Nel Martí
Coordinador General de MÉS per Menorca
Després de transcorreguts dos anys de l’assumpció de les responsabilitats de govern a les institucions autonòmiques, insulars i municipals, ens calia una reflexió per analitzar el camí recorregut i revisar continguts com a projecte polític. Durant aquests gairebé dos anys la gent de Més per Menorca hem dedicat esforços a reordenar les polítiques institucionals; a marcar un full de ruta i a fixar uns acords de governabilitat per canviar l’estat en què el Partit Popular deixà les institucions. Dos anys per recuperar les polítiques de terra cremada que aplicà la dreta espanyolista i per impulsar accions enfocades a reorientar les necessitats de la gent, però també a treballar nous marcs normatius per fer progressar la societat en general.
Era, per tant, el moment de fer una reflexió -que no una aturada- com a moviment d’esquerres i sobiranista. Havíem treballat molt per dedicar-nos a les institucions i vam creure necessari marcar un temps per dedicar-nos al projecte polític que tan bé va fructificar el maig del 2015. Havíem de redefinir-nos de demanar-nos quines havien de ser les properes passes, quins els nous recorreguts i quines noves polítiques havíem d’encetar.
D’aquí la posada en marxa del primer Congrés de Més per Menorca. El setembre de l’any passat s’iniciaren els preparatius per intentar consolidar el projecte i el Congrés ha conclòs aquest mes de maig amb una satisfactòria empenta de consolidació: la transformació del que fins ara era una coalició electoral amb una formació política més consistent. Aquell moviment nascut l’estiu del 2014 se solidifica.Sumam persones, construïm futur,
Tres eixos sostenien aquestes dues jornades celebrades
Menorca 2025 vol ser un ample full de ruta, en tots els camps, de cara a les accions polítiques que, des de Més per Menorca, s’impulsin a totes les institucions on tinguem responsabilitats. Davant els ràpids canvis que es produeixen a la societat, cal establir noves normatives i noves estratègies per reconduir programes d’actuació que es queden obsolets. Les noves tecnologies, la sostenibilitat mediambiental i els seus recursos naturals, l’atenció social i sanitària, l’ocupació, el turisme o el model territorial i econòmic presenten nous escenaris que cal abordar eficientment davant el neoliberalisme galopant i desbocat que, davant la crisi, ha malferit moltíssimes famílies i s’ha acarnissat amb els col·lectius més desafavorits.
Per altra banda, foren presentades i aprovades dues ponències per ratificar-se i millorar l’ideari de Més per Menorca: als pilars de l’esquerranisme, l’ecologisme i el sobiranista la formació menorquinista vol també assolir els valors íntegres del republicanisme i del feminisme. Un sistema polític modern i plenament democràtic que s’adigui amb la realitat del segle XXI i deixi enrere les anacròniques figures vuitcentistes.
Per altra, assumir els reptes d’una plena igualtat de gèneres i on totes les persones siguin tractades i correspostes d’igual manera, sigui quina sigui ala seva condició. Tot sense renunciar al compromís sobiranista i ecologista, que hem de saber reforçar i intensificar. Tots aquests són valors d’una esquerra que es vol obrir a una democràcia radical i emparada per un sistema polític que col·loqui com a dret fonamental el dret a decidir que tenen les persones i pobles. Llibertat i democràcia plenes, perquè aquestes són les úniques garanties per a la dignitat de les persones i les garanties de llurs futurs. Un ideari revisat que obtingué el vot unànime de tots els presents, resolent, prèviament les esmenes presentades.
Les sessions de debat i resolucions es van tancar amb l’aprovació gairebé unànime de la Ponència d’Organització. Una proposta que ve a fixar l’estructura pre-estatutària i de futur davant un projecte que es convertirà, ben aviat, en un partit polític. El Congrés va culminar amb l’acte central a la Sala Multifuncional i amb l’elecció dels càrrecs i comissions orgàniques que han de regir el renovat Més per Menorca.
Així, vam ser elegits Joan Albert Pons, secretari d’Organització, Josep Castells, secretari de Finances, Pepe Mascaró, secretari d’Actes, i jo mateix com a coordinador general. Els quatre entren directament la nova Comissió Executiva, composta de set membres més: Damià Moll, Pilar Arguimbau, Raquel Marquès i Rafel Guillén, com a vocals elegits també en el congrés. Tanquen la composició de l’Executiva tres membres representatius dels partits agregats a Més per Menorca: Maite Salord (Partit Socialista de Menorca), Rafa Muñoz (Iniciativa Equo-Verds) i Carme Rocamora (Esquerra Republicana-Menorca).
La cloenda va ser amb els parlaments dels convidats que van assistir-hi, tots ells de formacions polítiques afins a Més per Menorca: Ana Miranda del BNG (Bloque Nacionalista Galego); Bernat Picornell d’ERC; Pau Morales de la JERC; Biel Barceló i Bel Busquets, de Més per Mallorca i Sílvia Tur de Gent per Formentera.
Més per Menorca treballarà, per tant, per fer arribar el millor possible el seu projecte davant la societat i per convertir-se en la primera l’alternativa d’esquerres. Consideram la nostra illa com a subjecte polític i tenim clar que el futur de la seva gent s’ha de decidir des d’aquí i amb la gent d’aquí. Volem créixer. I per construir aquest futur fa falta sumar persones per enfortir, tots plegats, un autèntic projecte menorquinista.
