Quan va caure el mur de Berlín molts d’ingenus varen pensar que els murs, l’OTAN, les guerres….havien passat a la història. Un parell mallorquí de dècades després queda meridianament clar que el final del mur de Berlín no suposava el començament d’una època de pau i prosperitat sinó que el capitalisme triomfant entrava a una nova fase històrica, més violenta, agressiva, autoritària i de domini dels més rics front a la majoria de la humanitat. Com va dir un important magnat americà: “la lluita de classes existeix i l’està guanyant la meva” .
Aquesta nova situació mundial no solament va acabar amb el denominat “camp socialista”, sinó que ha destrossat a la socialdemocràcia i debilitat a les opcions revolucionàries arreu del planeta.
Ara tenim en Trump que aixeca un nou mur de la vergonya entre EUA i Mèxic, per afegir als de Ceuta, Sàhara, Cisjordània, Hongria… que comença a eliminar les tímides polítiques socials del seu país i que dóna ales al racisme, la xenofòbia i qualsevol atac als drets civils.
Però a la Unió Europea l’extrema dreta emmirallada amb Trump se prepara per incrementar el seu pes a pesar de la derrota soferta a les eleccions Presidencials d’Àustria a mans de l’esquerra verda.
I m’entre què fa l’esquerra?. Hem vist que apostar per Hillary Clinton, representant de l’establiment americà, front a Sanders no va ésser un bon negoci. Ara veurem que passa a les properes eleccions presidencials franceses a on l’extrema dreta de Le Pen i el candidat més conservador de la dreta s’enfrontaran al candidat socialista que ha guanyat les primaries de dia 29 de gener, Benoit Hamon. Que representa l’ala esquera del socialisme francès.
A l’Estat espanyol el 2017 és un any molt important per algunes de les formacions de l’esquerra. Podemos serà la primera que celebrarà el seu congrés i no deixa d’ésser decebedor que les tres posicions que se confronten democràticament al seu Vistalegre II siguin molt similars a les que fa més de vint anys se confrontaren dins Izquierda Unida. Les posicions de Pablo Iglesias se semblen com una gota d’aigua a una altra a les de Julio Anguita d’aleshores, com les d’Errejon a les de Gaspar Llamazares i les de la corrent anticapitalista a les posicions del sector trotskista d’IU. No sembla un panorama massa esperançador.
El PSOE també té una cita decisiva a principis d’estiu. Per ara hi ha dues opcions en lliça. Una nítidament contrària a la gran coalició, que vol un socialisme autònom de la dreta conservadora i que pugui fer aliances amb les altres esquerres, representada per Pedro Sánchez i una altra que diu que també vol un projecte socialista autònom però que està encapçalada per Patxi López que no cal oblidar és l’únic dirigent socialista que ha governat amb el PP, no de bades va ésser lendakari amb el suport del PP. Per completar el panorama caldrà saber si els poders fàctics que destronaren a Pedro Sánchez per permetre que governés en Mariano Rajoy se fiaran de Patxi López o voldran el seu genuí candidat, o millor dit en aquest cas, candidata.
Però encara que per la majoria de comentaristes polítics i mitjans de comunicació amb aquestes dues formacions s’acaba l’esquerra a l’àmbit de l’Estat espanyol, per l’Altra Mirada no és així i sabem que també en el món del sobiranisme d’esquerres hi ha fites importants dins aquest any. Sense entrar en el procés sobiranista català i en la recomposició de les esquerres catalanes, que seran d’una transcendència molt important tant pel Principat com per la resta de l’Estat, en el País Basc alguns dels partits que formen BILDU també tenen congrés, Eusko Alkartasuna i Sortu. Congressos importants pel futur de BILDU i en definitiva del sobiranisme basc. El mes de març el BNG té un important congrés a Galícia, a l’igual que els companys de MÉS per Menorca poc abans de l’estiu.
En tots aquests esdeveniments, a part del debat sobre les polítiques que li son pròpies a cada una de les formacions als seus territoris, hi ha una pregunta que els afecta a totes, com el sobiranisme pot trencar fronteres per arribar a amplis espais de la seva societat i convertir-se amb una força decisiva pel canvi?.
