Editorial

L'Altra Mirada

Comença un nou curs escolar i polític carregat d’incerteses. Els pitjors pronòstics sobre un rebrot del coronavirus a la tardor s’han avançat, i el mes d’agost s’ha tancat gairebé amb el mateix nombre de contagis que en els sis mesos anteriors. Les autoritats s’esforcen per desvincular-ho del turisme, però és evident que aquests mesos de retorn a una nova normalitat que es volia semblar massa a la vella, prioritzant la reactivació econòmica com si res no hagués passat, han reviscolat la pandèmia i s’ha posat en risc la salut pública.

Es tornen a prendre mesures extraordinàries, com l’ús de la mascareta gairebé en tot context, i la prohibició total de fumar a qualsevol espai públic, i ara tothom ha de córrer per mirar que nins, nines i joves puguin tornar a l’escola després de sis mesos allunyats d’elles, si més no físicament, amb tot el que això comporta. Res no està garantit en aquest principi de curs, però és evident que si s’ha estat generós amb l’apertura de tota mena d’establiments fins a la data, més que posar ara entrebancs a l’inici del curs escolar amb la màxima normalitat, el que han de fer les administracions, totes, començant per un Estat que ni tan sols cobrirà una baixa dels pares i mares per quarantena de les famílies, passant per les comunitats i els ajuntaments, és posar tots els recursos necessaris perquè això sigui possible.

Recursos per a això i per a altres qüestions imprescindibles, com l’allargament dels ERTOs, expedients de regulació temporal d’ocupació, en una situació sense precedents on a les Illes, gairebé la meitat de la població activa està en aquests moments sense feina, però sobretot sense massa perspectives. Per això també és important que els esforços es reparteixin entre l’atenció a l’emergència social immediata, perquè ningú no quedi pel camí, i la mirada llarga, acordant amb el màxim d’actors socials i econòmics un canvi de model que ara ja és més que evident que no pot esperar. Tornar als 18 milions de turistes no és ni possible ni desitjable, i per tant els esforços s’han de centrar en la reconversió de tot plegat i la recerca d’un equilibri econòmic que permeti viure dignament a la majoria dels illencs.

El curs polític comença -segueix- crispat, i s’estrena amb la fútil moció de censura de l’extrema dreta, i les negociacions d’uns pressuposts on el PSOE s’entesta a mirar cap a la dreta en lloc de lligar les partides necessàries per encarar aquests temps difícils amb els seus propis socis de govern i les forces sobiranistes que varen facilitar la investidura. No sembla la millor estratègia per consolidar l’única opció de govern alternativa als feixistes, que segueixen amb la seva feina de desgast de l’executiu i allò que és més perillós: de discursos d’odi i de fragmentació i enfrontament de la societat.

Acaba el mes d’agost també amb un altre esclafit, amb una tempesta atípica, a Banyalbufar, que ha deixat danys materials i ambientals de gran importància. Atípica, però fidel a allò que implica un canvi climàtic que seguim ignorant: l’increment dels fenòmens climàtics extrems, un altre element de vulnerabilitat que cal tenir en compte encara que hagi estat aparcat a l’agenda política.

Equip de redacció

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés