Editorial

Tot i que a l’editorial del núm. 92 d’aquesta revista ja assenyalàvem el coronavirus com una amenaça, el fet cert és que ningú amb responsabilitats polítiques ni sanitàries o científiques no ens hagués dit fa just un mes que ens trobaríem en aquesta situació. Amb més de 8.000 persones mortes ja a l’Estat espanyol i desenes de milers arreu del planeta, i la meitat de la població mundial confinada a les seves llars, la pandèmia marcarà un punt d’inflexió en la història de la humanitat.

Hem redescobert la nostra fragilitat, que no havia impedit que en les darreres dècades hàgem estat capaços de generar desigualtats socials sense precedents i una crisi climàtica i ambiental global que eren i són també altres emergències que igualment ens esperen quan passi tot això. Almenys hi ha hagut el seny suficient per a prioritzar, en aquests moments i potser una mica tard, la vida davant del capital, i això sí que és nou d’ençà que va començar aquest període històric anomenat Globalització.

No sense resistències, i un exemple clar d’això són els governs de Trump, Johnson o Bolsonaro, que duran a un cost encara més alt en vides humanes. Però allò que la pandèmia ha posat en evidència és la importància del sistema sanitari públic, que era i és un dret ara més que mai que salva vides, de la mà dels seus treballadors i treballadores que posen la seva a disposició amb escassetat de mitjans per mor de les retallades dels anys anteriors i les polítiques austericides que persisteixen en una Unió Europea que s’ha limitat a fer el ridícul i mostrar la seva inconsistència com a projecte polític, més enllà de la unió monetària. També que la recentralització de les decisions polítiques no sembla la forma més eficient de fer front a crisis com aquestes, i en aquest sentit val la pena destacar positivament la posició política i la gestió del govern autonòmic progressista, que no ha dubtat en defensar des del primer moment un aïllament total que sempre havíem considerat una amenaça i en aquesta ocasió ha estat en bona part el remei.

Però sobretot: des d’aquí el nostre reconeixement més sincer a la gent treballadora de la sanitat; les persones -molt majoritàriament dones- que es dediquen a la cura de les persones dependents, a residències o a domicilis privats; els transports, els mercats i supermercats, la seguretat i altres serveis essencials que contribueixen més que nosaltres amb el nostre confinament a frenar els efectes d’aquest drama i fer-nos la vida una mica més fàcil. S’ha dit que el virus no distingeix de classes socials, però és obvi que a tot això, hi ha qui ha de treballar obligatòriament en aquests moments i qui no, i fins i tot hi ha qui en vol treure profit, com a tota crisi. Per això també ens hauria de començar a preocupar que l’escenari que quedi després de tot això sigui un escenari que incorpori aprenentatges de la pandèmia com la importància d’un Estat del benestar que havia estat reduït a la seva mínima expressió; de la solidaritat social expressada aquests dies a les balconades i el suport mutu com a eina de convivència i de supervivència; de la comunitat enfront de l’individu individualista; de la necessitat de crear marcs democràtics en l’àmbit internacional que permetin afrontar les incertituds que ens esperen. Un escenari, en definitiva, que segueixi prioritzant la vida en el seu sentit més ample.

No dubteu que altres ja miren de preparar just contrari, treballen perquè tornem allà on érem o encara pitjor: a una versió encara més autoritària del capitalisme on la por i la militarització de les nostres vides sigui la norma. I ho fan acompanyats per una extrema dreta que en aquests dies es dedica a sembrar més que mai l’odi a través de les xarxes socials, els mitjans reaccionaris i la política, que no han estat aturats precisament. No els ho hem de permetre.

Equip de redacció

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal,

Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, Josep Soler i Rotger

David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras