Editorial

Les darreres setmanes l’anomenat deep-state, l’Estat profund, ha deixat clara la seva petjada. Primer, amb la fugida del rei emèrit als Emirats Àrabs, emparada pel govern estatal i justificada per una dreta política i judicial que no tenen altre argument que la importància cabdal de la corona per salvaguardar el règim. Felip VI intenta presentar-se com una altra cosa, i efectivament ho és: corrupteles a part, ha estat molt més intervencionista -en contra d’allò que diu la Constitució que ha de ser el seu paper- que son pare, ho recordam ara que es compleixen tres anys del referèndum de l’1 d’octubre i del desgraciat paper del rei, i també aquests dies amb el tàndem que el Borbó ha conformat amb la cúpula d’un poder judicial copat per la dreta i l’extrema dreta.

Aquesta degradació de les institucions es posa de manifest també amb les darreres actuacions judicials, que fan coincidir la destitució del president de la Generalitat de Catalunya amb l’absolució de Rodrigo Rato i altres implicats en l’estafa de Bankia. El poder judicial contra la democràcia i al servei de l’operació econòmica que dóna lloc al sorgiment de la primera entitat bancària de l’Estat, això sí, gràcies als diners de tots i totes. Tota una metàfora d’un règim desfermat amb seu a Madrid, una comunitat que concentra el cor de l’oligarquia política, econòmica, judicial i mediàtica de l’Estat, amb titelles inútils com Isabel Ayuso al capdavant de les institucions públiques, posant en risc la salut de totes i tots.

Els poders fàctics saben que la pandèmia no sols representa una situació nova, sinó que obri la porta a solucions i propostes polítiques impensables fins ara, des de la renda bàsica universal incondicional que podria arribar-se a debatre al Parlament europeu gràcies a la campanya de recollida de signatures en curs, fins a la intervenció d’empreses en fallida, o, per què no? Al qüestionament de la monarquia com a forma d’Estat.

Així i tot, el context és ben dur, i l’acabament sobtat de la temporada turística obre encara més incògnites per a desenes de milers de famílies que per ara veuran pal·liades les seves necessitats amb la pròrroga dels ERTO fins al 31 de gener, que també inclou una prestació de desocupació per als fixos-discontinus.

La qüestió és si a Moncloa seran conscients, també amb el repartiment dels fons europeus, que les Illes som la comunitat més afectada per la pandèmia i que calen importants inversions (i visió de futur) per transformar el model productiu i que no hi quedi ningú pel camí. I perquè espais com el parc natural de S’Albufera (i una cosa està relacionada amb l’altra) afectat pel greu incendi de fa uns dies puguin ser recuperats.

Equip de redacció

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés