Els pressuposts de 2017, consolidant el canvi

Foto PresentaciĂł pressupostos al Parlament – CAIB
El passat dijous 22 de desembre s’aprovà la Llei de Pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per l’any 2017. Es tracta dels segons pressuposts d’aquesta legislatura.
Ha estat una tramitació que ha passat un poc desapercebuda. L’atenció medià tica d’aquestes darreres setmanes ha estat sobretot centrada amb les lluites i processos interns de diferents partits, i sobretot pel que fa a l’expulsió de la Presidenta del Parlament per part del seu partit.
De l’aprovació dels pressuposts en vull fer dues lectures, en quant a la forma, i en quant al fons.
En quant a la forma s’ha de destacar que sĂłn fruit del diĂ leg i de l’estabilitat polĂtica. Deixant de banda l’enrenou mediĂ tic al que feia referència, els pressuposts sĂłn la prova mĂ©s palpable de la vigència dels acords entre les forces polĂtiques que donen suport al Govern. I no es tracta d’afirmacions buides. Basta fer una ullada a la resta de parlaments autonòmics per veure que nomĂ©s tres comunitats autònomes, a part de la nostra, han aprovat en temps i forma els seus pressuposts per l’any 2017 (PaĂs València, Andalusia i Navarra). Els motius? Sobretot la inestabilitat polĂtica en molts de casos, i tambĂ©, amb altres, la manca de valentia de diferents governs autonòmics de presentar uns comptes pel boicot de l’Estat, que amb l’excusa d’estar en funcions no facilitava a les comunitats la informaciĂł necessĂ ria de les seves previsions.
En quant al fons, sĂłn uns pressuposts que confirmen la lĂnia marcada pels acords de governabilitat. En l’apartat dels ingressos cal recordar l’importat dèficit fiscal que pateix la nostra comunitat autònoma. La darrera dada «oficial» reconeguda pel Ministeri d’Hisenda situa aquest dèficit entorn dels 1.500 milions d’euros anuals. Tot i aixĂ, mitjançant els instruments de què disposa la comunitat, els pressuposts de 2017 continuen amb l’aposta decidida d’una polĂtica tributĂ ria mĂ©s progressiva que ha permès i permetrĂ destinar mĂ©s recursos als serveis pĂşblics essencials.
Les polĂtiques d’educaciĂł, sanitat, serveis socials i treball s’enduen la major part de l’increment de la despesa no financera, que, a pesar de l’infra-finançament que patim, s’ha situat entorn del 10%.
Són uns pressuposts més socials, no només en els nombres, sinó també amb l’articulat, on la despesa de Dependència passa a ser priorità ria i pot ampliar-se amb cà rrec al fons de contingència. També s’estén l’abast de la Renda Social que podrà complementar les pensions no contributives a les persones sense altres ingressos.
D’altra banda, tambĂ© hi ha un important empenta al medi ambient, amb la recuperaciĂł de personal per la vigilĂ ncia i conservaciĂł dels nostres espais naturals i amb una forta inversiĂł amb infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua, de la mĂ de l’impost turĂstic.
La recuperaciĂł de les infraestructures pĂşbliques tambĂ© hi Ă©s present amb les inversions en transport pĂşblic com la necessĂ ria finalitzaciĂł de l’electrificaciĂł del tren de Sa Pobla i Manacor, aixĂ com el pla d’infraestructures educatives presentat recentment, o la construcciĂł de noves residències.