El passat diumenge 7 de juny va tenir lloc un fet singular aquí a Mallorca, més de 1.500 persones es van concentrar a la plaça del Mercat de l’Olivar de Palma en un acte contra el racisme en el qual la població negra i afrodescendent era no sols l’organitzadora sinó clarament la protagonista.
L’acció a Palma va ser només una de les mobilitzacions que es van replicar aquest mateix dia en més de 14 localitats de l’Estat espanyol dissenyades i coordinades per la plataforma Comunitat Negra, Africana i Afrodescendent d’Espanya, CNAAE, una plataforma d’activistes de la població negra i afrodescendent, majoritàriament dones, constituïda arran de l’onada de protestes mundials per la mort del ciutadà negre George Floyd sota el genoll d’un policia supremacista blanc.
La plataforma naixia com a resposta a la indignació general davant l’enèsim cas de brutalitat policial contra la població negra als EUA (poc es parla de les conseqüències psicològiques de l’exposició històrica dels pobles negres a una llarga cadena de violències físiques, simbòliques i estructurals) naixia per reivindicar la memòria de totes les vides negres arrabassades pel racisme institucional i social constitutiu de la història dels EUA; però naixia també, i sobretot, per assenyalar que el racisme és global, que el racisme és estructural, que el racisme provoca morts també aquí a Espanya, que el racisme és conseqüència d’una construcció ideològica i que el racisme està profundament arrelat en un projecte civilitzador desenvolupat al llarg de més de 400 anys, que genera una sèrie d’inèrcies històriques de les quals s’alimenta tant el capitalisme com la modernitat occidental. Estam parlant de la possessió i explotació dels cossos, les cultures, els ecosistemes i els recursos de sud global.
Si això no s’entén, la qual cosa des del nostre punt de vista és fonamental, no es pot entendre bé què és el racisme i com opera. I sense aquesta explicació, no s’entén tampoc per què l’antiracisme mai ha estat una prioritat real en les agendes de cap formació política en aquest país.
CNAAE representa una passa més (tant de bo sigui la definitiva) en la construcció d’un subjecte polític negre a Espanya que garanteixi la defensa dels drets col·lectius de la nostra població: el dret a l’habitatge, a la sanitat, a l’ocupació, a l’educació, en definitiva, a una vida digna també per a les persones negres, africanes i afrodescendents que vivim a Espanya. Perquè les nostres vides negres ens importen. Si guany medalles en el teu nom, si recull la fruita per tu, si guard per tu els teus fills i la teva gent gran, si buit de fems els teus carrers i si el teu benestar se sosté en part per l’explotació que les teves corporacions fan dels meus pobles i els meus ecosistemes, exigesc que la societat a la qual jo també estic contribuint em representi (també a l’espai simbòlic) i vetlli pels meus interessos i per la meva seguretat.
En aquest sentit, un dels objectius principals de la plataforma és donar poder i donar protagonisme a la població negra, africana i afrodescendent: la nostra veu, les nostres experiències, la nostra perspectiva i la nostra agenda. Perquè, emulant el títol de Najat El Hachmi, fins ara “Sempre han parlat per nosaltres”.
La idea de donar poder i reclamar el protagonisme per a la població negra però no va començar amb la concentració del diumenge 7 de juny. Al cap i a la fi, la nostra és una història de resistència i de resiliència davant més de 400 anys d’enfrontar-nos a un sistema-món que s’ha construït sobre la base de la nostra exclusió.
Som hereus d’una llarga lluita per la dignitat i la supervivència. Des de la dècada dels anys 70 a Espanya persones i organitzacions negres han treballat, any rere any, per denunciar el racisme existent i incidir políticament amb l’objectiu d’introduir les nostres reivindicacions en les agendes de les organitzacions civils i polítiques d’aquest país. Un bon exemple d’això va ser l’informe sobre el racisme a Espanya redactat per la Societat Civil Africana i Afrodescendent, de la qual en formaven part 11 organitzacions negres espanyoles, que es va remetre al Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació Racial per a la seva discussió en la sessió de 26 d’abril de 2016 a Nova York.
Sabem que no és un camí fàcil. La reversió de la complexa trama que sosté el racisme implica descolonitzar el pensament i descolonitzar la història. En definitiva, implica desmuntar els privilegis sobre els quals s’ha edificat el supremacisme de la “blanquitud”. I això ofèn. Ningú reconeix els seus privilegis, ja que és una manera de conservar-los. Perquè en el fons, ningú vol abandonar els seus privilegis. Però ni l’eurocentrisme ni la blanquitud viuen el seu millor moment. La blanquitud se sent assetjada. D’aquí els múltiples exemples a escala global del que la investigadora nord-americana Robin diAngelo denomina com a “Fragilitat blanca”.
Segons diAngelo la blanquitud, com a posició social i política, atorga una situació privilegiada i equilibrada en termes de raça. Sense amenaces, sense tensió, una còmoda i inconscient zona de comfort. Però tot aquest equilibri salta pels aires quan és confrontat sobre racisme per persones racialitzades, generant reaccions irades i fins i tot violentes.
He dit en altres ocasions que ni Mallorca, ni Espanya ni cap altre lloc del món són ja només blancs. I nosaltres som aquí per garantir que això sigui efectiu. Hem vingut a problematitzar la qüestió racial, a generar incomoditat. Perquè Black Lives Matter, les Armilles Negres de França o ara la CNAAE, fem part d’una tradició d’emancipació que beu de les fonts del panafricanisme, del postcolonialisme, de la lluita pels drets civils, dels postulats dels Black Panthers, de la decolonialidad o de l’afrofeminisme.
Tal com apuntava la germana Tania Adam en un excel·lent article a la revista Crític el passat 12 de juny, reconectam les diàspores afro i el continent africà “a través de nous imaginaris culturals, amb la tecnologia i la lluita antiracista ben presents”.
Som una resposta global davant una opressió global
