MÉS per Mallorca i la nova legislatura
Continuïtat de l’anterior legislatura? Un salt qualitatiu per a fer més polítiques de canvi? La modificació de la correlació de forces entre els partits d’esquerra en favor del PSOE, l’entrada d’Unidas-Podemos al govern, la negociació separada entre MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, tot duia a pensar que s’albirava més un escenari de continuïtat i fins i tot, d’una possible frenada d’algunes polítiques prou capdavanteres.
A l’assemblea de MÉS per Mallorca a on s’aprovaren per majoria la proposta d’acords pactats, hi va haver un sector important de crítiques que els consideraven negatius per cedir massa al PSOE i altre sector que els considerava massa insuficients, malgrat que no volien impedir la presència de MÉS al govern. La crisi oberta quan la direcció plantejà la substitució de Fina Santiago, Vicenç Vidal i Miquel Ensenyat, colpejà internament a la formació, però a la vegada el seu efecte mediàtic, obscurí el que hauria d’haver estat un debat sobre l’abast del projecte d’esquerres de la legislatura. Després de l’enrenou, el malestar de militants i votants de MÉS per l’obertura d’aquesta crisi, provocà la realització d’una tercera assemblea a on s’aprovà per ampla majoria, la proposta consensuada després de molts d’esforços i converses, pel conjunt de l’executiva.
Hi ha bastant d’interès a fer que les crisis de MÉS semblin l’anunci de la seva desaparició. Hi ha una certa sobreexposició de tot el negatiu que li passa a aquesta formació política. I sense voler negar la importància de les crisis de MÉS, que una part important de la seva militància, hagi estat art i part en la petició de consens per a la resolució del conflicte, ho hagi ratificat de manera prou majoritària en una assemblea multitudinària, i que es reforci de manera unànime la voluntat de mantenir i enfortir el projecte de MÉS, són realitats molt positives d’una dinàmica interna que segurament no es troben en cap altra força política. Tampoc serà aquesta la crisi que enterri a MÉS per Mallorca.
Els reptes polítics de MÉS no es resoldran en disputes pel poder intern, ni en imposar dinàmiques per intentar esclafar algunes sensibilitats de MÉS a altres. Els reptes en aquesta legislatura, seran els de saber trobar el seu perfil d’esquerres i sobiranista en els diferents governs de coalició. Un perfil que no podrà ser exclusivament institucional, sinó que necessitarà potenciar la seva veu política en el carrer, en el diàleg amb els moviments socials, en la capacitat de generar propostes i en aconseguir el consens social que els hi doni suport. I a més de prioritzar la política cap a fora, també haurà d’aprendre a gestionar millor la seva pluralitat interna.
MÉS per Mallorca és del tot necessari perquè avanci l’autoconsciència política de la nostra comunitat i per influir en què hi hagi polítiques conseqüents d’esquerres. I a la vegada que és del tot necessari, també cal ser conscients que necessita els altres partits per fer amb la política d’aliances realitzacions tangibles. La gent que vol canvis vol que hi hagi unitat de l’esquerra. I el partit que sia més conseqüentment unitari, té molt guanyat per aspirar a disputar l’hegemonia política. La crisi de MÉS l’ha vista el votant progressista no tan sols com una crisi interna, sinó com una crisi que feia mal a una legislatura progressista. Això és el que més ens ha perjudicat.
L’hegemonia en política no es guanya mirant solament els límits del corralet propi per intentar fer-lo cada vegada una miqueta més gran. L’hegemonia sols es pot guanyar, quan les teves propostes semblen les més útils per a la majoria de la societat. Aspirar a conquerir l’hegemonia política és l’obligació d’una força que vol ser transformadora. I l’hegemonia es disputa en el terreny institucional, en el terreny social i en el terreny ideològic. MÉS ha de treballar en aquests tres fronts i s’ha de saber organitzar internament per fer-ho possible.
Cal aprendre la lliçó perquè la vida no acostuma a donar massa segones oportunitats.
Equip de redacció
Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras
