Editorial
El mĂ©s destacable de les eleccions del passat 10N ha estat l’ascens de l’extrema dreta, que ha esdevengut tercera força polĂtica a escala d’Estat. La part positiva de tot això Ă©s que ha obligat al PSOE a descartar, d’entrada, una «gran coalició» amb el PP que ja es veia venir sense remei amb la darrera convocatòria electoral, emparada en l’excusa de superar el «bloqueig». El PP, per la seva part, tampoc no es pot permetre en aquestes circumstĂ ncies arribar a un acord d’abstenciĂł amb el PSOE perquè significaria regalar a VOX el lideratge de l’oposiciĂł a Pedro Sánchez. I Ciutadans ha esdevengut una força testimonial, perquè si al final jugues a ser mĂ©s dur que la dreta mĂ©s dura, tanmateix la gent acaba votant l’original o el mĂ©s creĂŻble.
En menys d’una setmana, PSOE i Podem varen anunciar un preacord per constituir un govern progressista que queda condicionat a què al llarg del mes de desembre, siguin capaços de sumar forces sobiranistes, almenys ERC i el PNB. La part negativa: potser si Sánchez haguĂ©s treballat l’acord fa sis mesos, haurĂem estalviat diners pĂşblics de tots i totes, destinats a la convocatòria electoral, i s’hauria evitat tambĂ© el preocupant increment de la presència de VOX a les Corts espanyoles. A les Illes Balears, almenys sĂłn quarta força, per darrere d’Unides Podem, però sĂłn segona força a municipis importants com MarratxĂ, Llucmajor o Inca, entre d’altres, i les esquerres haurien de destinar una part important del seu esforç en els pròxims anys a governar bĂ© i sobretot a evitar la fragmentaciĂł i la polaritzaciĂł social que impliquen els discursos dels feixistes. Basta veure com han actuat davant la celebraciĂł del dia mundial contra les violències masclistes, per veure de què sĂłn capaços.
Perquè hi hagi un govern de canvi a Espanya cal que Moncloa reconegui que la qĂĽestiĂł catalana Ă©s un conflicte polĂtic que s’ha d’abordar mitjançant la polĂtica, i això vol dir diĂ leg, mĂ©s enllĂ dels acords als quals se pugui arribar. Aquesta hauria de ser la tònica, i ben segur que les setmanes vinents, que sĂłn decisives en la negociaciĂł, seran boicotejades tant per part de les dretes, com de les oligarquies econòmiques i la monarquia, que veu que la seva estratègia anticonstitucional i irresponsable del «a por ellos» es posa en qĂĽestiĂł.
Tant Catalunya, com Espanya, com les Illes, necessitem governs que governin, i si pot ser, mirant cap a l’esquerra i situant en el centre de l’agenda polĂtica la lluita contra les desigualtats socials, la mitigaciĂł del canvi climĂ tic i el respecte a la pluralitat polĂtica i cultural de l’Estat. No hi ha cap de les tres qĂĽestions que es puguin aparcar o deixar en segon terme.
Governar des del reconeixement de la diversitat nacional i ideològica, i governar des de l’esquerra, no serà fà cil ni d’aconseguir ni segurament de mantenir, però segur que estau d’acord que seria una bona manera d’acabar l’any.
Equip de redacciĂł
Maquetació i pà gina web: Guillem Solivellas i Reynés
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras