Editorial

La tardor ha vingut carregada de virus que allunyen qualsevol perspectiva de millora en la situació econòmica i social com a mínim dels mesos vinents. Tot i l’èxit de l’acord dels sindicats amb les Administracions que permet allargar els ERTOs i incloure també els fixos discontinus en la prestació d’atur, el panorama no pinta bé llevat que es posi fil a l’agulla a canviar el model econòmic, com ha plantejat el nounat Fòrum de la Societat Civil, que a més reclama que les diferents institucions incloguin l’objectiu de la transició a les diferents agendes polítiques.

El virus del centralisme tampoc no ajuda, perquè ara més que mai fa inviable que des de les Illes es puguin aplicar polítiques alternatives si no hi ha ni sobirania sobre infraestructures clau com els aeroports i ports, i a més se’ns torna a deixar a la coa de les inversions, com tornen a fer els Pressuposts Generals de l’Estat per al pròxim any. De poc serveix que els Ministres de Sánchez reconeguin que som la comunitat més durament damnificada per la crisi del coronavirus si llavors no s’actua amb conseqüència, és a dir, amb justícia i respecte a la nostra realitat.

Però hi ha altres virus que ens assetgen… Un i potser el més preocupant és el del feixisme, que ha tornat a mostrar la poteta amb la pataleta de Donald Trump, que es resisteix a abandonar el poder. No li ha bastat en tornar a la política de suport al colpisme a Amèrica Llatina, sinó que quan el recompte dels vots no l’ha afavorit, ha corregut a deslegitimar el resultat electoral dels demòcrates, que tot i la poca votera que feia Biden, han guanyat les eleccions. Més enllà de si la qüestió s’acaba per resoldre als tribunals o no, el cert és que el trumpisme amb tot el que implica (d’autoritarisme, de negació de la diversitat, de violència…) ha vingut per quedar-se i seguir sembrant la llavor de la divisió i la polarització social, tant als EUA com aquí a través dels seus fanboys de VOX.

Cadascú té el seu, i aquí també tenim una monarquia amb poc suport, com ha demostrat l’enquesta promoguda per mitjans independents, que, a més a més, ara està essent investigada justament per blanqueig de diners, comptes ocults a Suïssa i utilització de targetes opaques… L’exemplaritat no és la major de les virtuts de la màxima representació de l’Estat espanyol, com ja sabem, però tampoc no ens deixen votar-la.

L’altre virus ben preocupant és el de la violència masclista, que no sols s’ha fet notar durant els mesos de pandèmia, especialment en situacions on moltes dones han hagut de conviure amb els seus maltractadors, sinó amb un nou assassinat masclista al Secar de la Real, a Palma. No ens cansarem de dir ‘Ni una menys’!, almenys fins que arribi el dia en què es deixi de naturalitzar tota forma de violència contra les dones.

Equip de redacció

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés