El més destacable de les eleccions del passat 10N ha estat l’ascens de l’extrema dreta, que ha esdevengut tercera força política a escala d’Estat. La part positiva de tot això és que ha obligat al PSOE a descartar, d’entrada, una «gran coalició» amb el PP que ja es veia venir sense remei amb la darrera convocatòria electoral, emparada en l’excusa de superar el «bloqueig». El PP, per la seva part, tampoc no es pot permetre en aquestes circumstàncies arribar a un acord d’abstenció amb el PSOE perquè significaria regalar a VOX el lideratge de l’oposició a Pedro Sánchez. I Ciutadans ha esdevengut una força testimonial, perquè si al final jugues a ser més dur que la dreta més dura, tanmateix la gent acaba votant l’original o el més creïble.
En menys d’una setmana, PSOE i Podem varen anunciar un preacord per constituir un govern progressista que queda condicionat a què al llarg del mes de desembre, siguin capaços de sumar forces sobiranistes, almenys ERC i el PNB. La part negativa: potser si Sánchez hagués treballat l’acord fa sis mesos, hauríem estalviat diners públics de tots i totes, destinats a la convocatòria electoral, i s’hauria evitat també el preocupant increment de la presència de VOX a les Corts espanyoles. A les Illes Balears, almenys són quarta força, per darrere d’Unides Podem, però són segona força a municipis importants com Marratxí, Llucmajor o Inca, entre d’altres, i les esquerres haurien de destinar una part important del seu esforç en els pròxims anys a governar bé i sobretot a evitar la fragmentació i la polarització social que impliquen els discursos dels feixistes. Basta veure com han actuat davant la celebració del dia mundial contra les violències masclistes, per veure de què són capaços.
Perquè hi hagi un govern de canvi a Espanya cal que Moncloa reconegui que la qüestió catalana és un conflicte polític que s’ha d’abordar mitjançant la política, i això vol dir diàleg, més enllà dels acords als quals se pugui arribar. Aquesta hauria de ser la tònica, i ben segur que les setmanes vinents, que són decisives en la negociació, seran boicotejades tant per part de les dretes, com de les oligarquies econòmiques i la monarquia, que veu que la seva estratègia anticonstitucional i irresponsable del «a por ellos» es posa en qüestió.
Tant Catalunya, com Espanya, com les Illes, necessitem governs que governin, i si pot ser, mirant cap a l’esquerra i situant en el centre de l’agenda política la lluita contra les desigualtats socials, la mitigació del canvi climàtic i el respecte a la pluralitat política i cultural de l’Estat. No hi ha cap de les tres qüestions que es puguin aparcar o deixar en segon terme.
Governar des del reconeixement de la diversitat nacional i ideològica, i governar des de l’esquerra, no serà fàcil ni d’aconseguir ni segurament de mantenir, però segur que estau d’acord que seria una bona manera d’acabar l’any.
Equip de redacció
Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras
