Els pressuposts de 2017, consolidant el canvi

Antoni Reus (Diputat de MÉS al Parlament de les Illes Balears)

El passat dijous 22 de desembre s’aprovà la Llei de Pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per l’any 2017. Es tracta dels segons pressuposts d’aquesta legislatura.

Ha estat una tramitació que ha passat un poc desapercebuda. L’atenció mediàtica d’aquestes darreres setmanes ha estat sobretot centrada amb les lluites i processos interns de diferents partits, i sobretot pel que fa a l’expulsió de la Presidenta del Parlament per part del seu partit.

De l’aprovació dels pressuposts en vull fer dues lectures, en quant a la forma, i en quant al fons.

En quant a la forma s’ha de destacar que són fruit del diàleg i de l’estabilitat política. Deixant de banda l’enrenou mediàtic al que feia referència, els pressuposts són la prova més palpable de la vigència dels acords entre les forces polítiques que donen suport al Govern. I no es tracta d’afirmacions buides. Basta fer una ullada a la resta de parlaments autonòmics per veure que només tres comunitats autònomes, a part de la nostra, han aprovat en temps i forma els seus pressuposts per l’any 2017 (País València, Andalusia i Navarra). Els motius? Sobretot la inestabilitat política en molts de casos, i també, amb altres, la manca de valentia de diferents governs autonòmics de presentar uns comptes pel boicot de l’Estat, que amb l’excusa d’estar en funcions no facilitava a les comunitats la informació necessària de les seves previsions.

En quant al fons, són uns pressuposts que confirmen la línia marcada pels acords de governabilitat. En l’apartat dels ingressos cal recordar l’importat dèficit fiscal que pateix la nostra comunitat autònoma. La darrera dada «oficial» reconeguda pel Ministeri d’Hisenda situa aquest dèficit entorn dels 1.500 milions d’euros anuals. Tot i així, mitjançant els instruments de què disposa la comunitat, els pressuposts de 2017 continuen amb l’aposta decidida d’una política tributària més progressiva que ha permès i permetrà destinar més recursos als serveis públics essencials.

Les polítiques d’educació, sanitat, serveis socials i treball s’enduen la major part de l’increment de la despesa no financera, que, a pesar de l’infra-finançament que patim, s’ha situat entorn del 10%.

Són uns pressuposts més socials, no només en els nombres, sinó també amb l’articulat, on la despesa de Dependència passa a ser prioritària i pot ampliar-se amb càrrec al fons de contingència. També s’estén l’abast de la Renda Social que podrà complementar les pensions no contributives a les persones sense altres ingressos.

D’altra banda, també hi ha un important empenta al medi ambient, amb la recuperació de personal per la vigilància i conservació dels nostres espais naturals i amb una forta inversió amb infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua, de la mà de l’impost turístic.

La recuperació de les infraestructures públiques també hi és present amb les inversions en transport públic com la necessària finalització de l’electrificació del tren de Sa Pobla i Manacor, així com el pla d’infraestructures educatives presentat recentment, o la construcció de noves residències.