El camí fins a l’1-O Claredat, ceguesa i duresa

La cosa ve de lluny. Ho dic simplement perquè les duríssimes imatges de repressió per part de l’Estat espanyol a Catalunya, aquests dies, són la seua escassa però dura resposta a un procés que ve de lluny, i que es podria afrontar d’una altra manera.

Com a historiador m’agrada mirar-me les coses amb perspectiva. A més, viure a Eivissa et permet també una visió més relaxada per la distància.

Des que no es va admetre el resultat d’un referèndum –legal i acceptat- sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el 2006, la cosa no ha fet més que créixer. Sintetitzem: recurs del PP a la reforma; campanya de recollida de firmes a escala estatal per part dels populars; rebaixa de ribot al Congrés dels Diputats i el Tribunal Constitucional; manifestació catalana en contra l’estiu del 2010; diades de l’11 de setembre que passen del marc més institucional als carrers; diades que han concentrat milers de voluntaris i centenars de milers d’assistents, amb un creixement imparable; cop de porta del president espanyol Rajoy al president català Mas sobre la petició d’aquest d’un concert econòmic, l’estiu del 2012; acostament entre grups parlamentaris, a partir d’aleshores; rebuig frontal del Congrés dels Diputats a la demanda de traspàs de la competència per convocar el referèndum al Parlament català, el 2014; acord al Parlament de Catalunya per una consulta sobre la permanència de Catalunya a l’Estat; proximitat d’interessos que això teixeix; consulta del 9N del 2014; convocatòria de noves eleccions al Parlament de Catalunya; roba bruta que treu l’aparell de l’Estat a través de policies i mitjans de comunicació afins; construcció de la candidatura de Junts pel Sí, fent possible que ERC i CiU s’acostin i que s’hi sumin entitats cíviques com Assemblea o Òmnium que no fan més que créixer en integrants; majoria absoluta de Junts pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya, el 2015.

Presidència d’un independentista declarat com Carles Puigdemont, el 2016; anunci de la creació d’un full de ruta per convocar un referèndum; anunci d’un full de ruta acordat que conduiria a la celebració d’un referèndum; demandes de negociació per part de la Generalitat i el Parlament; constants recursos presentats per PSC, Ciutadans i el PP al Tribunal Constitucional contra actuacions de governants catalans; actuacions en matèria exterior per explicar el procés català; el ressò d’aquestes actuacions; enquestes fiables que situaven en un 80% els catalans favorables a un referèndum; anunci del referèndum d’autodeterminació de Catalunya per a l’1-O; aprovació de les lleis del Referèndum i de Desconnexió; la mobilització popular de la Diada d’enguany i la sortida al carrer dels dies anteriors a la consulta; recerques constants de qüestions per denunciar i processar polítics catalans i institucions catalanes per part de fiscals i jutges espanyols; la gernació que va anar a votar l’1-O, sabent que les condicions no eren les idònies; el pacifisme que sempre ha mostrat el procés català; l’enorme distància entre aquesta postura i la dels cossos de seguretat de l’Estat, l’1-O.

A aquest fil hi podem sumar els efectes del 15M sobre la desafecció de molts ciutadans respecte dels governants, traduïda en demandes de més participació efectiva en política i de major transparència institucional. La denúncia dels casos de corrupció política apareguts en l’àmbit estatal. I, sobretot, l’eterna presència al govern del PP i de Rajoy, cecs i sords a tot el que pugui fer olor de condicionar la “sagrada” unitat d’Espanya i el compliment de la llei.

Atès tot això, és evident que els membres que donen suport al procés català no pararan fins a aconseguir la possibilitat de decidir el futur de Catalunya. Han demostrat un convenciment extrem en la darrera dècada.

Segueix sobtant, per tant, la postura del govern, de la cúpula judicial i policial espanyola. Ceguesa nua i crua. És la millor fàbrica d’independentistes i de partidaris de la consulta.

La participació i el resultat del referèndum de l’1-O han estat històrics. Una altra cosa és que els seus condicionants permetin una conducció directa i ràpida a una declaració d’independència.

Això formaria part d’un altre capítol. D’una sèrie que no s’ha acabat…



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad