No deixa de tenir la seva gràcia que Pedro Sánchez i el seu govern, amb Borrell com a ministre estrella i els dinosaures Felipe González i Alfonso Guerra s’hagin apuntat a la carrera encapçalada per Trump i Bolsonaro per derrocar el govern legítim de Veneçuela -agradi més o menys la figura de Maduro i la seva acció de govern-, amb arguments fonamentats en la defensa de la democràcia i la llibertat, quan al Regne d’Espanya som a les portes del judici més vergonyós de la breu història de la democràcia espanyola. Un judici polític a càrrecs electes i membres del govern de la Generalitat per posar urnes l’1 d’Octubre.
Per això, i des de la fraternitat i per tal de denunciar tanta hipocresia i tanta injustícia, en aquest núm. de l’Altra Mirada Miquel Àngel Llauger ha entrevistat Diana Riba, companya de l’amic Raül Romeva, un dels presos polítics privats arbitràriament de llibertat durant més d’un any sense judici, i que ara s’enfronta com la resta de presos i preses a un judici sense garanties i amb les cartes marcades, que no hauria de tenir cabuda en un Estat vertaderament democràtic. Com també incloem al respecte un article del nostre company i jurista Antoni Llabrés.
Reproduïm la Declaració de Mallorca, Trencar panys, impulsada per les diferents fundacions i think-tanks de l’espai de les esquerres sobiranistes d’arreu de l’Estat al seu IV Fòrum, trobada de la qual el mes de desembre, en foren amfitriones a Palma les Fundacions Darder-Mascaró, que justament mira d’aprofundir en l’exigència de democràcia real i sobirania per tal de superar l’anomenat Règim del 78, i en la necessitat de coordinar esforços per fer possible una alternativa des de baix.
No oblidam altres qüestions importants, com els reptes que tenim al davant en la lluita contra el canvi climàtic, amb el testimoni de Pau de Vílchez, que va assistir a la darrera Cimera mundial del clima a Katowice, o els actes sobre la memòria històrica i el reconeixement institucional a Aurora Picornell impulsats per la comissió 24 de febrer, entre molts altres temes.
Finalment, des d’aquest editorial volem manifestar la nostra preocupació i indignació pel darrer menyspreu de l’administració de l’Estat a la ciutadania i els pobles de les Illes Balears, davant la presentació d’un projecte de Pressuposts generals de l’Estat que ens deixa pel que fa a les inversions en una posició fins i tot pitjor que amb els governs del PP, gairebé a la cua i molt per davall de la mitjana de les comunitats autònomes. Un gest intolerable quan en aquestes alçades no sabem ni si hi haurà nou Règim Especial (REB), ni esperam que es faci a curt termini una reforma del sistema de finançament en termes de justícia. Si no volem seguir essent ciutadans de quarta categoria d’un Estat que no vol entendre que viure a unes illes representa greus desavantatges en relació a altres territoris, ens haurem de moure.
