Actualment s’està estudiant a la Comissió Europea (CE) si s’inclouen o s’exclouen 07:00 tècniques d’enginyeria genètica de la legislació europea sobre Organismes Modificats Genèticament (OMG), és a dir, si s’obliga o no a etiquetar i diferenciar uns productes que tot plegat segueixen sent aliments fonamentalment d’origen transgènic.
A aquests nous transgènics se’ls ha posat un nou nom per promoure el desordre mental i la confusió social sobre aquest tema, són les anomenades noves tècniques d’enginyeria genètica o New BreedingTechniques (NBTs). Amb nous noms s’intenta evadir la realitat, confonent les coses i invertint significats, un treball perpetrat fins a la sacietat pels qui tenen el poder.
Així doncs, què són aquestes noves tècniques que s’estan estudiant i ens volen presentar com a futurs ORGANISMES NO modificats genèticament. Aquestes tècniques són:
1. Nucleases de Dits de Zinc (ZFN) de tipus -1, -2 i -3 (Tècniques d’edició genètica)
2. Mutagènesi dirigida per oligonucleòtids (ODM)
3. Cisgènesi i intragènesi
4. Metilació d’ADN dependent d’ARN (RdDM)
5. Empelt (sobre un patró modificat genèticament i viceversa)
6. Millora Inversa (RB)
7. Agro-infiltració, tant Agro-infiltració ’sensu stricto’ com Agro-inoculació
Evidentment, aquestes tècniques (a excepció de l’empelt), són tradicionalment conegudes per la gent del camp i la ciutadania, pel que no requereixen un coneixement especial per saber de què estem parlant. Tots i totes sabem el que són les nucleases de dits de zinc de tipus -1, -2 i -3, és cultura popular.
Que el lobby biotecnològic tracti de defensar que aquestes tècniques que es desenvolupen en els seus laboratoris, no tenen res a veure amb la biotecnologia, és de riure. Un dictamen de la Comissió Europea a favor d’aquesta desregulació només evidencia les interessants aventures que experimenten els diners, el poder i les influències entre la política i el mercat.
Així està el panorama, i encara que la legislació actual europea és de les més restrictives pel que fa als OMG, la posició geopolítica és la que és, amb corporacions biotecnològiques com Bayer-Monsanto, Novartis o Syngenta en territori europeu queda clar el seu contacte amb la política europea, que al seu torn afecta la de tot el globus.
Per què el rebuig als transgènics? Ens diran que les mutacions i la modificació genètica són inherents a la vida, i que fins i tot són positives, ja que afavoreixen la supervivència de les espècies en crear diversitat biològica, sempre útil enfront de la diversitat d’entorns, condicions i ecosistemes que presenta el planeta. Evidentment és així, però també és cert que la genètica és una cosa tan complexa que els experts observen com totes i cadascuna de les mutacions que s’indueixen a laboratoris, presenten efectes no desitjats afegits als planejats (i n’hi ha inofensius, positius i negatius).
A més dels aspectes tècnics, hi ha la qüestió moral de la modificació induïda de la vida, i la seva introducció en l’ecosistema, una qüestió que no s’ha consultat a la ciutadania (a través de referèndums, per exemple). I finalment, l’insultant aspecte d’utilitzar l’enginyeria genètica com una eina de poder i control sobre el món rural i agrari, que es relaciona amb un aspecte tan abominable com les patents sobre la vida.
Per cert, estudis independents de les empreses que els fabriquen defensen que les llavors modificades genèticament no són més productives, fins i tot arriben a presentar una productivitat menor.
Per als que vulguin informar el detall sobre aquestes set tècniques:
Steinbrecher, R. (2015): GeneticEngineering in Plants and the ’New BreedingTechniques (NBTs)’. Inherentrisks and theneed to Regulate. EcoNexus. December, 2015.
La seva traducció al castellà per Ecologistes en Acció (traduït per Gabriela Vázquez), i la meva pròpia traducció més breu publicada en rebelión.org (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=226387)
I un portal d’informació sobre transgènics també d’Ecologistes en Acció (http://www.observatorio-omg.org/).
