Cercava un referent verd, diguéssim, i a Europa el vaig trobar. Em vaig incorporar als Joves del Partit Verd Europeu. I després a les Illes, m’incorpor abans de la confluència d’Iniciativa d’Esquerres i els Verds, que com sabeu acabà amb IniciativaVerds i després participam en el procés conjunt que ens ha portat a anar construint MÉS.
Té 28 anys. Grau i màster en Enginyeria d’Energia i Medi Ambient per la Universitat de Cambridge, número 1 de la seva promoció. Consultor tècnic i estratègic a Element Energy Ltd i Enginyer en energies renovables a Renewable Energy Systems Ltd. Ara és el Director General d’Energia i Canvi Climàtic, dintre la Conselleria del Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Domina l’anglès, el català i el castellà com a llengües natives. També domina professionalment el francès i parla l’alemany.
Groizard no és un llinatge molt mallorquí…
No, el meu padrí era de Badajoz, però el meu pare ja va néixer aquí.
Quanta energia consumim a cada illa i quin creixement hem tingut els darrers anys?
Ara mateix no tenc les xifres exactes, però els mesos d’estiu, que és quan més consumim perquè està tot encès, són uns 1.300 mega wats ,que són una burrada. Els darrers anys ha crescut molt el consum; de forma desigual per illes. A Eivissa la crisi no ha existit en l’àmbit energètic; ha anat creixent cada mes de forma que ha superat totes les expectatives. Eivissa és un món a part. Menorca és l’única illa que no ha arribat a totes les previsions que hi havia; no ha crescut tant com eren les previsions de consum energètic. I Mallorca ha crescut entre el que s’esperava i els màxims possibles. Per tant, notam això: no s’atura el creixement energètic; i, a més activitat econòmica, més creixement energètic.
Qui produeix l’energia?
Gairebé tota, ara mateix, la produeix GESA i la majoria la produeix la central d’Es Murterar, d’Alcúdia, que crema carbó.
I està tirant fum a les totes…
Encara tira fum a les totes. Abans cremava carbó de Sud-àfrica i ara el crema de Colòmbia, per tant segueix venint de ben enfora… Llavors, una petita part de l’energia la genera Son Reus i Cas Tresorer, que són centrals que cremen gas natural. També tenim la que es produeix amb els fems de TIRME, que tots coneixem. Tenim un cable que ens connecta amb la Península, i això és el que ens salva una miqueta, de moment, perquè podem importar energia. Pel bo i pel dolent, perquè importam energia renovable que es genera a la Península, però també important energia nuclear, que també tenen allà. Llavor tenim un raconet de renovables; tenim un dos per cent autòcton.
Cas Tresorer…
És la que hi ha veïnat de la dessaladora. Funciona amb gas. A Son Reus hi ha una central de GESA, que crema gas i està com a més dissimulada, i TIRME, que crema fems. La incineradora produeix electricitat que li diuen “mig renovable”. Nosaltres mai la comptam com a renovable perquè consideram que allò dels residus no és…
I el cable?
El cable ve de la xarxa elèctrica estatal, per tant hi ha una part, que no us sé dir quina és, que ve de la nuclear, carbó, gas… I és ver que un quaranta per cent de l’energia de la Península és renovable.
I qui consumeix aquesta energia?
Els turistes en consumeixen molta, però nosaltres també, a escala residencial. La part residencial i el sector de serveis consumeixen, més o manco, el mateix: entorn del vint per cent cadascun respecte del consum global. Llavors la part de transports, tant terrestre, com marítims i aeris se’n du el que queda.
Per tant, el gruix gros se l’endú…
El gruix gros, si ho miram tot, se l’enduen els transports. I, sobretot, el transport per carretera. Si hem d’apuntar a un sector, aquest és el transport per carretera. Els mallorquins anam amb cotxe per tot i això es nota en el consum de benzina. El consum de benzina és major que tot el consum elèctric…
I això és un factor contaminant…
Efectivament! La qualitat de l’aire que tenim a Balears, a Mallorca, no està malament, però allà on és pitjor és a Ciutat; i, sobretot, és per mor dels cotxes, són el factor més contaminant.
Tema industrial, agricultura…
Indústria en tenim poca i l’agricultura està molt dispersa. Els grans focus de contaminació són els cotxes i GESA.
Una política seriosa de transport públic seria un gran anti-contaminant.
Seria el principal anti-contaminant, efectivament!
Qui consumeix l’energia elèctrica, bàsicament?
Els particulars i el sector de serveis, sobretot. Hostaleria, etc. La indústria, molt poquet (perquè en tenim poca, com he dit).
Què hi ha darrere el concepte de sobirania energética?
Per mi, una de les coses més importants és assumir els mateixos impactes del nostre consum energètic. Que normalment el tenim delegat en altres territoris. La Península, però, sobretot, importam carbó, importam gas, importam petroli… que es produeix en unes condicions ambientals terribles. Per tant, esser sobirans energèticament, per mi, és assumir que els impactes negatius que pugui tenir el consum energètic l’hem d’assumir nosaltres. En forma de plaques solars, molins… Segon, no dependre de la realitat política, social, etc. d’altres territoris en els quals nosaltres no tenim cap incidència. Si els països del Golf es barallen, si en Trump diu no sé què… això fa que els preus de la nostra energia pugi o baixi per mor del petroli. Aquí no tenim cap marge de decisió. Si gairebé tota l’energia la produíssim nosaltres aquí, la nostra política seria la que determinaria els costos i els impactes. Això és important.
Es pot produir aquesta energia fora de les multinacionals?
Sí! I crec que és cap a on hem d’anar. Fins ara, amb les fòssils, necessitaves grans empreses que fossin capaces d’anar-se’n a Colòmbia i dur mega-vaixells carregats de carbó. Nosaltres, encara que ens posàssim d’acord, ens costaria molt posar en marxa una cosa d’aquest tipus. Les renovables et permeten començar des del més petit, una associació, una cooperativa, fins al més gros. Per tant, les renovables et permeten, a més de sortir d’aquestes dependències geopolítiques, arrelar l’economia del sistema energètic en el mateix territori.
Quines competències té el Govern? Què pot fer i què no pot fer?
Els duros, la caixa forta, la té l’Estat, el Ministeri, i això dificulta moltes coses. Per exemple, ara GESA cobra cada unitat d’energia tres vegades més cara que si ara nosaltres ens posàssim d’acord i féssim un petit parc solar. Per tant, no hi ha una competència d’igual a igual. Per desgràcia, els doblers ho manegen tot, la clau d’això la té el Ministeri. Ara, nosaltres quina competència tenim? Tenim competències damunt territori i damunt ordenació; i, per tant, si ho feim bé i ens allunyam d’un debat de territori contra renovables, sinó de quina forma podem fer-ho compatible, tenim l’oportunitat de fer-ho possible. Per tant, territori, mobilitat, ja he dit que és un sector clau per a tot el que fa referència al canviclimàtic i l’energia, i competències ambientals.
Us sentiu recolzats per les bases, per la gent?
(Alè profund)… Sí i no! Perquè, així com la protecció territorial i el tema de la gestió de l’aigua, i el tema de la biodiversitat, són temes que tots tenim més assumits, el tema energètic, encara que tots pagam la factura del llum i tots la feim servir, ens queda com a més enfora socialment. Tal vegada no hem fet tanta feina, de tot tipus, per a explicar què és el sistema energètic i què hi ha darrere.
Manca una presa de consciència per part del poble?
Efectivament. I, com que Es Murterar ja hi és… i sembla que sempre hi ha estat, no ens impacta tant.
Per altra part, també genera feina pels qui estan més afectats, els que viuen davall la xemeneia…
És així; es crea una dependència… Estam molt més avesats a oposar-nos a grans desenvolupaments (urbanitzacions, asfalt) que no a això. I, com que les infraestructures energètiques tradicionals ja hi són, sembla que no fan nosa. Estan allà, a un racó, i no molesten.
Les xarxes de distribució i de transport d’energia elèctrica de qui són competència?
Les de distribució són competència nostra, “mitja tensió” que li diuen, això és Endesa. Les d’”alta tensió”, que són les grosses, les potents, són de Red Eléctrica Española. La planificació d’aquestes les fa l’Estat, però l’aprovació de cada un dels projectes la feim aquí per la nostra competència ambiental. Què passa? Que una vegada l’Estat t’ha marcat quines són les línies que vol planificar, i una vegada està autoritzat el projecte, ho tenim mal de fer. És el que ens ha passat a Sa Marina de Llucmajor, per exemple. Ens vàrem trobar un projecte autoritzat i no hem pogut fer gaire cosa. Ara, quan ho agafam i nosaltres hi som, per exemple un projecte d’Eivissa que li diuen “Es Formàs”, que travessa l’únic que quedava un poc verge de tota l’illa, hem dit: “això ha de passar, sí o sí, per nosaltres, pel Govern Balear. Podem fer dues coses: o no l’autoritzam i això es postposa més temps, i crea un problema, o plantejam una alternativa, com vàrem ser capaços per plantejar un projecte soterrat”. Hem fet aquesta feina de pressió política amb els veïnats i hem aconseguit que el Ministeri digui: provam de canviar-ho. Tot i que moltes competències són del Ministeri, sí que tenim la clau en moments molt concrets. Es tracta d’esser capaços d’agafar aquests moments i aprofitar aquestes petites escletxes de sobirania.
I la “mitja tensió” i Endesa?
La competència sí que és autonòmica. Les línies s’han d’aprovar aquí, i aquestes sí que es poden manar que siguin soterrades les noves. Per tant, aquí ho tenim més bo de fer. Les altres, les de Red Eléctrica, són les que et diuen que no poden soterrar perquè és qüestió del Ministeri.
El tema de l’estalvi i la millora d’eficiència. Els deures que fa la pròpia Comunitat Autònoma i les altres administracions per anar cap a un altre necessari model energètic…
El que veig és que, així com tothom es baralla a escala interna, entre administracions, pel pressupost, cada any gastam un dineral per la factura del llum (el Govern gasta uns trenta milions d’euros cada any per pagar aquesta factura) i això sembla que no es veu. Tu retalles d’aquí i això és capacitat que has d’invertir, de contractar, de fer quantitat de coses. Nosaltres, des d’Energia, hi treballam, però veus els altres departaments que no són conscients que és una de les principals despeses del Govern i de totes les administracions.
Hi ha una postura fatalista, no té remei, respecte de l’energia?
Clar! Saps que l’has de pagar i ja ho dónes per fet. No et planteges que canviant quatre coses per aquí, a vegades sense inversió i tot (es tracta de fer les coses d’una forma més intel·ligent), ens podríem estalviar un dineral i aquests doblers es podrien aprofitar per a altres coses. Però, així com estan muntats els pressuposts dins del fet públic, tot el que no aprofites, l’any que ve ja no t’ho posen dins el pressupost… Per tant, no hi ha cap al·licient perquè les administracions siguin més eficients. Perquè, si ho retallen, no es garanteix que es puguin aprofitar.
De quines coses et sents més orgullós del que heu fet fins ara?
Jo crec que el fet que tota l’energia que compra el Govern sigui d’origen renovable certificat, com a part de la que ens arriba pel cable de la Península. També seguim instal·lant plaques solars damunt els edificis públics… Enguany deu-mil metres quadrats de plaques solars damunt hospitals, depuradores… Crec que, si hagués de destacar una mesura, seria aquesta: en un any hem instal·lat més renovables damunt edificis del Govern que totes les que es varen instal·lar durant els quatre anys anteriors a totes les Balears, públic, privat, sol, enterrat, tot. Per tant, és aquest impuls generat des de la mateixa Administració.
Quin repte teniu d’aquí a final de legislatura, què voldries haver aconseguit?
Ara tenim el gran repte de la “Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica” que ha de marcar per primera vegada, per llei, que l’any 2050 hem d’esser lliures de combustibles fòssils; marca les principals línies de feina. Dins tot això, perquè tocarà molts de temes, el bessó, tal vegada el repte més difícil, és el territorial. Hem de créixer en renovables, però no suposa cobrir l’Illa de plaques, ni molt manco, perquè amb un 1’5 % del territori tendríem cobertes totes les nostres necessitats energètiques. Però l’hem de saber trobar, no tot val, ni tots els espais són igualment vàlids per posar plaques, per posar molins… Per tant, acabar de resoldre això, mirar com ho feim i evitar tirar la pilota cap endavant, enfrontar-nos a aquest problema, jo crec que és el més important.
No hi ha un caramull de contradiccions? Tothom vol que minvi o desaparegui la contaminació, però ningú vol plaques dins ca seva… com es menja això?
Tothom, tothom, tothom està a favor de les renovables, però ens ho hem de fer mirar perquè no tenim assumides totes les conseqüències.
Optar per energies renovables i pel canvi energètic és compatible amb mantenir el nivell de confort que fruïm?
Jo crec que el grau de confort, sí. Però la despesa energètica, no. Per posar un exemple: aquí, a la Mediterrània tenim un clima (potser canviarà) amable, tant els hiverns com els estius no són molt durs i amb una arquitectura ben feta (amb les tècniques que hi ha avui) no necessitaríem ni calefacció ni aire condicionat. Partint d’unes condicions estàndard de benestar per a poder fer feina, per a poder viure. Què passa? Que la majoria dels edificis en els quals vivim estan fets d’aquella manera, o en una època en què no es tenia gaire en compte aquest tema. Hi ha una escala de qualificació energètica: La “A”, que és la verda, i és la millor. I la “G”, la vermella, que és la pitjor. Un 44 % de les edificacions de Balears són “G”, la pitjor. I un 0’1% són “A”.
Com valores la construcció tradicional mallorquina?
Molts d’elements de la construcció tradicional, calç blanca a les parets, el marès com aïllant, les persianes de tota la vida que permeten que entri la brisa i no el sol, són elements molt positius. La gent feia servir els recursos que tenia en determinada època de la manera més eficient. Què passa? Que hem tornat vagos al llarg del segle vint. Energia barata! M’és igual, perquè el que m’interessa és construir, construir barato! Què ha passat? Que la majoria d’edificis necessiten molta energia per a encalentir-se en l’hivern i per a refrescar-se en l’estiu. Per tant, podem viure molt bé (millor que ara, tal vegada), amb manco consum energètic. Els arquitectes, tots els sectors, hi han de col·laborar. Per exemple, un edifici tot de vidre, aquí, a la Mediterrània, no té cap sentit, perquè agafa massa sol… Això ja ho sabíem. Quan fas un hivernacle el fas de vidre perquè agafi sol i acumuli calor; com així feim edificis d’oficines i palaus de congressos com si fossin hivernacles? Suposen una despesa enorme. Recuperant elements més tradicionals, ajuntats amb la tecnologia i el que sabem avui en dia, viure millor és compatible amb el canvi energètic. Més quilowatts hora no vol dir més benestar.
El model d’autoconsum de les renovables, és l’aspiració total o l’autoconsum té uns límits?
Ara per ara té uns límits. Per posar un exemple: aquests edificis on hem posat plaques a damunt, fins a un 20% del consum d’aquell mateix edifici d’oficines es pot generar allà mateix (amb aquelles plaques), però encara et queda el 80% que l’has de treure de qualque lloc. Ara, si em parlau dels aparcaments coberts amb plaques, potser arribarà un dia a mitjà termini que rústic no l’hàgim de tocar; però, ara com ara, sí que hi hem d’entrar perquè l’autoconsum total amb la tecnologia d’avui no hi arriba.
Una llar es pot autoabastir?
Si és plurifamiliar, molt difícilment perquè tendrà poc terrat si l’ha de repartir. Ara, una unifamiliar potser sí. Si no la totalitat, sí una part molt important.
I la llei com ho contempla a això? Ho afavoreix o ho dificulta?
Tenim l’impost al sol, que no és tant els doblers que et costa, sinó el fet que et pugui canviar cada any. Tu et fas una instal·lació, però no saps quin impost al sol pagaràs l’any que ve, ni l’altre, ni l’altre… Per tant, no pots fer números; no saps de què t’has de morir. I llavor, que la mateixa llei que el posa l’impost al sol et posa moltes traves administratives, has de fer una tramitació molt enrevessada i, al final, la família o l’empresari que té uns doblers per invertir en allò… és tan embullós que, al final, o se’n va de viatge o ho dedica a una altra cosa.
Resulta car instal·lar plaques solars?
No tant. Si ho mires econòmicament, és rendible. En sis anys recuperes la inversió que has fet. Per tant, ja no és una qüestió de creure-hi, o d’imatge. Econòmicament, si tens una empresa i fas una planificació ho pots treure; encara que no hi creguis ambientalment. Què passa?, que els empresaris no sempre miren a tan llarg termini ni tant global.
Us sentiu recolzats pels professionals que incideixen en el tema, arquitectes, enginyers, constructors…?
Veim de tot! Veim una part molt important que comença a dissenyar edificis pensant tot això, i que viure més bé és pensar en tot això. Viure millor i consumir menys. Però també hi ha una altra part que tot això de l’eficiència ho veu com de mals arquitectes. Que no pot esser un arquitecte de renom i de prestigi i tenir en compte aquestes coses. Ho veuen dins el mateix món de l’arquitectura i de l’enginyeria: els grans èxits són construir grans coses, grans construccions. I tot això de l’equilibri i la sostenibilitat són coses d’altres, no són cosa seva. És un món molt divers.
En l’àmbit de mesures polítiques, es pot prioritzar aquest tema?
L’objectiu de la llei és marcar uns mínims d’obligació per a tots els nous edificis; i, fins i tot aquells que s’hagin de reformar o rehabilitar, si has de començar una obra, ho has de fer amb uns criteris mínims. Començant per la mateixa Administració: instituts, residències, etc. han de tenir en compte el tema de la sostenibilitat. Si no, no té cap sentit.
Es preveu el tancament d’Es Murterar? Per quan?
Abans parlàvem de les competències. El Ministeri és el que té les competències, en principi, sobre les grans centrals, però hi ha moments clau que s’obrin i ens donen alguna possibilitat. I hi ha una normativa europea que diu que les centrals arreu d’Europa han de fer una sèrie d’adaptacions per a poder seguir funcionant més enllà del 2020. Una sèrie de filtres i altres per fer netes les seves emissions. I aquestes modificacions les autoritzam nosaltres. D’unes petites modificacions l’Estat se’n desentén. I nosaltres, què hem dit? Nosaltres farem servir les nostres competències per lluitar per aquest escenari que defensam. Començar el tancament de la central d’Es Murterar. Té quatre forns; els dos primers ja haurien de quedar tancats el 2020, per tant, al final d’aquesta legislatura o just després reduiríem a la meitat el consum de carbó. I també dins aquesta legislatura posam un límit als altres dos; que podria ser entre 2020 i 2030, encara no està definit. Que això s’avança molt als plans del Grup En el d’Endesa, que diu que el 2035 tindrà tancat tot el carbó. Si hem d’esperar el 2035…
Hi ha algun país que sigui d’alguna manera un model, un referent?
A escala de normativa, el Regne Unit va ser el primer que va fer una llei de canvi climàtic en condicions i que està marcant unes pautes i ha aconseguit superar alternances polítiques i s’ha convertit en una qüestió molt ferma. Independentment de què determinats governs suavitzassin un poc les mesures, el gruix encara segueix; per tant, Regne Unit com a gran referència. Llavor hi ha illes. En el Pacífic, en el Mediterrani, que veuen que el canvi climàtic és un risc per a la seva pròpia supervivència i, per tant, decideixen ser els grans exemples per a la resta del món: Hawai i altres illes més petites.
I aquesta llei quan anirà al Parlament o passarà els tràmits?
Abans de final d’enguany hem d’obrir un esborrany d’exposició pública, són tots aquests tràmits necessaris, i l’aprovació pel Consell de Govern seria el primer trimestre de l’any que ve.
Preveis molta oposició parlamentària?
Amb els grups que donen suport al Govern, esperam que hi siguin tots. Que no hi hagi el renou que hi ha hagut en altres temes. Crec que amb l’oposició sí que es pot arribar a uns acords, no en tot, perquè hi ha mesures que són una mica singulars, però jo crec que en el gruix de la necessitat d’aquest tipus de llei, sí que trobarem acord. Per tant, si no tota la llei, almanco una part la meva esperança és que es pugui aprovar per unanimitat. És una llei que neix amb vocació de llarg termini. Fixau-vos, d’aquí a 2050 passaran moltes legislatures, i no pot esser que de seguida que hi hagi canvi de Govern es tiri enrere aquesta llei, perquè només té sentit si és a llarg termini.
Quins objectius a curt termini marca aquesta llei?
Tancament de centrals tèrmiques; les més brutes. Increment de producció de renovable de forma ordenada, planificada. Millora de l’eficiència energètica en edificis públics i privats. Llavors, dins el camp de la mobilitat, treballam dues línies: donar suport a la política pròpia de mobilitat, transport públic, etc., però també el que quedi de transport en cotxe. Tot el tema del vehicle elèctric com eina per ajudar a equilibrar el sistema energètic.
Amb quines complicitats pensau que podeu comptar dins la societat civil per dur això endavant?
Primer, afortunadament, el canvi de model energètic suposa créixer amb llocs de feina. Endemés, no són eminentment turístics, per tant és un mercat que ajuda a diversificar l’economia. Tant si xerram de sectors més sindicals, laborals, com nivell patronal, aquí hem trobat suport. Per part ambientalista ecologista, tot i que podem tenir punts més a favor o en contra en el tema dels grans projectes fotovoltaics, l’esperit de la llei i els objectius de fer les renovables d’una forma planificada crec que és un objectiu compartit i, per tant, en el sector ecologista hi tenim els pèrits que ens ajudin a enriquir la llei…
Sembla que, a vegades, no hi trobau tot el suport que voldríeu…
En el tema dels parcs solars, sobretot… També hem de fer autocrítica. Potser no hem sabut explicar els reptes o les dificultats que suposen. Perquè no és qüestió de dir “ho faran tot damunt les teulades”; no és una visió realment pragmàtica, que es pugui aplicar. Això potser no hem estat capaços d’explicar-ho… no ho sé. Hi ha punts concrets on no acabam de…
Sempre sorgeixen emperons…
Si posam molins, desbaratam les aus o el paisatge; si posam plaques, són moltes hectàrees i es veuen… Sempre hi haurà una qüestió de discrepància. Tot té un cost; es tracta de veure el que produeix manco cost.
Hem parlat d’entitats ecologistes, del món del treball i de l’economia verda. ¿I tenir entitats, empreses, cooperatives, per exemple, de la societat civil?
Hi ha sectors i cooperatives, per exemple “Som Energia”, que ens empenyen i ens donen ànims per tirar cap a un model més compartit, però aquí també ens ha faltat la proposta concreta. Per exemple, el model danès on a cada molí de vent que hi ha, els primers que tenen dret a opcions d’aquell projecte són els veïnats a un entorn de cinc quilòmetres. Així, d’alguna forma se’l fan seu; ajuda a arrelar els beneficis econòmics en el territori. Un model com aquest, a nosaltres ens interessaria desenvolupar-lo amb la llei. Veurem a l’esborrany si ho hem aconseguit o no. Ens han faltat propostes concretes sobre el que podem fer amb el que està en les nostres mans com administració per desbloquejar. Perquè cooperatives, iniciatives més socials, socio-empresarials, puguin tenir èxit aquí. L’objectiu i el camí, jo crec que és comú.
El tema del cotxe elèctric va avançant…
Primer, teniu en compte que el cotxe elèctric no és la solució al problema de la mobilitat. Un embós de cotxes elèctrics és ben igual que un embós de cotxes dels altres. Ara, sí que es vera que el cotxe elèctric t’ajuda a reduir emissions, si l’associes a energies renovables (això ha d’anar una cosa amb l’altra); també t’ajuda amb el sistema energètic, perquè tu tens una bateria i, si tens unes plaques solars, pots jugar molt més amb els teus propis consums energètics. Vàrem fer els números i, amb els punts de càrrega públics que hem posat en el carrer aquests darrers dos anys i busques que duim, ens hem convertit en el territori de l’Estat amb més punts de càrrega per habitant. De molt! Superam amb dues o tres vegades el segon territori, que és Catalunya. Si això ho combinam amb el fet que som un territori insular i, per tant, tenim unes distàncies limitades, per tant, les distàncies que poden abastar aquests cotxes són totalment assumibles, crec que podem dir amb fets que som el millor territori de tot l’Estat per al vehicle elèctric. Ja no és una qüestió de futur, sinó que, amb el que t’estalvies de combustible i altres avantatges que donam amb col·laboració amb els ajuntaments, és una opció atractiva, tant a escala particular com en l’àmbit d’empreses.
Som a unes illes; què hi ha de la mar com a font d’energia?
Està verd encara aquest tema. Així com les plaques solars i els molins tenen un cost, però aquest cost el recuperes ràpidament amb aquesta energia, tot el que són energies de la mar tenen un cost encara molt més alt que, de moment, no pot funcionar fora subvencions. A escala de recerca s’està avançant, però en l’àmbit comercial no s’ha posat en marxa. A la llei ens concentram en la solar i l’eòlica, que són les més madures; però reconeixem que d’aquí al 2050 totes les tecnologies hauran millorat moltíssim. Per tant, hem d’avançar. Si som illes, no té cap sentit no aprofitar el recurs que tenim més a mà i que ens envolta per tot.
N’Antón Costas va dir que tot el que es mesura, tal volta es pugui arreglar. El que no es mesura, és impossible conèixer-ho. Heu millorat el tema de mesures per a analitzar el tema energètic? Com és, pel que fa a estadístiques, la diferència entre el que vàreu trobar i la situació actual?
Hi estam fent feina. Vàrem trobar unes estadístiques energètiques molt bàsiques i estam treballant ara, primer a tenir més dades i millors, i també més accessibles al públic. Te n’adones compte que, com més informació oficial tens a l’abast de tothom, obris nous nínxols de mercat. Gent que fa servir aquests números, per tant crees sector econòmic i permets a la gent que innovi i faci coses noves i faci noves propostes. Per tant, és important l’estadística per tenir una diagnosi i un punt de partida; però, també, que aquesta informació sigui oberta i tot l’accessible possible perquè llavors, des de fundacions, ONGs, empreses, puguin fer feina amb aquestes dades. Fer propostes i dibuixar escenaris, i tornar això a l’Administració amb propostes de polítiques que puguis dur a terme. Encara no ho tenim engirgolat; hem començat amb Menorca perquè allà hi ha l’Institut Menorquí d’Estudis, l’OBSAM (Observatori Mediambiental), i tenen més fonts amb què començar. Es tracta d’aprofitar això o fer servir una base similar per a les altres illes. Si no mesures una cosa, no saps ni tan sols el problema que tens per resoldre.
Treballau amb objectius mesurables, amb indicadors, amb una previsió? O, si hi sou a la legislatura vinent, s’hauria de treballar amb aquest sistema?
S’hi hauria de treballar. Una de les coses que marcarà la llei són precisament els objectius; com s’hauran de mesurar i com s’hauran de seguir. Ens hem trobat amb una política energètica i climàtica molt de deixar fer. El Pla de Canvi Climàtic 2013-2020, que vàrem trobar, no qüestionava, per exemple, canviar el model de producció d’energia, no qüestionava que canviàs el model dels cotxes… no qüestionava res. Deia: bono, com que els cotxes que es van comprant són una miqueta millors que els antics, així, de forma natural, hi haurà una reducció de contaminació. La inèrcia… No hi havia una sèrie d’objectius; ara volem marcar uns objectius que ens serveixin per dissenyar les línies polítiques.
Les grans empreses elèctriques us viuen com a companys de camí o com a enemics?
Intentam fer-ho de tal manera que ens vegin com a companys de camí. Som conscients de què partim d’un model, l’actual, que no compartim. És un model que hem de canviar i trabucar. I aquestes empreses són el principal exponent d’aquest model… Feim feina perquè vegin elles mateixes que el que interessa és donar la volta a aquest model. El tema del tancament d’Es Murterar i altres actuacions creen tensions amb aquestes empreses, però, com que el que les deim en privat és el mateix que el que llavors deim en públic…
No intenten elles apropiar-se d’aquests temes?
Jo crec que reconeixen el canvi. Elles són les primeres que, de cara als seus inversors i els seus accionistes, estan obligades a fer plans a llarg termini. I, quan les polítiques autonòmiques i europees i d’altres tiren cap aquí, són les primeres que no poden quedar aturades. Que llavors tenguin més o manco inèrcies i costi més arreglar això dins ca seva… Jo crec que, al manco, el discurs a llarg termini el compartim; reconeixen que hi ha un canvi, formalment no ens contradiuen. Ara és qüestió de què nosaltres exigim allò que diuen als seus plans de sostenibilitat; que es tradueixin en accions concretes. Amb molta feina i molt de seguiment.
No correm el perill de què, després de donar moltes voltes, ens troben en mans dels mateixos pirates?
Aquest és el risc, és el que hem d’evitar, precisament. Ara es presenta l’ocasió d’obrir aquest meló; un meló molt tancat, una capsa molt tancada. Que era el sistema energètic, que era d’uns altres; nosaltres només érem usuaris que passàvem per caixa. La previsió energètica ha de servir per canviar tot això. Es tracta de democratitzar el sistema energètic; les renovables et permeten fer això, si ho feim bé. Que jo, amb la bateria del meu cotxe elèctric i la meva placa solar, et pugui vendre energia a tu i pugui estalviar; i no dependre del que em diu GESA.
Com estam en relació a les emissions de CO2?
Estam estancats. Malgrat l’increment de consum energètic que hi ha hagut, les emissions baixen un poc perquè feim servir més gas. El tancament parcial d’Es Murterar i el pla de renovables que tenim en marxa ens permetrien, d’un any a l’altre, reduir un 20% les emissions. Començaríem a complir amb el que ens diu Europa. La mesura més podent per al clima que podem fer des de les Balears és deixar de cremar carbó; tota la resta acompanya. Però, per poder tancar Es Murterar hem de créixer en renovables i ho hem de fer urgentment; no val una cosa sense l’altra. Es Murterar afecta el medi ambient en general i de forma especial la gent que viu al seu entorn. Afecta les mines de carbó, però a la gent de prop, la gent del Port d’Alcúdia, l’afecta el fum i, sobretot, la polsina de la descàrrega del carbó; també el fons de la mar. Crea problemes locals i també crea problemes globals.
Hi ha subvencions?
Sí, tenim línies de subvencions per a particulars i per empreses, perquè posin plaques solars. També per a administracions públiques. A partir del gener tornarem a obrir la línia i podem arribar a subvencionar fins al 50% del cost. Ara tenim oberta una línia per a les entitats públiques subvencionant fins a un 80%.
La factura del llum no convida gens a l’estalvi.
Efectivament, el gruix gros de la factura, entre el 50 i el 60%, no prové del consum, sinó de les taxes que fixa el Ministeri; està regulada per reial decret. El fix aquí és molt més alt que a moltes parts d’Europa. Hi ha llocs on tenen uns bons pel consum mínim i després hi ha una tarifa progressiva. Aquí tenim tot el contrari; no t’incentiven a estalviar.
Gràcies, Joan, per tota la informació que ens has donat. Tant de bo aquesta entrevista serveixi per a engrescar un poc més els nostres lectors en la tasca de fer un món més sostenible.
