Som quasi a la meitat de la legislatura i la feina parlamentària continua de forma intensa. La tasca legislativa fins ara ha estat molt significativa. Derogació de la llei de símbols, de les lleis turística, sòl i agrària agressives amb el territori i l’aprovació d’una llei d’avaluació ambiental clara i àgil.
La llei de renda social garantida, pionera a l’Estat espanyol, suposa un important suport a les persones més afectades per l’atur, la desigualtat, la pobresa i la precarietat laboral. Cada any l’esforç pressupostari per a arribar a més beneficiaris mostra el compromís del govern del canvi amb la gent i les persones més vulnerables.
Les lleis d’igualtat i de l’anomenada de fosses posen al seu lloc la justícia democràtica cap a les dones i les víctimes oblidades de la guerra civil.
Hem retornat l’obligació del coneixement del català dels treballadors públics. La llengua pròpia és un eix vital de la nostra forma de fer política.
Lluitam per posar fre a la implantació de les grans superfícies donant impuls i suport al petit comerç amb un decret llei i una modificació de la llei de comerç que obliga a tenir en compte l’impacte de les infraestructures afectades abans de noves autoritzacions.
La connectivitat aeroportuària és la base de la nostra mobilitat i una eina de cohesió territorial. La proposta de tarifa plana entre les illes de 30 € aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears, no s’ha aprovat pel govern del PP estatal però seguirem defensant la seva implantació amb fermesa.
Cal destacar l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), posat en marxa en pocs mesos des de la seva recaptació fins al repartiment dels recursos aconseguits, amb dos vessants importants, per una part fer conscients als visitants de la necessitat de protegir el nostre territori i de l’altra contribuir a disposar de majors recursos dedicats prioritàriament a pal·liar l’impacte mediambiental de l’activitat turística.
La proposta de Llei contra les prospeccions petrolieres és un clam a les nostres illes i s’ha aprovat per unanimitat, ara cal esperar que el Congrés espanyol hi doni suport.
En aquest nou període de sessions hi ha reptes importants en marxa. L’aprovació del Parc natural Es Trenc-Salobrar de Campos després de vint-i-cinc anys de la LEN, farà possible aprovar un pla d’usos de la zona protegida que permeti destinar-hi recursos per a la seva millor protecció.
La llei de comercialització d’estades turístiques per a regular una activitat que ha provocat una oferta descontrolada, principalment en edificis plurifamiliars, actualment prohibida i, que de forma indirecta, afecta de forma negativa en l’oferta de lloguer per a habitatge habitual.
Aquesta llei es complementa amb la futura llei d’habitatge que prepara el Govern Balear, l’eina bàsica per a fomentar el lloguer social i millorar l’accés a l’habitatge als residents de les illes i de forma prioritària dels col·lectius vulnerables. La nova llei d’accessibilitat universal ha de fer realitat les necessitats dels col·lectius.
Important serà l’aprovació de la compilació del dret civil de les Illes Balears per a clarificar els trets normatius diferencials de les nostres illes i que afecten de forma directa als nostres residents.
La propera llei d’Indústria ha de contribuir a l’impuls d’un sector que ha anat baixant el seu pes dins l’economia balear any rere any, però molt necessari per a contribuir a la diversificació econòmica que aquest nou govern té com a objectiu essencial de les seves polítiques.
Dins l’àmbit de participació en les polítiques públiques cal ressaltar la modificació de la llei de règim local, que una vegada aprovada permetrà que la ciutadania pugui fer propostes que afecten els seus municipis baixant l’exigència actual del 20% de signatures sobre habitants al 10% fins a 5.000 h. i al 2% per als de més de 5.000 h. Per exemple en un poble de 3.000 persones ara s’exigeixen 600 signatures i amb la nova llei amb només 300 es podran presentar mocions als plens. En un municipi de 10.000 h ara són 2.000 i d’aquí a poc temps bastaran 600 signatures.
La modificació del reglament del Parlament de les Illes Balears està en marxa i una part molt important és el nou capítol de participació ciutadana, l’anomenat escó 60 cercant el consens més gran.
Els Acords pel Canvi han propiciat l’avanç en revertir, amb i per a la gent, moltes de les polítiques del PP, en educació, en sanitat, en serveis socials, en medi ambient, etc. Queda molt a fer i s’ha de lluitar per contrarestar la política del govern del PP estatal que ha imposat la llei Montoro al Govern, als Consells i als Ajuntaments i que no ha fet cap millora al finançament de les nostres Illes. Ben al contrari, ens ha tornat enrere les inversions estatutàries, aportacions de convenis aprovats i ha baixat pel 2017 les inversions dels pressupostos generals de l’Estat a les nostres illes.
La tasca parlamentària també cerca impulsar propostes no legislatives mitjançant les proposicions no de llei, al govern autonòmic i/o el govern central, donant suport, promovent o rebutjant mesures en quasi tots els àmbits.
Aquesta legislatura al Parlament hi ha set grups parlamentaris, s’han viscut noves situacions i el debat oscil·la entre intens, enriquidor o repetitiu, cal reconèixer,
en algunes ocasions.
MÉS per Mallorca ha apostat per arromangar-se i anar per feina, no sols donant suport a un govern d’esquerres. La seva gent ha agafat la responsabilitat de governar i dur a terme polítiques de canvi entre entrebancs econòmics, burocràtics i de consens polític. Molta il·lusió i moltes hores de compromís que ens fa sentir orgulloses.
