Editorial

Temps de pactes

En el moment de tancar aquesta editorial, el panorama de la configuració de governs a totes les escales, des d’Europa fins al terreny municipal passant pel govern de Moncloa i les Comunitats autònomes, resta ben obert. La gent ha votat majoritàriament partits d’esquerres en els diferents comicis, i el PSOE ha estat el partit que ha canalitzat el vot del rebuig i la por a VOX i a la conformació de governs.

Però això no pot ser confós com una coartada per cercar altres majories o pactes estranys, com per exemple amb un Ciudadanos que s’ha passat la campanya criminalitzant Pedro Sánchez i el seu presumpte pacte amb «comunistes» i «proetarres». Des del 15M, les majories, de dretes o d’esquerres, seran plurals o no ho seran, i aquest és el moment de les esquerres plurals, i d’aparcar un model d’Estat que s’ha fet hegemònic en el discurs de les dretes i l’oligarquia mediàtica, i que no és que sigui contrari al dret d’autodeterminació: és contrari a l’Estat de les autonomies.

Els reptes segueixen essent els mateixos que fa un mes, i probablement l’escenari és millor que el que podria haver estat: l’extrema dreta no ha pogut sumar prou eurodiputats per bloquejar les iniciatives de Brusel·les, però les noves majories possibles, on els Verds poden jugar un paper clau, no poden obviar que l’extrema dreta també és conseqüència del descontentament que les polítiques d’austeritat i la feblesa democràtica del projecte de la UE, i que s’han de canviar les receptes.

A Espanya, el principal repte, tant si Podem entra com si no entra a l’executiu de Sánchez (tanmateix, hi influiran cap a l’esquerra, com en el darrer any) és el restabliment del diàleg amb Catalunya i el respecte, d’entrada, cap a la pluralitat territorial i política de l’Estat, que han estat literalment criminalitzades.

I en l’àmbit d’Illes, viurem un moment històric amb una nova majoria d’esquerres que permetrà donar continuïtat a les polítiques iniciades pels Acords pel Canvi el 2015, encara que sigui amb una recomposició en el repartiment de poder. Tothom s’hi haurà de recol·locar en funció dels resultats, però allò que no seria presentable seria ignorar el diagnòstic del moment i del context, que segueix essent d’emergència social i ecològica: cal reforçar els serveis públics, tant l’educació, com la sanitat i els serveis socials; cal continuar i aprofundir en les polítiques mediambientals, de protecció del territori i de lluita contra el canvi climàtic, i tot plegat implica seguir avançant en fites cap a un altre model econòmic, que ens permeti transitar cap a una societat millor; i cal seguir reivindicant davant el govern de l’Estat respecte als compromisos adquirits entorn del REB i la reforma del sistema de finançament.

S’equivocarien, i molt, aquells qui pensin que el que cal ara és «signar la pau» amb un sector o altre econòmic: allò que cal és crear grans consensos per fer possibles els canvis necessaris. Ens equivocaríem, també, si ens relaxàssim davant l’arribada de l’extrema dreta, perquè tot i que no governen, ja els tenim al Parlament. Han passat les eleccions, però la política continua.

Equip de redacció

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras