Després de tres anys intensos, la gran mobilització social aglutinada al voltant de la plataforma “Al Molinar, Port Petit” ha provocat que la Junta Directiva del Club Marítim del Molinar de Llevant hagi renunciat al seu projecte d’ampliació. A la vegada, en saber la notícia, la Plataforma va respondre amb un comunicat agraint a les institucions la seva postura contundent en contra de l’ampliació de l’emblemàtic moll: “han sabut fer-ne ressò de les demandes socials i han rebutjat qualsevol ampliació donant-nos suport: Parlament Balear, Govern, Consell i Ajuntament de Palma”, recordant que “aquest rebuig social, polític i institucional no es veia a Palma des de feia molts anys”.
Pocs mesos enrere, l’Ajuntament de Palma va aprovar una moció contra el projecte del club, donant suport a l’Autoritat Portuària de Balears perquè dugui a terme el seu compromís de conservar-lo i rehabilitar-lo, respectant les seves dimensions i estètica actuals. El Consell i el Parlament Balear també es varen posicionar en el mateix sentit. En totes les ocasions, aquestes iniciatives varen rebre el suport de totes les forces polítiques a excepció del Partit Popular.
En el cas de l’Ajuntament, Antoni Noguera ha estat el portaveu de la defensa del Port Petit i així ho ha manifestat de manera reiterada davant l’APB. Just després de conèixer que el Club Marítim tirava el seu projecte enrere, ho celebrava amb les següents declaracions: “S’ha imposat el sentit comú. La ciutadania guanya amb aquesta decisió. Ens posam a disposició de l’Autoritat Portuària per col·laborar en la rehabilitació del port a escala humana i tenint en compte el seu entorn”.
En la línia de les principals reivindicacions de la Plataforma, ara Cort exigeix a l’APB millorar les instal·lacions nàutiques respectant la idiosincràsia del barri, donar continuïtat al passeig, mantenir la concessió dels amarraments dels usuaris actuals, i rehabilitar l’edifici social del Club (construcció del reconegut arquitecte Carles Garau i de la qual Urbanisme ja en va decretar mesures cautelars de protecció). De moment, si abans del març del 2018 (data en què finalitza la concessió del Club Marítim) no s’arriba a un acord que inclogui aquests condicionants, Ports mantendrà la seva intenció d’assumir la gestió dels amarraments del Molinar per assegurar la seva preservació.
Paral·lelament, l’àrea de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, està treballant per conservar la identitat dels barris i pobles emblemàtics de Palma, entre els quals el Molinar, on ja no es donen noves llicències d’obres si aquestes no s’adeqüen a l’estètica del barri. El que es pretén és que els nuclis històrics de Palma tenguin una protecció especial en el planejament urbanístic de la ciutat. Així mateix, en el darrer any s’ha estat treballant en una delimitació precisa d’aquests nuclis a peu de carrer, una feina que també ha servit per determinar tant els edificis que s’inclouran en el Catàleg d’elements d’interès arquitectònic com els conjunts amb valor ambiental.
Mentre, per tal de bloquejar qualsevol possibilitat que no encaixi amb aquesta línia, el juliol del 2016 ja es va fer una suspensió cautelar de llicències als edificis susceptibles de catalogació i per primera vegada s’apliquen les disposicions de la Llei del Sòl que obliguen a adequar les noves edificacions al seu entorn, amb una avaluació obligatòria de la Comissió de Centre Històric. En conseqüència, durant el darrer any s’han revistat tots els projectes presentats i s’han exigit, quan s’ha considerat necessari, els canvis oportuns amb l’objectiu d’evitar impactes negatius.
Pel que fa a la futura regulació, els objectius principals són incloure nous edificis al Catàleg d’acord amb els estudis empresos per arquitectes i historiadors de l’art, determinar els elements o conjunts de valor ambiental i regular-los, perfeccionar la regulació de les alineacions i alçàries per mantenir la uniformitat i establir patrons estètics i de materials que assegurin la concordança de les noves edificacions amb les tradicionals.
En definitiva, es tracta d’assegurar uns mínims objectius pel que fa a la integració de les noves edificacions d’acord amb la tipologia de les construccions tradicionals dels barris en qüestió, sense menystenir possibles propostes que puguin esdevenir nous elements del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Els barris que seran protegits, consisteixen en una sèrie de nuclis existents ja a principis del segle XX, més enllà del perímetre de les antigues murades de ciutat i apareguts per motius agrícoles o industrials. Per tant, es consideren com a nuclis tradicionals a efectes de regulació Sant Jordi, la Casa Blanca, l’Aranjassa, el Pil·larí, el Coll d’en Rabassa, el Molinar, Can Capes, els Hostalets, Son Sardina, Establiments i el Secar de la Real, Son Rapìnya, Son Roca, Son Serra-La Vilera, Son Espanyolet, els nuclis tradicionals de Gènova, la Bonanova i Portopí, així com la part no inclosa al PERI del Terreno. En aquest llistat se li sumen els barris del Jonquet i Santa Catalina, dels quals ja s’estan tramitant els seus plans especials.
Cal recordar que de MÉS per Palma sempre hem defensat la conservació de la fisonomia tradicional dels barris i pobles de la nostra ciutat. Ho defensàrem durant la passada legislatura de manera reiterada a Cort, ho incloguérem al programa electoral i ara que governam, treballam per fer-ho possible. És així com ens agrada la nostra ciutat.
