La fi de l’estat d’alarma no ha suposat la fi de la crispació política, perquè aquesta no és anecdòtica o circumstancial: és la seva estratègia política. Les dretes segueixen amb el seu to destructiu i el seu discurs d’odi, tot i l’arxiu per part dels tribunals de la denúncia que culpabilitzava el 8M (i el govern, per haver-ho permès) dels contagis de la pandèmia. Un discurs d’odi que s’ha escampat arreu amb copyright de l’alt-right nord-americana lligada a Trump, que ja va encarar la crisi assenyalant el «virus estranger».
Allò que és evident és que les minories, començant pels negres, han estat molt més afectats en morts i malalts que els blancs, com ho han estat més les dones que els homes, encarregades dels treballs de cura tant en l’àmbit públic com en el privat. L’assassinat de George Floyd a mans de la policia va ser l’espurna que va activar de bell nou la lluita antiracista, que s’ha estès a escala mundial i que ha deixat clar que el racisme segueix ben actiu i renovat, de la mà dels esmentats discursos d’odi. També a Mallorca hi va haver una important concentració contra el racisme que recull la portada d’aquest núm. 96 de l’Altra Mirada, i que tanta sort sigui el bessó d’un antiracisme i antifeixismes arrelats i forts també a casa nostra, per contrast amb els únics que havien pres els carrers durant el confinament: l’extrema dreta de VOX.
En el rerefons de tot, això no obstant, hi ha la tensió entre capitalisme i vida de cara a la reconstrucció després del confinament. Des del punt de vista econòmic, tot apunta que la crisi que ens deixa el coronavirus és la pitjor viscuda a occident en els darrers cinquanta anys. Especialment en el cas de les Illes Balears, on l’híper-dependència del turisme ens fa especialment vulnerables, atès que és el sector més afectat en l’àmbit mundial.
Tothom es posiciona pel que fa al tipus de receptes que calen per fer front a una crisi que a més d’econòmica, és social i que es travessa amb la crisi ecològica i climàtica, que ja hi era. Per un costat, els defensors de més del mateix, els mateixos que carregaren la «sortida» a l’anterior crisi sobre les esquenes de la gent treballadora; per l’altre, aquells que des del sentit comú tenim clar que només amb un clar lideratge públic i amb unes altres regles del joc ben diferents de les de la doctrina neoliberal ens en sortirem.
L’únic que sabem és que a les nostres Illes, com l’altre dia apuntava el darrer informe d’Oxfam, serà on més creixerà la pobresa en els mesos vinents, i que per tant la necessitat d’una Agenda Balear per negociar davant l’Estat és avui una urgència, si no volem que ens passi el que ja ens està passant amb un repartiment de fons de rescat que reproduirà les injustícies del sistema de finançament, o el greuge amb la qüestió dels fixos discontinus entre Canàries i Balears.
Mai com ara havia estat tan unida la necessitat de sobirania amb la de polítiques vertaderament progressistes.
Equip de redacció
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras
Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés
