IN MEMORIAM

Acomiadant l’amic Sebastià Salom

Sempre que li vàrem demanar una col·laboració per a la nostra revista, es va mostrar prompte a fer-ho des de la seva saviesa i la seva llibertat de pensament. Un bon amic i company de tasques d’en Sebastià (a Mallorca i a Burundi) ens ha cedit aquesta semblança.

Gràcies, Francesc.

Dissabte passat dia 14 de desembre, l’estimat Mn Sebastià Salom Mas va acabar la seva estada en aquest món. Per la manera com va morir bé podem dir que es va adormir en la pau del Senyor.

El que acabava era una vida fecunda i provada per una llarga malaltia a la qual va fer front amb molt d’ànim i facilitant les coses als que l’acompanyaven.

Mn. Sebastià havia nascut a Campos fa 75 anys. Va fer els seus estudis al Seminari Diocesà de Mallorca i els va acabar a la Universitat Pontifícia de Comillas. Allà va ser ordenat prevere amb 22 anys, el dia de Pasqua, 26 de març de 1967.

El seu primer destí va ser la Vicaria in càpite del Port d’Andratx. Començava així un dels eixos que marquen el seu servei ministerial: la vida parroquial, que va exercir a Sa Pobla, Inca i sobretot a Santanyí i altres parròquies del Migjorn com es Llombards, sa Colònia de Sant Jordi i ses Salines i a l’etapa final, la parròquia de Porreres, de la qual es va acomiadar el dia de Sant Roc, 16 d’agost, d’enguany.

Una altra realitat que el va captivar i en la qual va esmerçar prop de quinze anys és la missió diocesana a Burundi. En tres etapes -entre el 1969 i el 74; el 80 i el 83. I ja en aquest segle entre el 2007 i el 2013- Mn. Sebastià va endinsar-se dins el món encisador del poble i l’Església de Burundi. Per a ell va ser la millor escola i el tall on va elaborar un pensament propi sobre l’evangelització, a Burundi i a Mallorca.

Encara podem ressenyar el seu servei com a vicari episcopal del bisbe Teodor, delegat diocesà d’apostolat seglar i secretari de pastoral. Aquest servei l’ha culminat com a membre del col·legi de consultors, del qual n’era el degà. És amb aquesta qualitat que va donar la benvinguda en nom de l’església de Mallorca al bisbe Sebastià que va presidir la celebració del seu funeral.

No podem acabar aquest recordatori sense fer una al·lusió a la seva vàlua com a persona, com a campaner i com a capellà. No li feia peresa la feina; tenia una humanitat ben moblada i un pensament propi sobre l’evangelització que havia anat madurant des de Burundi i des del seu contacte directe amb la nostra realitat social i eclesial.

Pagant el preu de resumir massa podem dir que Mn. Sebastià tenia una passió: connectar la fe amb l’home d’avui.

Per aconseguir-ho intuïa una mediació fecunda i poc transitada: la humanitat de Jesús. I un camí providencial: la lletra i l’esperit del Concili Vaticà II

Ens deixa molts de records i sobre tot el testimoni d’una vida senzilla, d’un servei generós, i d’un pensament lúcid i renovador. En el solc que ens deixa parat hi podem continuar sembrant.

Descansi en Pau.

Campos 14 de desembre de 2019