Com tenim els partits
Quan va caure el mur de BerlĂn molts d’ingenus varen pensar que els murs, l’OTAN, les guerres….havien passat a la història. Un parell mallorquĂ de dècades desprĂ©s queda meridianament clar que el final del mur de BerlĂn no suposava el començament d’una època de pau i prosperitat sinĂł que el capitalisme triomfant entrava a una nova fase històrica, mĂ©s violenta, agressiva, autoritĂ ria i de domini dels mĂ©s rics front a la majoria de la humanitat. Com va dir un important magnat americĂ : “la lluita de classes existeix i l’estĂ guanyant la meva” .
Aquesta nova situació mundial no solament va acabar amb el denominat “camp socialista”, sinó que ha destrossat a la socialdemocrà cia i debilitat a les opcions revolucionà ries arreu del planeta.
Ara tenim en Trump que aixeca un nou mur de la vergonya entre EUA i Mèxic, per afegir als de Ceuta, SĂ hara, CisjordĂ nia, Hongria… que comença a eliminar les tĂmides polĂtiques socials del seu paĂs i que dĂłna ales al racisme, la xenofòbia i qualsevol atac als drets civils.
Però a la Unió Europea l’extrema dreta emmirallada amb Trump se prepara per incrementar el seu pes a pesar de la derrota soferta a les eleccions Presidencials d’Àustria a mans de l’esquerra verda.
I m’entre què fa l’esquerra?. Hem vist que apostar per Hillary Clinton, representant de l’establiment americà , front a Sanders no va ésser un bon negoci. Ara veurem que passa a les properes eleccions presidencials franceses a on l’extrema dreta de Le Pen i el candidat més conservador de la dreta s’enfrontaran al candidat socialista que ha guanyat les primaries de dia 29 de gener, Benoit Hamon. Que representa l’ala esquera del socialisme francès.
A l’Estat espanyol el 2017 és un any molt important per algunes de les formacions de l’esquerra. Podemos serà la primera que celebrarà el seu congrés i no deixa d’ésser decebedor que les tres posicions que se confronten democrà ticament al seu Vistalegre II siguin molt similars a les que fa més de vint anys se confrontaren dins Izquierda Unida. Les posicions de Pablo Iglesias se semblen com una gota d’aigua a una altra a les de Julio Anguita d’aleshores, com les d’Errejon a les de Gaspar Llamazares i les de la corrent anticapitalista a les posicions del sector trotskista d’IU. No sembla un panorama massa esperançador.
El PSOE tambĂ© tĂ© una cita decisiva a principis d’estiu. Per ara hi ha dues opcions en lliça. Una nĂtidament contrĂ ria a la gran coaliciĂł, que vol un socialisme autònom de la dreta conservadora i que pugui fer aliances amb les altres esquerres, representada per Pedro Sánchez i una altra que diu que tambĂ© vol un projecte socialista autònom però que estĂ encapçalada per Patxi LĂłpez que no cal oblidar Ă©s l’únic dirigent socialista que ha governat amb el PP, no de bades va Ă©sser lendakari amb el suport del PP. Per completar el panorama caldrĂ saber si els poders fĂ ctics que destronaren a Pedro Sánchez per permetre que governĂ©s en Mariano Rajoy se fiaran de Patxi LĂłpez o voldran el seu genuĂ candidat, o millor dit en aquest cas, candidata.
Però encara que per la majoria de comentaristes polĂtics i mitjans de comunicaciĂł amb aquestes dues formacions s’acaba l’esquerra a l’à mbit de l’Estat espanyol, per l’Altra Mirada no Ă©s aixĂ i sabem que tambĂ© en el mĂłn del sobiranisme d’esquerres hi ha fites importants dins aquest any. Sense entrar en el procĂ©s sobiranista catalĂ i en la recomposiciĂł de les esquerres catalanes, que seran d’una transcendència molt important tant pel Principat com per la resta de l’Estat, en el PaĂs Basc alguns dels partits que formen BILDU tambĂ© tenen congrĂ©s, Eusko Alkartasuna i Sortu. Congressos importants pel futur de BILDU i en definitiva del sobiranisme basc. El mes de març el BNG tĂ© un important congrĂ©s a GalĂcia, a l’igual que els companys de MÉS per Menorca poc abans de l’estiu.
En tots aquests esdeveniments, a part del debat sobre les polĂtiques que li son pròpies a cada una de les formacions als seus territoris, hi ha una pregunta que els afecta a totes, com el sobiranisme pot trencar fronteres per arribar a amplis espais de la seva societat i convertir-se amb una força decisiva pel canvi?.