David Abril Hervás
Portaveu del grup parlamentari MÉS per Mallorca
Parlament de les Illes Balears
El 2013 la Comissió Europea va estirar les orelles al Regne d’Espanya per tenir el preu de construcció d’autopistes més car de tot el vell continent: entre 2 i 5 milions d’euros el quilòmetre. Els 23 quilòmetres de les autopistes d’Eivissa, que se situaran al voltant dels 600 milions d’euros a la finalització de la concessió ens hauran costat uns 26 milions d’euros/km.
Això les converteix en unes de les carreteres més cares del món, i només per això ja fa temps que aquest tema hauria d’haver estat investigat, sobretot si tenim en compte que el pressupost inicial previst per a les obres al Conveni de Carreteres amb l’Estat era de 8,33 milions d’euros.
La via d’accés a l’aeroport d’Eivissa i la de Sant Antoni es varen licitar el 2005 per uns 170 milions d’euros, amb un règim concessional anomenat de «peatge a l’ombra». Bàsicament, les constructores avançaven els diners, i una vegada entregades les carreteres a l’Administració (2008) aquesta retornava la inversió mitjançant un cànon repartit en 25 anualitats, amb una part fixa i una altra variable, en funció de la quantitat de cotxes que hi passen. Això ha convertit les autopistes d’Eivissa en la segona hipoteca de la nostra comunitat, només superada per l’hospital de Son Espases, que almenys és un hospital.
A la comissió d’investigació hem pogut comprovar com es varen prendre decisions polítiques nefastes (i no sols perquè les prengués l’inefable Jaume Matas, qui es va limitar a ser un alumne destacat d’Aznar en aplicació del seu «pla d’infraestructures» de 19 bilions d’euros). Es varen adjudicar a dit contractes milionaris; es va arrasar amb patrimoni arqueològic i cultural de la Pitiüsa major, de valor incalculable; es va desallotjar gent de les seves llars per la força, i en molts casos sense ni tan sols haver notificat l’expropiació. I molt més.
I a pesar de tot això, del que hem pagat i del que seguirem pagant, es tracta d’unes carreteres mal parides: fa uns dies, sense anar més enfora, un dels enginyers del Govern ens explicava als diputats i diputades membres de la comissió d’investigació com, si s’hagués «respectat» el projecte original de l’autopista d’accés a l’aeroport a un dels trams que encara ara pateix inundacions, per desallotjar l’aigua de les pluges hauria fet falta construir un canal sense pendent de 30 metres d’ample i 1,5 km de llarg fins a arribar a la mar. En el seu lloc es va construir una bassa (la de Sant Jordi) a la qual s’hi bomba l’aigua quan plou perquè no s’inundi la carretera. I que es va licitar «d’aquella manera» i s’ha hagut de pagar a part.
Tot això ens hauria de fer reflexionar sobre què ha fet que fallin tots els presumptes «controls» de lAdministració en el maneig de diners públics. I això es deu a la constel·lació d’interessos entre empreses privades constructores d’obra pública, entitats financeres (que han guanyat el doble perquè han estat doblement rescatades també amb els nostres doblers), polítics i funcionaris. A la comissió d’investigació hem pogut evidenciar no només contradiccions importants entre uns i altres, sinó mentides que han quedat acreditades i que es castiguen amb entre 6 mesos i un any de presó, perquè això no és un joc d’infants. Mentides algunes d’elles atribuïbles a persones amb responsabilitats polítiques i administratives no ja de fa una dècada, sinó de la passada legislatura presidida pel Sr. Bauzá.
No es tracta de «demanar comptes» per un tema «de fa 10 anys» (i a damunt, d’Eivissa!), com han dit aquells que mai no han volgut que es creàs aquesta comissió d’investigació. Es tracta d’una important hipoteca que seguirem pagant durant molts anys les ciutadanes i ciutadans de Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca, que justament no anam «sobrats» de finançament públic per mantenir els serveis públics bàsics com l’educació o la salut. I si es dóna la més mínima possibilitat de recuperar un sol euro públic d’aquesta gran estafa, i de què no es tornin a repetir robatoris d’aquesta magnitud a les arques públiques, ja haurà valgut la pena.
