Editorial

Aquesta tardor es presenta calenta i tensa, en tots els àmbits. La darrera enquesta del CIS, en la qual la ciutadania assenyala els polítics com el principal problema de l’Estat, és un clar indicador de la degradació de la democràcia que patim. Pot passar qualsevol cosa en les eleccions convocades per Pedro Sánchez, amb un PSOE que s’ha equiparat al PP de Rajoy en la seva incapacitat per dialogar i arribar a acords (amb l’únic suport per a una investidura que ni tan sols es va intentar del diputat Revilla). I en considerar gairebé intocable el sistema territorial i constitucional: no sols sense fer cap gest de diàleg amb Catalunya, sinó entrant en precampanya amb l’amenaça d’aplicar (inconstitucionalment) el 155 si fes falta.

Fins i tot el sistema autonòmic perilla, per una onada recentralitzadora que els socialistes no han aturat, i que en els darrers mesos afecta greument els comptes de la nostra comunitat, per les liquidacions d’un sistema de finançament que ja era més que insuficient.

La sentència del procés, que «casualment» es farà coincidir amb la setmana de la hispanitat, cap al 12 d’octubre, i la criminalització de l’independentisme amb la voluntat de vincular-ho a la violència i el terrorisme no fan augurar res bo, més enllà d’incrementar la deriva autoritària i el tancament de files de l’Estat.

Mentrestant, les esquerres tornen a superar les dretes en opcions electorals, i a moltes circumscripcions a més de PSOE, Podem i les esquerres perifèriques com MÉS en el nostre cas, també trobarem les candidatures de Más País, el partit d’Errejon. Veurem quin és el resultat, i si l’escenari posterior al 10 de novembre serà molt diferent del del 28 d’abril. Tanmateix, mentre es negui el diàleg, que és la base de la política, i no s’abordi la qüestió territorial, a Catalunya i a Espanya, és molt difícil que hi hagi governs estables.

En l’àmbit social, l’escenari tampoc no pinta bé. L’amenaça de recessió a Europa s’incrementa de la mà de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i a casa nostra la caiguda de Thomas Cook, un dels gegants del turisme, acaba de destruir uns 3.500 llocs de treball de forma directa, entre treballadors i treballadores de la filial i dels hotels que gestionava directament el touroperador. Una fallida que té molt a veure amb el vessant especulatiu del turisme, i que hauria de ser un punt d’inflexió en què els poders públics i fins i tot el sector privat es prenguin seriosament que no ens podem permetre uns nivells tan alts de dependència del sector turístic i especialment del «sol i platja», i que ara més que mai cal diversificar i transitar cap a una altra economia si volem una millor societat.

No podem estar subjectes a què la mala gestió d’una companyia, o que factors externs com el canvi climàtic, del qual en som responsables i cada vegada afectarà més, també, al funcionament del turisme, facin trontollar l’economia deixant milers de persones sense feina ni perspectives, sense alternatives.

No pensar en tot això i sobretot, actuar, seria una gran irresponsabilitat.

Equip de redacció

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras