Passat l’estiu del 2015 el President del Govern espanyol, Sr. Mariano Rajoy dissol el Parlament i convoca eleccions generals que se celebraran el mes de desembre d’aquest any i que donaran com a resultat un Parlament incapaç d’anomenar govern. Després d’un intent de fer un govern de coalició PSOE – Ciudadanos al que no li dóna suport Podemos i després de mesos d’infructuoses negociacions i de govern en funcions, novament Rajoy convoca eleccions que se celebren el mes de juny del 2016 i novament no hi ha majories suficients per constituir un nou Govern.
El nou Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez intenta un govern amb Podemos, el centredreta nacionalista i els sobiranismes d’esquerres, que provoca una rebel·lió dels barons socialistes i la vella guàrdia entorn de Felipe González, la vertadera guàrdia pretoriana de la monarquia del règim del 78 que li donen un cop d’estat i el treuen fora de Secretari General. Això, derrotada i pacificada la militància d’esquerres del partit socialista i amb la vergonyosa abstenció dels seus diputats (sense el suport dels dos diputats illencs) torna a sortir President Mariano Rajoy. Però no aguanta ni un any i mig gràcies a la sentència del Gürtel i que Pedro Sánchez torna a guanyar les primàries i promou una moció de censura que té el suport, aquest cop sí, de Podemos, els nacionalistes bascs i catalans i els sobiranistes d’esquerra.
Amb tan sols 84 diputats socialistes i no tots de fiar, com es veurà més endavant, un suport parlamentari inestable, una dreta salvatge que des del primer moment se li tira a la jugular vuit mesos després i quan es decideix a donar una tímida passa cap al diàleg amb Catalunya, anomenant un “relator” a una comissió de partits polítics catalans, un altre cop els xarucs i barons del seu partit, amb el suport de tota la dreta i de la majoria de mitjans de comunicació, l’obliguen a convocar eleccions.
En conseqüència anys després, amb un potent moviment sobiranista a Catalunya que reclama el dret a decidir, grans mobilitzacions de pensionistes, dels feminismes…i una agenda plena de problemes sense resoldre, tornam a estar allà on estàvem. Si encara hi ha gent que no s’adona que el regne d’Espanya està dins la crisi política més forta des del final del franquisme que déu li conservi la vista. El règim del 78 està esgotat i la monarquia cada cop s’assembla més a la d’Alfons XIII.
Davant la greu crisi de règim, com li va passar a Espanya tot el segle XIX i XX torna a haver-hi els que volen sortir de la mateixa tornant enrere, a una Espanya negra, casposa i repressiva, representats avui en dia per PP, Ciudadanos i Vox i els que volen caminar cap a més democràcia, més justícia social i ecològica, més feminisme i més respecte a la plurinacionalitat de l’Estat, representats per Podemos i els distints sobiranismes.
Per la seva part el PSOE necessita l’empenta d’aquest segon bloc per desfer-se definitivament d’aquest PSOE espanyolista i monàrquic i poder volar lliurement pels espais de les esquerres plurals.
El 28 d’abril veurem si la dreta més reaccionaria d’aquests quaranta anys, treu majoria absoluta o es pot formar una majoria de canvi i progrés. O si lamentablement tornem a quedar empantanats i encadenats a una crisi que no troba sortida possible.
Així mateix els que sospirem per una sortida democràtica d’aquesta crisi paralitzant que patim volem un canvi democràtic i radical de la judicatura, que impedeixi tronar viure un judici com el que s’està fent contra l’independentisme català, molt més propi del Tribunal d’Ordre Públic del franquisme que d’una democràcia moderna i que es rebel·la i ens avergonyeix a molts.
O que es pugui acceptar a tràmit i en conseqüència imputar al Batlle de Palma per aplicar una política que considera justa en matèria d’habitatge i que no és més que una petició clamorosa de la Federació d’associacions de veïns i una iniciativa popular signada per més de 6.000 veïnats.
No és estrany que cada cop siguem més els que ens distanciem d’aquest règim, de la seva judicatura i de la monarquia que els sustenta.
Equip de redacció
Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés
Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás,
Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras