Era el 1993, no el coneixia. Es va apropar i em digué: “Enhorabona, he sabut que havies entrada de regidora. Moltes gràcies per ésser-hi, ànims que tenim molta feina a fer”. Vaig quedar bocabadada… Era el meu inspector! Era n’Arnau Amer! Així el vaig conèixer.
S’han escrit diferents articles sobre la persona de n’Arnau i el dol que ens ocasiona la seva pèrdua. Totes les opinions convergeixen amb un fet, n’Arnau era, em dol emprar el temps en pretèrit, el que en els pobles denominam un home bo. Segurament a aquesta frase n’Arnau hi afegiria «o una dona»! L’home bo és qui tenim present a l’hora de demanar opinió davant un problema, escoltam les seves observacions sobre algun tema i que ens ajuda a prendre la decisió millor o al manco la més reflexionada. El pensament reflexiu de n’Arnau, la seva constància i perseverança feia d’ell un bon company de viatge de vida, de feina i d’amistat. Trescant pels camins de la Serra de Tramuntana, pels caminois de l’educació o pels del compromís cultural i polític, n’Arnau ens demostrà una empenta, una solidesa de pensament que no concordava amb la seva fràgil imatge corporal.
N’Arnau era un artesà d’humanitat, creava humanitat al seu voltant, semblava estar envoltat d’una aura de tendresa que li donava un caràcter entranyable i discret al mateix temps. Els que tenguérem la sort d’estar devora ell a uns moments de la nostra vida, vàrem poder copsar aquesta bonhomia la qual a mi personalment, em recorda la meva infantesa i al mateix temps a la Mallorca estimada, a les olors de terra banyada, de garbes de blat, dels manats d’alfals, del trempó d’estiu, la duresa de la feina del camp, la lectura en família voltant la camilla, els dos capficons d’estiu silloters o els banys dins la pica del pou… Senzillesa que assegurava una fortalesa i un compromís en millorar el dia a dia de la nostra Mallorca. Els valors que traspuava N’Arnau eren i són els mateixos de l’ideari polític de l’esquerra mallorquina, compromís amb la terra i amb la gent, lleialtat a les idees, defensa de la identitat de poble, implicació en impulsar xarxa social i cultural per fer possible una societat més crítica i responsable. I al mateix temps intransigent amb les injustícies. Era un home d’esquerres, entranyablement d’esquerres.
Els conceptes d’economia circular, consum responsable, productes de proximitat, polítiques sostenibles, són part del vocabulari present i políticament correcte. Només cal una mirada enrere per adonar-nos que són conceptes inherents a la societat illenca de la Mallorca preturística que formaven part de l’ideari col·lectiu sense tenir necessitat d’explicitar-los. N’Arnau convivia amb naturalitat des de la quotidianitat amb aquests conceptes, per això em dol que els seus néts no puguin gaudir del padrí Arnau perquè els padrins com ell, transmeten una tranquil·la saviesa que amara en el coneixement de les persones sense adonar-se’n i van calant a poc a poc dins seu.
De tant en tant, tot el grup de La Tropa, rebíem un correu de mestrearnau@ on ens convocava al sopar i dinar anual dels companys del CEC o ens informava d’alguna novetat. La Tropa som el grup que gestionàrem la Conselleria d’educació essent conseller en Damià Pons i Pons, així ens denominà el president de l’Estat Espanyol José María Aznar, cosa que ens divertí i n’Arnau ho aprofitava per glosar fent un joc de paraules amb Tropa i CEC. Solia fer les convocatòries amb una glosa improvisada jugant amb ironia amb els mots. Pel març vaig obrir el correu amb la salutació de sempre “BON DIA amiga i amics de la TROPA! .Amb la glosa corresponent on ens comunicava el seu estat de salut:
Aquest caminador
mai ha estat fumador
li han trobat un corcó
a l’esquerre pulmó.
A Casa he retornat
després de ser operat
pulmó esquerr escapçat
i es cos un poc tupat
Un nou CAMÍ emprenem
esper sia tranquil i planer
arribarà qualque coster
però tira-tira pujarem.
Entre glosat i glosat i les dosis del seu “2 de mayo“particular, demanava què es convocàs reunions del grup de MÉS d’educació per parlar de temes urgents aprofitant que ell estava de “jubileu” i no podia trescar per la Serra, ens parlava de la seva “Adaptació curricular significativa i personal”. Amant de l’educació sempre va estar devora dels mestres, del professorat lluitant per la l’escola pública.
El grup de La Tropa, el recordam preparant les reunions amb els sindicats, les estratègies a seguir, el compromís de millorar les condicions laborals i econòmiques del professorat tot i no tenir doblers per fer-ho, les dures negociacions amb la Direcció general de Pressuposts, i les vegades que anava al seu despatx a demanar explicacions perquè no s’havia dotat una plaça a tal centre o a tal altre. N’Arnau era molt curós en el maneig dels doblers públics, era com si fossin seus, i a final d’any tanmateix rebia la repulsa corresponent d’hisenda perquè havia gastat molt més del que tenia pressupostat. El record preocupat, moltes vegades, per donar resposta al nombre ingent de problemes que havia de fer enfront de la seva direcció general i organitzant amb feina de formigueta els començaments de cursos, ironitzant sobre el color blanquinós i quasi transparent de la seva pell.
Un altre regal de n’Arnau és la “Improvisació que no arriba a Glosa”
20 dies ben engabiat
i d’antibiòtics ben farcit
a una clínica de Son Ciutat
i a la fi dimarts n’he sortit
Pneumònia ha estat grossa
el pulmó no està net
per això han fet un “TAC-PET”
per esbrinar bé la “cosa”.
Dilluns setmana entrant
tendrem més informació
per prendre una decisió
i saber per on anam.
I ens recorda marcar una data al calendari per veure’ns i sopar els de La Tropa on la tertúlia de després del sopar sempre acabava recordant anècdotes on generalment n’Arnau n’era el protagonista.
Em vaig adonar de la gravetat de la malaltia de n’Arnau llegint la seva última improvisació que vaig rebre la qual va titular “Infecció estiuenca” ironitzant dient que li havia tocat un ciri curt.
Es pulmó ha congriat
una nova infecció
punyetera malaltia
altre volta a Ciutat
L’informe d’Oncologia
no és molt encoratjador
al pulmó dret ha despertat
un carcinoma amagat
Febrada controlada
seguim amb antibiòtic
i quan estiga arreglada
iniciarem el Camí oncològic.
Hores abans de la seva partida, vaig anar a fer-li una darrera abraçada amarada de respecte. Li vaig demanar, Arnau, et puc ajudar en alguna cosa?. La seva resposta va ser directe: «Si, estima l’ Educació, pensa primer amb els infants, després les famílies i els mestres…i llavors l’Administració!» ho va dir alçant la mà pegant un cop al vent.. Les persones primer, davant de tot les persones, aquest era el pensament i la manera de viure de n’Arnau.
A Mallorca calen molts d’Arnaus!
