3.2 Protecció social per

a l’hivern més cru

Aquest hivern serà un dels més durs de la història de Balears. El nostre model econòmic està muntat per a esprémer la temporada turística al màxim, i aquesta campanya serà mínima a causa de la Covid19 i les incerteses que vivim en aquesta nova normalitat en la qual estem immersos.

Si tot va bé i no hi ha rebrots, és possible que la mini temporada 2020 es pugui prolongar més enllà d’octubre, alguna cosa que l’any passat no va poder ser per les conseqüències directes i indirectes de la caiguda de Thomas Cook. No obstant això, serà difícil estendre-la més enllà de desembre.

Encara que al final tinguem una temporada acceptable per a les circumstàncies, el nombre de persones treballadores actives serà bastant inferior al d’altres anys. De mitjana Balears compte amb uns 500.000 cotitzadors, ara prop de 170.000 estan afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, ERTO.

A aquestes xifres cal sumar els milers de persones que cada any ocupen ocupacions temporals i que aquesta campanya turística no treballaran. Vivim un drama en el qual la meitat de la força productiva de l’arxipèlag es troba inactiva.

La dependència que Balears té del turisme fa encara més preocupant els efectes econòmics que ens deixarà la Covid19. Les més de 200.000 famílies que viuen de la temporada no podran fer-se un matalàs de l’estalvi enguany. Per això era tan important per a UGT que existís una renda mínima.

Encara que l’ingrés mínim vital aprovat necessita millores, que esperem que s’introdueixin en el tràmit parlamentari, representa un escut social imprescindible per a afrontar el que ve. També necessitem el salvavides de la prolongació de les condicions dels ERTO per força major fins a desembre.

A l’impacte sobre l’ocupació i les rendes, s’uneix que els nostres visitants necessiten també contenir la despesa i poden tenir por al contagi. Balears embeni al turista festa, gaudi i relaxació. I aquest confort és molt difícil combinar-lo amb mesures de distanciament social.

En l’imprescindible equilibri entre salut i economia, juga a favor nostre que Balears és un destí segur que ha demostrat tenir un sistema sanitari més que eficaç. Si no volem que la crisi postcovid es converteixi en una hecatombe, hem de fer tot el que sigui a les nostres mans per a compaginar de manera eficaç l’activitat econòmica amb les mesures de protecció.

És històrica la reivindicació de canvis en el model productiu per a tenir un sistema econòmic menys fràgil. Igual que la de millorar la qualitat de l’ocupació. Són qüestions que no es modifiquen d’un dia per a un altre, però ara aquesta necessitat se’ns presenta més imperiosa que mai.

Com a societat no som capaces de trencar el ritme econòmic de Balears. Un ritme que al menor vaivé esquerda el sistema. Els empleats temporals més afortunats, els fixos discontinus de nou mesos, comencen la campanya turística poc abans de Setmana Santa i la finalitzen cap a finals d’octubre. Generen així prestacions contributives de desocupació que els permeten passar l’hivern.

El personal fix discontinu de menys de nou mesos té menor protecció social. Com cotitzen menys temps, alternen any a any prestació contributiva i subsidi. I els més febles són els eterns treballadors eventuals que van girant per les empreses cada temporada. Són uns 200.000 i van ocupant els 400.000 contractes anuals que genera la nostra economia. Sobreviuen a l’hivern amb subsidis de 500 euros.

En l’altra cara de la moneda hi ha una xarxa empresarial, massa adaptada a aquesta economia cíclica, composta bàsicament per un sector hostaler fortíssim, que té fa temps amortitzats els seus establiments. Temporada rere temporada bat rècords de beneficis i el seu compte de resultats sempre és positiva: sis mesos a l’any els costos de personal els cobreix l’Estat amb els nostres impostos.

Aquest és el pervers mirall d’un sistema econòmic que la pandèmia ha fet miques. Els fixos discontinus i els treballadors temporals no podran accedir a prestacions perquè no generaran les cotitzacions suficients. D’aquí la importància per a UGT de l’aprovació de l’ingrés mínim vital. En 2016 registrem una Iniciativa Legislativa Popular, amb més de 700.000 signatures, per al nostre país tingués una ajuda d’aquest tipus.

Balears necessita primer pal·liar l’estat de necessitat que existeix, rescatant a les persones, perquè ningú es quedi enrere. I després, trencar d’una vegada amb el cercle productiu cruel i insostenible de l’estacionalitat. No pot ser que una minoria viva com un rei i una majoria sobrevisqui de mala manera.

L’objectiu d’UGT és que al final les condicions dels ERTO per Covid19 es mantinguin fins al 30 de desembre. Fruit del diàleg social, des de Balears s’ha elevat una proposta al Govern central perquè existeixi una estratègia d’incentius que permetin a les empreses anar obrint els seus negocis mentre es continua protegint a les persones que queden en ERTO.

A la vegada i a curt termini, el sindicat proposa per a l’hivern un pla similar al de l’Imserso, però obert a joves i famílies, així com a residents, sempre que les autoritats no tornin a decretar limitacions de mobilitat. Així es potenciaria un turisme allunyat de sol i platja, es diversificaria l’oferta, i l’arribada de visitants s’esponjaria al llarg de tot l’any.

A mitjà i llarg termini, és imprescindible potenciar la recerca, desenvolupament i innovació, l’economia verda i l’economia de les cures, posant especial atenció als serveis públics.