3.3 Propostes de l’STEI

Intersindical per al curs que ve

La primera premissa a considerar, per part de l’STEI Intersindical, és que no s’ha de perjudicar l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge, entre d’altres per motius socioeconòmics i culturals, una situació que s’ha vist agreujada amb la bretxa digital.

En aquest sentit, l’STEI Intersindical reclama que per al pròxim curs hauríem de disposar de plans de reforç que suposin la contractació de més professorat; uns plans que han de servir per a repassar tot allò que no s’ha pogut veure durant els mesos sense classes presencials.

Ara més que mai cal una reducció de les ràtios i una millora de l’atenció individualitzada i de la funció tutorial, que és inherent a la tasca educativa i també poder disposar de més personal de suport per a una millor atenció a la diversitat. L’objectiu de totes aquestes mesures és evitar que la crisi sanitària es converteixi, una vegada superada l’alarma dels contagis per la COVID19, en una crisi social i educativa.

Per aquest motiu, reclamam a l’Administració l’aplicació de mesures com les següents:

  • Formació en TIC per al personal docent, que li permeti conèixer i emprar de manera adequada les diferents aplicacions en línia per a la docència.

  • Dotació d’un major nombre d’hores per a aquella persona docent que s’encarrega en el centre de les tasques relacionades amb les TIC.

  • Reducció del contingut dels currículums de les distintes etapes educatives, amb l’objectiu de racionalitzar allò que l’alumnat ha d’aprendre.

  • Mesures efectives i ràpides perquè la bretxa digital i social no impedeixi al nostre alumnat el seguiment del curs amb normalitat.

  • Contractació de més professorat per a reduir les ràtios dels centres i per a cobrir de manera immediata les baixes que es produeixin durant el curs escolar.

  • Que l’atenció a la situació personal i la gestió emocional de l’alumnat sigui tan important com als seus progressos en l’adquisició de coneixements.

  • Un pla de xoc per a executar sense cap tipus de demora totes aquelles infraestructures educatives que són necessàries.

  • Pla de mesures de conciliació familiar i laboral, si es dóna el cas d’un nou confinament o d’una alternança entre l’ensenyament presencial i en línia. L’escola no pot assumir tota sola la tasca de conjugar el dret a la cura dels familiars i la prestació i el manteniment del lloc de feina, ja que aquesta ha de ser una responsabilitat compartida entre l’Administració i les empreses, que han de facilitar mesures com la reducció de jornada (de fet, hi ha països del nostre entorn europeu que fan jornades de sis hores diàries o de quatre dies per setmana); la flexibilització dels horaris i l’opció del teletreball quan sigui possible, entre d’altres.

Com combatre la bretxa digital?

Una de les alternatives per a combatre-la seria la constitució i/o el reforç de l’existència d’eines TIC de caràcter públic. Altres possibles iniciatives podrien ser aquestes:

  • La creació d’una plataforma pública per a gestionar l’activitat acadèmica, amb recursos didàctics i metodològics.
  • La posada en marxa d’un ajut assistencial per a aquells estudiants d’entorns familiars més vulnerables.
  • Que tot el contingut de les editorials i els fons de les universitats i altres entitats públiques es posi a disposició de l’alumnat de franc.
  • Cursos de formació per a les famílies i l’alumnat, relacionats amb les tecnologies de la informació.
  • Personal de reforç tècnic per a les famílies, que pugui atendre les seves consultes en els domicilis particulars.
  • L’obertura dels centres escolars fora del seu horari lectiu, perquè aquell alumnat que no disposa dels equips tècnics pugui accedir al seu ús, assistit per personal de suport, contractat de manera específica per a aquesta funció.
  • Com a consideració general, un esforç pressupostari que valori el paper de l’escola en la seva tasca com a compensadora de les desigualtats i de foment de la integració social.