Editorial
Comença un nou curs escolar i polĂtic carregat d’incerteses. Els pitjors pronòstics sobre un rebrot del coronavirus a la tardor s’han avançat, i el mes d’agost s’ha tancat gairebĂ© amb el mateix nombre de contagis que en els sis mesos anteriors. Les autoritats s’esforcen per desvincular-ho del turisme, però Ă©s evident que aquests mesos de retorn a una nova normalitat que es volia semblar massa a la vella, prioritzant la reactivaciĂł econòmica com si res no haguĂ©s passat, han reviscolat la pandèmia i s’ha posat en risc la salut pĂşblica.
Es tornen a prendre mesures extraordinĂ ries, com l’ús de la mascareta gairebĂ© en tot context, i la prohibiciĂł total de fumar a qualsevol espai pĂşblic, i ara tothom ha de cĂłrrer per mirar que nins, nines i joves puguin tornar a l’escola desprĂ©s de sis mesos allunyats d’elles, si mĂ©s no fĂsicament, amb tot el que això comporta. Res no estĂ garantit en aquest principi de curs, però Ă©s evident que si s’ha estat generĂłs amb l’apertura de tota mena d’establiments fins a la data, mĂ©s que posar ara entrebancs a l’inici del curs escolar amb la mĂ xima normalitat, el que han de fer les administracions, totes, començant per un Estat que ni tan sols cobrirĂ una baixa dels pares i mares per quarantena de les famĂlies, passant per les comunitats i els ajuntaments, Ă©s posar tots els recursos necessaris perquè això sigui possible.
Recursos per a això i per a altres qĂĽestions imprescindibles, com l’allargament dels ERTOs, expedients de regulaciĂł temporal d’ocupaciĂł, en una situaciĂł sense precedents on a les Illes, gairebĂ© la meitat de la poblaciĂł activa estĂ en aquests moments sense feina, però sobretot sense massa perspectives. Per això tambĂ© Ă©s important que els esforços es reparteixin entre l’atenciĂł a l’emergència social immediata, perquè ningĂş no quedi pel camĂ, i la mirada llarga, acordant amb el mĂ xim d’actors socials i econòmics un canvi de model que ara ja Ă©s mĂ©s que evident que no pot esperar. Tornar als 18 milions de turistes no Ă©s ni possible ni desitjable, i per tant els esforços s’han de centrar en la reconversiĂł de tot plegat i la recerca d’un equilibri econòmic que permeti viure dignament a la majoria dels illencs.
El curs polĂtic comença -segueix- crispat, i s’estrena amb la fĂştil mociĂł de censura de l’extrema dreta, i les negociacions d’uns pressuposts on el PSOE s’entesta a mirar cap a la dreta en lloc de lligar les partides necessĂ ries per encarar aquests temps difĂcils amb els seus propis socis de govern i les forces sobiranistes que varen facilitar la investidura. No sembla la millor estratègia per consolidar l’única opciĂł de govern alternativa als feixistes, que segueixen amb la seva feina de desgast de l’executiu i allò que Ă©s mĂ©s perillĂłs: de discursos d’odi i de fragmentaciĂł i enfrontament de la societat.
Acaba el mes d’agost tambĂ© amb un altre esclafit, amb una tempesta atĂpica, a Banyalbufar, que ha deixat danys materials i ambientals de gran importĂ ncia. AtĂpica, però fidel a allò que implica un canvi climĂ tic que seguim ignorant: l’increment dels fenòmens climĂ tics extrems, un altre element de vulnerabilitat que cal tenir en compte encara que hagi estat aparcat a l’agenda polĂtica.
Equip de redacciĂł
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras
Maquetació i pà gina web: Guillem Solivellas i Reynés