Editorial
Comença un nou any marcat pel dictamen de la justícia europea sobre la immunitat de Junqueras i les possibilitats més que reals d’un pacte progressista amb el suport d’ERC. És més que necessari que 2020 impliqui un canvi de cicle polític a tots els nivells, on el diàleg torni al fons i a la forma en què la política es desplega i es presenta davant la societat, com una eina útil per a la millora de la vida de les persones.
El context, de creixents desigualtats en el terreny social, i de greuges i manca de respecte cap a la diversitat territorial, ho requereix, més enllà de l’emergència de la qüestió catalana. Que partits tan diferents com el PSOE, Podem o ERC es posin d’acord per tirar endavant la investidura de Sánchez (i en el cas dels dos primers, un acord de govern) suposa un exercici de responsabilitat i, davant la ciutadania, un missatge clar que la política, justament, va d’això: de gent que es posa d’acord per tirar endavant projectes més o menys encertats. Un exercici necessari també per no seguir aprofundint en el descrèdit de la política, alimentat en els darrers temps interessadament per l’extrema dreta però també per errades importants com l’afer dels plusos de residència dels alts càrrecs aquí, a les Illes Balears.
Si 2020 serveix per passar d’una paràlisi que no ens podem permetre a una mica d’acció, sobretot si aquesta és en positiu, ja valdrà la pena. L’agenda social, la territorial i l’ecològica ho demanen, i totes elles passen per la millora de la democràcia i per tenir en compte la veu de la gent: les persones i col·lectius vulnerables, els pobles, i la terra -que no té veu però sí un caramull d’evidències científiques que ens insten a totes a actuar, davant el fracàs de cimeres com la COP25.
Que el vot de la gent -i en aquest cas els vots progressistes i sobiranistes- serveixin per concretar polítiques de canvi és també un dels millors antídots per frenar l’ascens d’una extrema dreta que ha convertit les altres dretes en subsidiàries, i que clama contra la conspiració judo-maçònica i separatista representada en el nou pacte.
Pel que fa a les Illes Balears, també tendrem deures, en la mesura que si no som capaços de mobilitzar-nos i d’alçar la veu -i això no és només qüestió de tenir els representants polítics que ens mereixem, a Madrid-, i de fer present la qüestió insular a l’agenda política, els canvis a casa nostra quedaran anul·lats per balanç inequitatiu de les relacions amb l’Estat.
Que tengueu totes i tots, un bon 2020!
Equip de redacció
Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras
Iniciativa de:
