Un fantasma recorre Europa, el fantasma del neo-feixisme. Des de Polònia, Txèquia, Hongria, passant per Àustria i fins a Itàlia ja tenen responsabilitats de govern. Però són molts més els països a on hi ha formacions polítiques cada cop més potents que s’alineen amb l’extrema dreta. I allò pitjor és que els seus posicionaments racistes i xenòfobs penetren a les posicions dels partits de dretes que eren estrictament democràtics i fins i tot a amplis sectors de la socialdemocràcia.
El líder de la Lliga nord, el feixista Salvini ja ens ha anunciat que està disposat a passejar-se per tota la Unió Europea predicant els seus postulats i cridant a una “Lliga de Lligues” per enfortir l’extrema dreta europea.
Davant aquesta ofensiva terrible la Unió Europea en lloc d’aixecar amb valentia i força la bandera de la defensa dels drets humans, de les llibertats, la solidaritat, vertaderes senyes d’identitat fins no fa molt d’Europa, s’acovarden i els distints països competeixen entre ells per qui fa la proposta més salvatge davant l’assassinat en massa de persones a la Mediterrània.
On està la França de la “Liberté, egalité, fraternité”. Aquells països que recollien exiliats polítics i/o econòmics, vinguessin d’on vinguessis. Els més vells encara ens recordem amb admiració d’aquell primer ministre suec, Olof Palme, que es va manifestar en contra de la Dictadura franquista i del suport que durant els anys del Franquisme tinguérem els lluitadors per la llibertat de les democràcies europees.
Escarrufa pensar que la darrera frontera, front a la més brutal xenofòbia és la Sra. Merkel. Com dirien en castellà: “Apaga i vámonos”.
Però a diferència de Franco que va arribar al poder després d’una sanguinària guerra, Hitler i Mussolini guanyaren les eleccions i ara els partits que governen els països que he anomenat abans també han guanyat unes eleccions.
Sí amics i amigues, si ho pensem fredament, terroritza. Milers i milers de ciutadans europeus quan veuen les imatges de les persones mortes a la Mediterrània no els hi mou la compassió, ni la fraternitat, ni el clam per la justícia. Si no quines mesures s’han de prendre perquè tota aquesta gent no arribi a casa seva. Ja els hi va bé camps de concentració o de refugiats, digeu-li com vulgueu, a Turquia o a la riba sud de la Mediterrània. Aixecar murs i reixes de filferro sigui a Ceuta i Melilla, o a Hongria. Com deuen explicar als seus fills avui milers de ciutadans hongaresos, xecs o polonesos que durant anys clamaren contra el “mur de Berlín” i ara defensen que en posin als seus països.
Com és possible que no se n’adonin que tota aquesta gent fuig de la por, la guerra, la fam, la misèria i que estan disposades a jugar-se la vida per arribar a allò que ells consideren un món millor? O si que se n’adonen però prefereixen tancar els ulls i donar suport a campanyes anti-musulmanes o que auguren que ens llevaran la nostra feina. Per cert com feren a Europa no fa encara un segle quan milers de ciutadans i governats miraven a una altra banda quan el nazisme i el feixisme massacrava al poble espanyol o quan milers de persones, jueus, comunistes, lluitadors per la democràcia,… eren duites a camps de concentració amb trens per portar el bestiar i allà torturades i moltes gasejades.
Què cal per què els ciutadans i els governants d’aquesta Europa que fou el bressol de la democràcia se n’adoni que l’única solució al greu problema de la immigració no és una altra que eradicar la pobresa i la fam del món?. Per què ningú hagi d’abandonar casa seva i els seus per poder treballar i menjar?. I això es podria solucionar eliminant la carrera armamentista, combatent el narcotràfic i el tràfic de dones o gravant el tràfic internacional de capitals per posar tan sols un exemple.
Sí, els enemics dels ciutadans europeus no són els immigrants, són aquest petit percentatge de gent que controla la quasi totalitat de la riquesa i el poder del món.
